Fot-li castanya! (i tindràs una sopa diferent)

Qui ha dit que les castanyes només es poden menjar torrades, entre estones o per postres? On està escrit que després de la Castanyada les haguem d’oblidar com si fossin un calendari d’advent i ja sigui Nadal? Per què acceptem aquest encasellament amansat, tots i sempre, fins al punt de fer-ho tot sempre igual com si els ingredients fossin elements i anessin cadascun en una filera de la taula periòdica?

Totes aquestes preguntes retòriques, més o menys, van decaure plegades el dia recordat d’un feliç adveniment. Tot a terra va anar, no com un dòmino no, tot de cop. Va ser tan fàcil com entomar un bol ben candent (com s’ho fan, les altres, per no cremar-se?) d’una sopa de color, tacte i olors curiosos. D’aquella primera sensació en va venir la curiositat que cal reivindicar sempre envers la novetat, aquell impuls incipient de què serà. I després de bufar de forma il·lusa per temperar la cosa (com si bufés espelmes d’aquelles punyeteres que no es deixen apagar en un pastís d’aniversari) va venir la cullerada. Aquella primera cullerada. Allò era sopa de castanyes i em va semblar sensacional.

La sopa de castanyes, feta en base de caldo, no s’ha de confondre amb la crema que és una altra cosa per textura i preparació i que és molt pròpia d’Occitània. De fet de castanyes se’n mengen de moltes maneres més enllà de les torrades al foc. Les confitades (les marron-glacé) són mítiques i tenen una religió de devotes fervorosa i prominent.

Ideal per ara

Aquests dies que baixen les temperatures (davant l’esglai del gremi de fredolics, que prefereixen novembres de calça curta mentre es miren la COP de Glasgow… què hi farem) són una autèntica incitació al món dels caldos i sopes. De la cosa calenta i regeneradora. I no anar a parar sempre al mateix tetra-brick o l’alineació reiterada d’aquella mateixa barreja que tirem a l’olla (exprés o no) ens pot permetre d’anar variant. Mentre hi hagi castanyes (que ben bé se’n troben fins i tot passat Nadal) adherir-se a aquesta sopa ben bé diferent és una opció ben recomanable. Adornar-la amb castanya crua, pernil o altres elements, sempre és opcional.

Al cap i a la fi la sopa de castanyes és fàcil de preparar. Ràpida, si la comparem amb altres caldos però òbviament no és competitiva en temps de cuinar en deu minuts. Tan fàcil com trobar-li, tant la proporció perquè no quedi massa pastosa ni líquida i sobretot el contrapunt amb el caldo que hi combinarem. La literatura n’hi fa de pernil o de pollastre. La que recordo amb delit d’aquell dia de clima continental era en base de verdures. Jugueu, que és qüestió de jugar-hi. Escaldar-les, afegir-les al procediment habitual, i finalment triturar-les per espessir una miqueta. Hi ha qui les deixa senceres, també. Però el fet és el fet, si vols una sopa diferent sempre pots dir allò tan nostrat de “fot-li castanya!”.
 

La recepta de la sopa de castanyes de la Fira Àpat de Tarragona

Ingredients per quatre comensals

• 200 grams de castanyes

• ½ porro

• 1 ceba petita

• 650 grams de brou de pernil

• oli d’oliva

• pebre negre

• farigola

• sal

• 80 grams de pernil a daus

• 2 castanyes pelades

• cibulet fresc

• oli d’oliva verge extra.

Elaboració

1. Començarem pelant i picant el porro i la ceba a juliana. Seguidament, prepararem els dauets de pernil i les dues castanyes pelades i laminades per la decoració del plat.

2. Posarem una cassola al foc amb una mica d’oli d’oliva. Quan estigui calent, hi saltejarem les làmines de castanya i el pernil, i ho retirarem tot, reservant-los per quan emplatem la sopa.

3. En la mateixa cassola i a foc baix, estovarem la ceba i el porro que hem tallat anteriorment, afegint una mica de sal. Quan les verdures estiguin transparents, hi afegirem les castanyes (ja pelades) ben torcejades. Ho ofegarem un parell de minuts i ho salpebrarem al gust. També hi afegirem la farigola i, finalment, el brou de pernil.

4. Ho deixarem al foc fins que bulli. Un cop arribi al punt d’ebullició, ho deixarem coure durant uns 20-30 minuts, fins que les castanyes estiguin ben tendres.

5. Finalment, triturarem les castanyes amb el brou, fins que obtinguem una crema lleugera.

A l’hora de servir, hi afegirem una mica de daus de pernil i castanya que havíem saltejat prèviament. Si es vol una mescla més líquida, tan sols és qüestió d’afegir-hi més brou.