Granissat de llimona: no el deixis sol, ell mai no ho faria

No l’abandonis, ell mai no ho faria. Suposo que ben bé tothom se’n recorda d’una de les campanyes de sensibilització contra l’abandonament animal, de ja fa anys. Un d’aquells eslògans que queden inserits de ple a la memòria col·lectiva. Aquí i avui el pervertirem una mica (ja ens perdonarà la nodrida legió gossòfila local) per recordar cinc barreges amb granissat de llimona sensacionals per ara que ve de gust. Una mica de tot per conjurar-nos per no deixar el granissat sol, que ell mai no ho faria.

Quedi clar, això sí, que el granissat de llimona sol és boníssim i es pot prendre perfectament. El granissat bo, de gelateria que treballa bé. El granissat de bar i terrasses, que resulten i són ben llaminers. El granissat que es fa amb aquestes màquines que ens convertiran a tots en cuiners ganduls (thermomix i família) o el més d’estar per casa (o de no tenir duros per tenir la maquineta) que podem fer amb un vas mecànic o un ‘un-dos-tres’ dels de tota la vida.

El granissat és sensacional quan fa calor, uneix frescor i fruita i el de llimona és el més conegut i demanat. Però si no el volem deixar sol, perquè ell mai no ho faria, sempre el podem mesclar de forma suggestiva amb alguna de les cinc opcions que oferim.

Alacantí: granissat amb orxata

Clàssic de clàssics que rep el nom aquí a Mataró d’alacantí, tot i que vas a Alacant i no n’hi diuen pas així. Com amb els panets de Viena, les hamburgueses i l’ensaladilla russa, vaja. Es pot fer meitat i meitat o en proporció diferent però tot i que visualment pot haver tiquis miquis que els faci cosa, és una mescla que destil·la el millor de les dues matèries primes: l’acidesa, el cristall de gel i la fredor del granissat amb el tacte, la dolçor i el gust sensacional de l’orxata de xufla. Cal vigilar amb la fruïció que genera de beure’n més i més. 

Clara granissada: granissat amb cervesa

No cal provar a aquestes alçades de la pel·lícula la imbatabilitat de la clara com a mescla per fer encara més refrescant la cervesa. Si en lloc de fer-la amb llimonada, la fem amb granissat, el resultat és encara més fred, dolç i juganer. Això sí, si la demanem fora de casa la cobren, amb raó, a preu de dos productes. La clara granissada és sensacional a hores com el vermut o mitja tarda quan encara fa calor de valent i, atenció, pot millorar amb la cervesa de doble malta més carregada. 

Mentira: granissat amb cafè licor

Si a Alacant demanem un alacantí potser ens serveixen el fill petit o el cosí germà que no els agradi més. Però si entrem a una gelateria de la zona d’Alcoi i demanem “mentira” (sí, en valencià és metira) no esperem pas que ens diguin coses no certes. Ens serviran una beguda estimada, única i volguda d’allà consistent en barrejar cafè licor (no confondre amb el licor de cafè gallenc, res a veure!) amb el granissat de llimona. Divertit, dolç, fresc i genial per apaivagar calorades en temps de festes de moros i cristians. Si quan van venir els Bequeteros de Cocentaina us vau preguntar què duien al dipòsit per aquella marxa, aquí teniu la resposta, tot i que allà el fan amb un granissat especial negre, pel sucre cremat i la canyella amb la que es prepara. 

Granissat amb cava

Un altre clàssic de clàssics, el granissat amb cava. Sensacional a l’hora de les postres o fins i tot per brindar de manera diferent. Si la copa se’ns pot fer costeruda al fer molta calor, genial de barrejar com també hi ha gent que el remena amb el sorbet de llimona. Un bon brut nature, amb el fred i l’acidesa de la llimona és sensacional. Cal tenir cura amb les quantitats, que el cava enganya i l’endemà rebrota en forma de ressaca, si se n’abusa.

Granissat amb vodka

Al final semblarà que fem apologia de l’alcoholisme i no. Si beguis no condueixis, tot el consum d’alcohol cal que sigui mesurat i que si l’edat, les quantitats i les hores. Dit tot això, sempre amb premissa de no passar-se, emborratxar amb gotes o rajolí de vodka (o rom, també) el granissat ens lliurarà fàcil un combinat fred i sensacional. Molt estival.