Vi de Cariñena, l’alegria de la fira d’aquest any!

Per ignorància o manca d’experiència aquí hi escriu un que no és conscient de si la localitat aragonesa de Cariñena és massa maca o no. Té història i anomenada, però situada a mig camí de Saragossa i Calatayud és norma que paris a la capital o a la parada intermitja camí de Madrid, més que no pas a Cariñena. El topònim, però, remet al vi. Té denominació d’origen i bona requesta. I la connexió amb Mataró la trobem a la Fira.

Des de divendres passat i fins diumenge, la Fira és en el recinte tancat del Parc Nou i en el passeig amunt i avall, entre atraccions (ritual compartit i que reconcilia els mataronins amb aires de l’antiga normalitat) és la cosa més normal del món que un es noti assedegat i busqui amb què regalimar-se una miqueta. Ja vam repassar aquí alguns elements gastronòmics identificatius de la Fira i hi citàvem el vi de Montroy però els que ja hagin fet cap al Parc potser paren bojos buscant-hi la típica caseta d'aquest vi valencià. No ha vingut. Qui no ha fallat és la bona gent de Cariñena a qui trobarem al lloc habitual. Són uns altres clàssics i el seu vi bo fresc és encara més adient amb la calor d’enguany.

L’alegria de la fira ve doncs d’Aragó i acompanyen amb una neula dolcíssima el glop de vi propi del “vino añejo” de la localitat. D’acord amb les restriccions tenen zona pròpia per fer-hi el tanto. Si hi ha poca gent es pot fer a la barra. Gotet (o got triple, pels de llengua més llarga i fetge més entrenat) i neula. Endins. Un vi llaminer, que fresquet i amb el regust dolç acompanyat de la neula ni el notes però va fent feina. Convé desplegar el seny nostrat per no abonar-t’hi en excés.

L’altre Montroy

Entre la broma i la reivindicació, a poc que facis conversa entre xatos (el got literalment xato típic d’entomar aquest vi dolç) la noia de la parada de la parada del Vino Añejo Alonso t’explica que “el vi és com el Montroy però nosaltres el servim amb més carinyo”. L’escenografia de la caseta és de les clàssiques, amb tres ‘mozos’ en format ninot, vestits de bons ‘baturros’ però una mica descolorits pel pas del temps, aixafant el raïm. Les casetes de vi de la fira, sense aquest element entre icònic i kitsch, no serien el mateix. 

Diuen els que en saben que la gràcia del vi dolç és el raïm sobremadurat, la tipologia, l’envelliment en bóta durant 18 mesos. Té color de sucre cremat, quasi marronós i un aroma especiat que enganya i remata la dolçor. És un vi d’aperitiu o postres, com una quina i se serveix fresc, potser fins i tot més fred a les fires on el tragí fins i tot accentua la set.

Com tants altres grans invents, la caseta de vi d’Aragó no té absolutament res d’excepcional però reuneix tots els ingredients del per què agrada tant la fira. Autenticitat, un aire pretèrit, parafernàlia i bon regust. Gràcies als Alonso per no faltar-hi i endolcir aquesta fira tardana d’enguany.