Salut mental i ansiolítics: les conseqüències de la pandèmia

La venda d'antidepressius els últims dos anys de pandèmia no ha parat de créixer i les farmàcies han venut un 10% més de fàrmacs per la depressió i un 8% més d'ansiolítics. La crisi de la covid ha disparat el nombre de depressions i quadres d'ansietat però els experts apunten que la tendència ja fa temps que va a l'alça. Segons la Federació d'Associacions de Farmàcia, el 2021 es van receptar 52.950 antidepressius i 61.918 ansiolítics. No és d'estranyar que l'estat espanyol lideri el rànquing mundial en consum d'aquests psicofàrmacs.

Els més de dos anys de pandèmia i un sistema de salut que medicalitza el malestar emocional estan darrere d'aquest augment. El president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del departament de Salut, el doctor Víctor Pérez, explica, en declaracions a Catalunya Ràdio, que tenim una societat que no gestiona bé el patiment perquè ens han educat per estar sempre bé i ser feliços.

Un recent estudi publicat a la revista "The Lancet", Secció de Psiquiatria, assenyala que les condicions de vida derivades de la pandèmia que incloïen el confinament, canvis en les rutines diàries, transformació de la vida social per l'aïllament i distància física, pèrdua de llibertat, preocupació per temes de salut i econòmics, entre altres conseqüències, han contribuït a un impacte perjudicial en la salut mental de la població.

És evident que la pandèmia ha impactat en la vida i en la salut de les persones a tot el món. Això no només afecta a l'àrea física, sinó que també té importants repercussions per factors estressants psicosocials per períodes prolongats de contacte interpersonal limitat, aïllament, por a la malaltia, preocupació financera i incertesa futura.

En relació amb les persones amb dolor crònic, la pandèmia també ha tingut un impacte. Estudis assenyalen que la disminució de la mobilitat en reduir l'activitat física que habitualment estava inclosa dins de la jornada d'activitats setmanals (assistència a gimnasos i piscines), redueix l'estat de salut general.

A Espanya, un estudi sobre les conseqüències psicològiques de la Covid-19 realitzat per un grup d'investigadors de diverses universitats assenyala dades importants de la pandèmia i el confinament, que s'esmenten a continuació:

1. Augment del malestar psicològic de la població. Específicament, sentiments d'incertesa, preocupació per patir una malaltia greu o per perdre als éssers estimats.
2. Major visió negativa del futur i augment dels sentiments de desesperança i la sensació de solitud.
3. Major prevalença de problemes físics o agreujament dels símptomes ja existents.
4. Alteració dels hàbits saludables, reduint activitats d'exercici físic, pitjors hàbits d'alimentació, augment de l'ús de les xarxes socials, de la televisió i dels videojocs.

Fonts: teknon.es i CCMA.