Amb porros, tot en aquesta vida millora
Amb porros, tot en aquesta vida millora

Amb porros, tot en aquesta vida millora

Els porros són els cosins de les cebes, menys reconeguts però que ens permeten solventar la tira de plats a cuina

En aquesta vida que ens ha tocat viure, sobretot quan comences a fer-te gran, és convenient d’escollir bé amb qui t’envoltes, perquè la companyia et faci bé. Amb qui ens fem i què fem són sovint les eleccions que ajudaran a arrodonir el nostre trànsit a millor. Els porros, amb moderació i en el seu moment indicat, són d’aquelles companyies que ens poden fer més feliços. 

Els porros d’entrada poden costar, semblar una cosa que no va gaire amb nosaltres. Però si els sabem fer bé (de tot se n’aprèn, sempre hi ha qui et pot instruir i t’acaba liant) poden esdevenir un pilar important en el que recolzar-nos en el nostre dia a dia. Òbviament estem parlant a efectes gastronòmics, no cal ser malpensats. La màxima que el millor és saber escollir les companyies i els passatemps té la seva reverberació a la cuina i a l’hora de fer la tria de en mans de quins ingredients ens posem som lliures i sobirans de fer jugar els porros. De posar-nos en les seves mans.

Els porros, d’entrada, poden semblar una cosa que no vagi mai amb nosaltres. He de confessar que vaig tardar anys a buscar-ne i comprar-ne i que, en tot cas, no revestien major interès en l’exercici badoc de mirar què es ven a plaça que confondre’ls amb els calçots. Aquí el truc és que de porros en trobem tot l’any i de calçots només quan fa fred. 

Més dolços, poden substituir la ceba

Els porros serien com uns cosins de la ceba, menys reconeguts que la branca principal de la família. Ells ho saben i a vegades és com si es posessin en segona renglera. Com els parents llunyans que per Nadal ja fan per arribar tard i seure lluny del brogit i l’epicentre de la conversa, com a prop de la porta per marxar corrent. Els porros, però, se’ls ha de conèixer. Perquè en molts casos acabaran sent una companyia fins i tot millor que la pròpia ceba. Els porros s’entenen amb tothom i fan que s’avingui pràcticament qualsevol recepta en què els facis servir.

Els porros són més dolços, més amables que la ceba. Quan busquem el gust i no la cosa rabiuda de la ceba, els podem fer servir. Tenen una composició corpòria que ens pot semblar que en malgastem massa (la part verda, generalment no s’usa) i un tacte entre fi i rugós força curiós. Tenen menys aigua que la ceba i la gent que se n’ofèn, d’aquesta, pot incorporar el porro en el seu dia a dia com a substitutiu clar. Un cop en marxa, a més, el porro fa de bon manipular i tallar. I a més cal vigilar perquè una vegada t’hi acostumes pots acabar per fer-ne sempre, de porros. 

Què en podem fer, dels porros? Doncs de tot i amb ganes. Personalment només me n’he endut un desengany quan els vaig escalivar i van quedar d’una fila i una pasta que no era ni figa ni raïm. 

Vichyssoise o crema i sopa: ideals pels porros

Vichyssoise o crema i sopa: ideals pels porros

Quatre aplicacions del porro que fan fira:

  • Al sofregit: Òbviament si diem que allà on hi ha ceba pot haver-hi porro (o haver-hi ceba i porro junts que són família ben avinguda) en la clau de volta de tants i tants plats nostrats com és un bon sofregit els porros hi van de perles. El bon sofregit no vol pressa, és aquell anar fent, i el esfilagarsat dels porros tallats en Juliana (pobre Semproniana, no té tall ella!) ens permetran un resultat final idoni. Bons fonaments pel que sigui.
  • Vichyssoise: ja em diràs per què carai ha hagut de fer fortuna la gavatxada aquesta de dir-li així a la sopa o crema de porros, suposo que perquè s’ho van inventar ells. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una de les cremes vegetals per antonomàsia, que cadascú pot fer amb algun toc o variació familiar i que segons l’estat d’ànim i l’adscripció emocional que li tinguem pot ser des de plat d’àpat gros o epíleg trist de, per exemple, un dimarts de novembre.
  • Croquetes vegetals: A vegades, empesos per la moda i l’imperi dels ultracongelats sembla que en aquesta vida les croquetes (oh, les croquetes: posem-nos corbata per parlar de croquetes!) només puguin ser de carn d’olla, pollastre, pernil o bacallà. Semblem rucs, carai. Unes croquetes boníssimes poden ser les vegetals i de les millors que hi ha és la combinació de porros i xampinyons. De debò: proveu-ho. 
  • Porros amb pernil i beixamel: La cosa pot semblar més elaborada i més aviat el contrari. Plat complet, d’atansar-se al pa per escurar-lo com si ens hi anés la vida. Bullim els porros i després els fem saltats amb pernil i acompanyats de beixamel generosa. Sensacional. Això sí, té totes les calories que no tenen els porros!

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive