Com detectar si els teus fills tenen algun problema de visió

Cuidar dels nostres fills és una tasca que sempre tindrem present, però serà més intensa quan siguin petits i comencin a créixer. Que plorin o es queixin pot ser una senyal molt clara que ens indiqui que es troben malament, però hi ha altres afeccions que no podrem descobrir amb tanta facilitat.

Una d’elles és la de tenir problemes de visió, els quals és important detectar aviat per poder prevenir-los i que el nen o nena en qüestió gaudeixi d’una vida plena i sense limitacions. A més de portar-los a fer revisions oculars freqüents, tenim una sèrie de trucs per detectar que els nostres fills poden estar patint dificultats relacionades amb la visió.

Com detectar si els teus fills tenen algun problema de visió

• Entretanquen els ulls: un dels primers indicis que apunta a un problema de visió es comprovar com els nostres fills entretanquen els ulls per enfocar la visió, ja sigui mirant la televisió, jugant, llegint o realitzant qualsevol activitat diària. 
• Presenten dificultats per enfocar o seguir objectes amb la vista: això es pot detectar si estan a edat d’escola i quan arriben a casa es queixen de que no poden veure bé la pissarra (o ens ho indica el seu professor o professora), tenen dificultats per llegir, etc.
• Es rastregen molt els ulls: que pot causar envermelliment dels ulls, llagrimejar més del compte, estrabisme (a partir dels sis mesos), pupiles de mides diferents...
• Son molt sensibles a la llum: aquest seria un cas de fotofobia, que cal indicar a un especialista perquè valori el problema concretament i ofereixi una solució.

A banda de tots els indicis esmentats, preguntar als nostres fills directament si veuen bé o creuen que poden estar patint qualsevol problema i escoltar atentament la seva resposta és el més eficient. Portar-los de forma regular al oculista, metge de família o pediatra perquè pugui portar un seguiment de la seva salut ocular és també essencial.

Entre les probes que el metge en qüestió pot realitzar trobem l’examen visual, per avaluar l'estat de salut general dels ulls del nen, la prova d'agudesa visual, per esbrinar la claredat amb què veuen els objectes i l’alineació ocular, per saber com funcionen tots dos ulls alhora.

Si arriba el moment de començar a portar ulleres és molt important que li donem llibertat als nostres fills perquè decideixin quin tipus de muntura volen portar. L’oculista ens aconsellarà un o altre model en funció de les seves característiques. Per exemple, les muntures de plàstic són millors per als menors de dos anys, mentre que les metàl·liques són més resistents i de millor qualitat, però es recomanen als nens més grans. Quant a les lents, les de policarbonat són recomanables per a tots perquè són dures, a prova de cops i lleugeres.

També esta l’opció de les lents de contacte, però degut a la seva complexitat, només es recomanen en casos concrets en els que els nens siguin suficientment grans, facin exercici, no els hi agradi portar ulleres o una sèrie de raons que caldrà consultar a un especialista.