Restaurants que no et recomanen però que fliparàs si hi vas

Hi ha establiments que des que hi entres fins que en surts només fan que arrodonir a l’alça i cada cop t’agraden més. Bars que no sabies que existien o restaurants que no t’havien recomanat. Sovint s’amaguen rere noms i aparences normals i corrents, defugen la filigrana i escapen dels radars de buscadors i rànquings.De la recerca constant de la distinció. No els trobareu sota aquest epígraf, però els hi direm així. Són restaurants que no et recomanaran però que fliparàs si hi vas. I avui en llistarem cinc com podrien ser cinc, deu o quinze més. Qui en sàpiga més, d’aquí a Mataró o del Maresme, que ho comenti i digui.

Recomana restaurants, que se’ns han acabat les idees. Aquest és l’encàrrec rebut i allò que aquí ens convoca. Les llistes tiren però les categories dels diferents buscadors són limitades. Els directoris enganxen i els rànquings dels millors del que sigui encara més. La radiografia de la restauració mataronina es pot fer amb punta fina i TripAdvisor i Google de companys de viatge o amb brotxa grossa i sense por de tacar-se els pantalons. Per indicis, experiència o confessions, avui parlarem de cinc llocs on treure el ventre de pena de forma formidable. Cinc racons que no són cinc secrets però que escapen, de moment, de la majoria de consells algorítmics.

Bar Nilo (Cerdanyola)

Mataró se les dona de gran ciutat d’hostaleria però tendeix a ser garrepa amb el tema de la tapa. A bona part de la seva geografia, la tradició d’acompanyar copiosament cada consumició és en extinció però per sort a Cerdanyola encara s’hi troben resistents com el Nilo, on la tapa és sagrada, les racions són generoses, el tracte és amable i si l’estança dura la cosa només fa que millorar. Fogons casolans amb propostes de tota la vida, assequible de preu. Fa bo de visitar tot l’entorn (en Nilo és al carrer Burriac) en hores de duodè buit: esmorzars o vespres i deixar-se captivar per la resposta preferida al “què hi ha, avui?”. Sempre hi haurà una proposta tan senzilla com deliciosa.

Bar Montseny (Pla d’en Boet)

Passem per davant del Montseny i ens pot semblar un bar més, i probablement ho és i aquesta és la seva gràcia. Fa més de 40 anys que és allà. I al barri sempre se l'ha considerat com un tret segur. Els militants de la nit mataronina de fa anys descobriran rere la barra a gent coneguda. De les nits han passat als dies i les hores d’esmorzar, dinar o vespre són els seus dominis. La carta té poca cosa genuïna però tot el que fan té un toc especial. Tot el recital d’entrepans de Frankfurt, cassoletes especials del dia, cargols, predilecció pels ous, plats combinats ben complets. Sense afegits, amb rapidesa. Un tret segur en un dels carrers històrics de la cultura de bar, com és la Ronda Macià.

Casa Fermín (Centre)

Dempeus per parlar d’un clàssic, ja. A la Plaça Gran, convertida cada cop més en una zona ‘chic’, ‘cool’, o ‘trendy’ del Centre hi ha Casa Fermín, pel que no valen cap d’aquests adjectius anglesos de fotre cagarel·la. Restaurant de batalla en tots els fronts: entrepans generosos i boníssims, de cuina i planxa de bon matí. Predilecció i especialitat pel ‘lacón’, que fan com ningú més a la contrada. I de migdia menú assequible i de calories, poc indicat per gent amb el fre de mà posat. Els seus macarrons són motiu de peregrinació, com altres clàssics: caldo, galta, rostits, el toc de salsa verda. Eficiència i les idees clares, terrassa d’estar-s’hi bé i el dissabte a la nit entrepans i torrades, amb tot bo però sense complicar-se la vida.

Els Tres Tombs (Molins)

Al carrer homònim, com el que no vol la cosa, hi ha el Bar-Restaurant Els Tres Tombs. (Un secret: si en un carrer hi ha un bar del mateix nom, confieu-hi. És com la pizza que duu el nom de la pizzeria, acostuma a ser bona elecció). Bar de tota la vida, de parròquia fidel i generositat en racions i guisats. Braseria, diu. Però bastant més. Té una gran polivalència a tota hora que s’ha guanyat una certa tirada com a lloc per sopar-hi de nassos tirant de les seves excel·lents plates per compartir amb bon gènere de fregidora o planxa. Hi ha les de tapes i les de closca i el que això escriu sempre, però sempre, que hi ha anat li han cobrat el mateix i ha estat a punt de sortir rodolant.

Cal Tete (Mata-Rocafonda)

La gent que va i ve del polígon, que treballa per la zona, no parlen d’altra cosa. Estan que no caguen amb un restaurant nou però que ve amb garantia i aval continuats. I cuina de primera qualitat en horari de 5:30h a 23h. Sí. Cal Tete és un restaurant de polígon en la millor tradició del concepte, i qui no ho entengui no sap el que es perd. Diu un dels coneixements de consuetud més habituals de la itinerancia gastronòmica que allà on vegis que para a dinar un camioner no siguis burro i fes el mateix. Si ets dels que anaves al Loro del Cros (Argentona) i pensaves que t’agradaria tenir quelcom similar a l’altra banda de Mataró, que sàpigues que t’ha tocat la loteria. Menú diari amb garantia plena en unes instal·lacions noves de trinca, possibilitat de completar amb altres plats del dia i suplements, horari estès a mida laboral i taula llarga parada pels que mengem sols, a la manera de les tavernes d’abans. Qui hi va repeteix i hi ha guisats seus que motiven whatsapps de recomanació: “vés-hi avui!”. Convindria fer-los cas.