La incineradora de Mataró no posa en risc la salut de la població, segons un estudi

Els residents del Maresme central sempre han vist la incineradora de residus de Mataró amb suspicàcia, tement que les seves emissions fossin un factor de risc per a la seva salut. Un estudi pioner conclou que no és així. Segons ha informat el Consorci de Residus del Maresme, ens gestor de la planta mataronina, aquest estudi conclou que l’exposició de la població maresmenca als nivells de dioxines, furans, policlorats bifenils i metalls pesants de la planta de recuperació energètica no suposa cap risc per a la seva salut.

Es tracta de les conclusions de la 9a fase de la monitorització biològica que Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme, ha encarregat a la Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme. Ja fa 29 anys que des de l'organisme es duu a terme aquest control. En aquest informe s'ha fet mostreig de 250 persones, entre treballadors de la planta, habitants de Mataró i Arenys de Mar, a més de dones lactants de la capital maresmenca. A tots ells se’ls ha mesurat els nivells de dioxines, furans i policlorats bifenils en sang –i llet materna, en el cas de les lactants– i el nivell de metalls pesants en sang i orina.

Per dur-ho a terme, s’ha comptat amb un equip de treball amb metges, analistes i infermeres, el laboratori de dioxines del CSIC i el Centro Nacional de Condiciones de Trabajo de Barcelona. La mostra s’ha dividit en un grup ‘d‘exposats’ –persones que viuen a una distància inferior d’1,5km de la incineradora– i un altre de ‘no exposats’ –residents una distància superior de 3km de la planta de valorització energètica.

Entre les conclusions més destacades de l'estudi, hi figura que els nivells de dioxines i furans en mostres de sang de les poblacions de Mataró i Arenys de Mar han experimentat un descens durant el període 1999-2015 i des d’aleshores s’han mantingut estables en uns nivells inferiors a 10 pg I-TEQ/g grassa. A banda, els nivells de dioxines i furans en mostres de llet materna de dones lactants de Mataró han experimentat un lleu descens en els últims 10 anys. També hi h a hagut un descens en els nivells de policrolarts binefils en mostres de sang.

D'altra banda, les persones considerades exposades a la planta incineradora de Mataró no presenten uns nivells de metalls pesants significativament diferents als de les persones considerades no exposades de Mataró. Pel que fa als treballadors de la planta, presenten resultats similars als del conjunt de la població de Mataró i Arenys. 

La incineradora es va posar en marxa al polígon del Pla d'en Boet de Mataró l'any 1995 i des de llavors s'han fet controls sobre possibles afectacions en la salut. Gairebé 30 anys després, es tracta de l'estudi de més llarga durada en aquest àmbit a l'Estat. Tots els informes fets des de llavors, segons destaquen des del Consorci, han determinat que els nivells de dioxines i furans de les persones analitzades que estan en influència directa de la planta són similars a la dels residents a zones urbanes i industrials del país. Per tant, es considera que l'exposició  a la planta incineradora no és un factor de risc en la salut de la població.