El rebujito: el còctel més fresc i el seu origen llunyà

A un expert en còctels del prestigiós New York Times, al seu suplement gastronòmic, se li va ocórrer fa anys d’escriure que el rebujito era el millor còctel del món. La menció, dita així, és digna de medalla per treure a passejar sempre que se n’hagi de parlar. El rebujito, la combinació sensacional entre vi manzanilla, refresc tipus 7up o Sprite, gel i menta és un imprescindible de les fires i festes andaluses però quan mires qui va ser el reputat inventor, mereixedor de la màxima consideració al cels de l’emprenedoria, que el va originar… ai las! t’endús una resposta sorprenent.

El rebujito andalús, tal i com se’l coneix ara i es consumeix abastament (de rebujito sempre en vols més i segurament sempre n’acabes prenent massa, reconeguem-ho perquè és humà, tenim llengua i sentiments) neix a mitja dècada dels 80 del segle passat, a la fira de Corpus (precisament ara que n’és, goita la coincidència) de Granada. 

Aquest és el mite fundacional. Es diu que arran de la set acumulada i per passar la calorada, a una caseta van tirar d’unes ampolles de vi de Xerès antigues, d’aquelles que no tenien pas la certesa que en fessin bon negoci prenent-les. La set manava, van acabar per barrejar-la amb un d’aquests refrescos basats en l’aigua carbonatada i cap endins. Caram: allò era fresc, bo, juganer. Acabava de néixer la història moderna, s’havia plantat la llavor que germina, i creix i creix. Cada dia des de llavors que se serveix rebujito es replica aquella casualitat. Benaurats, aquells granadins assedegats!

Un imprescindible quan es tracta de passar-ho bé

Des de llavors el rebujito ha anat creixent. No s’entén cap fira sense casetes ni cap ambient esverat, amb ballaruques, generositat i sentiment tal i com es fa a l’andalusa manera sense el rebujito en gerra i anar omplint els gots o gotets. Qui en pren, automàticament cau a l’encanteri. És una beguda de més i més i més, un atenuant de la calorada, benzina pel dipòsit de l’alegria i estimulant de conversa animada. Un dels secrets de rebujito és tot aquest contorn socialitzant de prendre’l. Ara d’aquestes coses se’n diuen experiències i es venen com la gran cosa!

Potser va ser en una d’aquestes experiències, que el crític novaiorquès va decidir-se per penjar la medalla al rebujito. No costa teoritzar que mentre l’elogiava se n’entrompava alegrement. Però el fil d’or amb el que es broda aquesta distinció no neix de Granada ni ve del sud de la Península Ibèrica. 

Ve dels anglesos

El rebujito ve dels anglesos i no és pas una teoria com la de la Trinca quan cantava que tots derivàvem de la patata. No. A meitat del segle XIX, segle i mig abans dels fets de Granada i aquell Corpus fundacional, a l’Anglaterra victoriana es va popularitzar el sherry cobbler. Era un còctel fet de xerès, sucre, soda, gel i taronja. No és el rebujito però sí el seu tataravi. El sherry crobber va ser una institució quan va aparèixer. Consta que el propi Charles Dickens n’era un amatent i entusiasta bebedor  Òbviament la gran majoria dels britànics d’aquella època no en bevien, però sí que l’ingeries les mateixes classes benestants que gràcies al seu elitisme i voluntat de diferència també van crear bona part dels esports actuals més populars, com el propi futbol o el rugbi. Allò selecte fa un segle i mig és el més popular en l’actualitat. Els anglesos, com que són complicats i especialets, tenien altres còctels i també postres que redundaven en la combinació del xerès, amb ressons frescos. La base del rebujito, vaja.

El nom i quan en prendrem

Una altra curiositat, tornant a la versió nostrada. El nom. Altre cop va ser un periodista el que va batejar per primer cop aquell còctel que feia furor a totes les fires i festes d’Andalusia amb aquest nom. Era a l’ABC el 1998. El nom deriva del verb “arrebujar” que vol dir que és procliu a una confusió, una embrolla o un malentès. El que alegrement propicia la seva ingesta, vaja.

De rebujito en podem prendre sempre que ens vingui de gust, però és recomanable d’anar amb la panxa plena o si més no anar fent coixí. Precisament a la Romería Rociera, quan es feia en plenitud, se ningeria a quantitats industrials o a la caseta de la Casa d’Andalusia a la Fira de Mataró. Avui en dia és un producte buscat, reiterat i promocionat fins al punt que bona part d’algunes manzanilles com la popular ‘La Guita’ ja es comercialitzen per aquest ús. 

Una recepta ple fàcil

Fer rebujito és la cosa més fàcil del món:

• Un terç de manzanilla
• Dos terços de Sprite o 7up
• Gel
• Menta

El Rebujito es pot preparar directament en una copa o en una gerra directe per a servir.

• Comencem tirant el gel en la gerra, en abundància. No hem d'escatimar ja que el Rebujito s'ha de prendre ben bé fred.
• Si ho preparem directament en la copa no li tirem gel, per la qual cosa és necessari que els ingredients estiguin molt freds.
• Afegim el vi fi, el refresc d i les fulles de menta i remenem. 
• Servim, brindem, bevem i gaudim.