Capgròs
La purpurina, amb la seva brillantor i colors vius, ha estat omnipresent en molts aspectes de la nostra vida. Des de manualitats fins a complements de moda, joguines, productes de bellesa i decoració, sembla que no hi ha límits per a aquest material. Tanmateix, la Unió Europea ha pres una decisió significativa: prohibirà la venda de purpurina i tots els productes que la continguin o la generin, començant aquest octubre. Què té aquesta petita partícula per justificar aquesta prohibició?
La purpurina, al contrari del que molts podrien pensar, està feta de microplàstics. És un nucli de tereftalat de polietilè (PET), un material present en moltes ampolles de plàstic que es recicla per a fer roba. Aquest nucli es talla de manera hexagonal i es recobreix amb làmines de metall, sobretot alumini, per crear l'efecte reflector que la caracteritza. Finalment, es revesteix amb una capa addicional de plàstic, com l'acrilat d'estirè, per proporcionar-li brillantor i color.
Tot i que pot semblar inofensiva a simple vista, la purpurina és un microplàstic extremadament petit, amb un diàmetre d'aproximadament 0,02 mil·límetres. Això la converteix en una font inadvertida de contaminació ambiental, ja que les seves minúscules partícules són difícils de rastrejar i eliminar completament.
Meral Yurtsever, experta en microplàstics i professora associada d'Enginyeria Ambiental a la Universitat de Sakarya, a Turquia, va alertar sobre els perills de la purpurina en un estudi del 2019. Ella va assenyalar que aquests microplàstics metal·litzats, si bé són petits i esmolats, poden posar una amenaça considerable per a la vida silvestre i l'ecosistema en general, ja que poden perdurar en l'ambient durant segles.
Un dels problemes clau associats a la purpurina és la seva tendència a adherir-se. Això pot passar a causa dels olis naturals de la pell o de la càrrega d'electricitat estàtica. Així doncs, una vegada que es fixa a una superfície, resulta difícil d'eliminar i pot ser una font persistent de contaminació.
La purpurina també posseeix una altra característica preocupant: la seva interacció amb metalls pesants com l'alumini, que està present en la seva composició. Aquesta combinació pot tenir conseqüències nocius per als ecosistemes aquàtics i la cadena alimentària.
I les purpurines biodegradables?
Tot i els esforços per utilitzar alternatives biodegradables a la purpurina, com la mica fluorflogopita o la cel·lulosa d'eucaliptus, els resultats mostren que tant les purpurines convencionals com les alternatives poden tenir impactes ecològics. Investigacions han demostrat que les purpurines biodegradables poden afectar negativament la vegetació aquàtica i passar a través de la cadena alimentària, convertint-se en un nou repte per a la gestió de microplàstics.
En conclusió, la purpurina, amb tot el seu brillantor i atractiu, amaga una amenaça invisible però significativa per a l'entorn natural. La decisió de la Unió Europea de prohibir-la reflecteix una major consciència sobre els efectes contaminants dels microplàstics i la importància de preservar el nostre medi ambient de les seves conseqüències.
Font: ccma.cat/324
Comentaris (1)