Un torró d’autor amb el que mastegues vidre de caramel

         

“Aquest any per Nadal haurem de fer de faquirs”. Claudi Uñó avisa, de forma sorneguera, del toc especial del torró d’autor d’aquest any. L’encàrrec de plasmar una obra artística en forma de dolç va anar a parar aquest any al mestre vidrier Lluís Roca. I el joc de plasmar el vidre (tan relacionat amb la història de Mataró) amb el torró va dur al mestre pastisser a introduir làmines de sucre dins la pasta del torró. El resultat és espectacular i la sensació de menjar-lo, més que curiosa. Com si notessis vidre, menges torró i sembla que masteguis una bombeta.

El torró d’autor d’aquest Nadal és boníssim i sorprenent, un duet que acostuma a assolir la creació conjunta de l’artista de torn i Claudi Uñó. El d’aquest any és un praliné d’avellanes amb pasta de cacao i làmines de sucre caramel de taronja que reprodueix l’obra signada amb vidre per Lluís Roca, mestre vidrier. En certa manera, doncs, una tradició com el torró d’Uñó homenatja la història vidriera de la ciutat. Tenint en compte que l’any que ve és l’any internacional del vidre i que l’empresa de Roca fa 70 anys, és com si tot quadrés. “El vidre està de moda”, va dir Roca.

I què tenen en comú un ofici artesà com el vidre i la pastisseria o el treball amb sucre? “Tot el que es pot fer amb vidre es pot fer amb sucre, són dos oficis similaras.La manera de treballar en calent, les làmines, s’assembla molt i és molt curiós”, explica Lluís Roca, que en la seva obra ha volgut fer un homenatge “al primer vidre, l’obsidiana que és considerat com un vidre natural o volcànic”. L’obra, feta de vidre de Murano negre, es pot veure a l’aparador de la pastisseria Uñó. Com cada any, mirar-se l’original i la rèplica en dolç és un exercici ple curiós.

Les pessigolles del vidre de caramel

El procés de creació del torró d’autor parteix de l’obra de l’artista (artesà, prefereix autoanomenar-se aquest any Lluís Roca) i dels seus gustos plasmats en el torró. Aquí la idea de com fer el vidre va portar Uñó a buscar el sucre i a acabar posant les làmines de sucre d'essencia de taronja a dins la pasta. “La clau perquè el caramel no s’estovi i cruixeixi quan el menges, i et faci com pessigolles és que no tingui gens d’humitat”, explica. El praliné del torró té molta avellana, pasta de cacau (xocolata sense sucre) creant una textura cremosa on es dipositen les làmines d’aquest caramel que fa de vidre. “Té dolçor i una mica d’amargor, notes les essències i l’espècie de la taronja amb el gust de la xocolata”, explica Claudi Uñó.

El resultat torna a ser espectacular i sorprenent. Un Nadal més, a Mataró i a Uñó, hi ha un torró d’autor, artístic, bo i exclusiu. Quina col·lecció de peces úniques, menjables totes, les que ja atesora la pastisseria de la Riera!