Colomba: el panettone de Pasqua dels italians

Va aparèixer un any per Pasqua a taula i tots vam fer ganyotes d’incompressió. Què és el que duia el tiet que sempre porta coses estranyes, generalment dolces i per a l’hora de les postres? Què era allò embolicat en celofan que semblava una mena de pa de pessic moreno i ensucrat d’una forma entre curiosa i estrambòtica?

Així va ser la descoberta en primera persona, la que puc explicar, de la Colomba. Qui sigui italià o hi tingui relació no se sorprendrà (és més, dirà allò que aquests del Capgròs es pensen que s’han inventat la sopa d’all!) però pels que no tenim aquests vincles transalpins l’aparició de la Colomba a taula per Pasqua ens genera l’estranyesa del desconeixement i el dubte infrenable de què i com serà allò. La Colomba en qüestió va durar poc, perquè som de cruspir amb fruïció. Però la fita ja era assolida. Ja coneixíem què fan aquests italians per Pasqua.

Perquè òbviament no fan mona. La mona és una cosa nostra, nostrada d’aquí a Catalunya i potser una mica més enllà. Però òbviament la celebració de la Pasqua, que en origen és la celebració més important del calendari d’arrel cristiana pren altres formes dolces. Tant diferents no som els uns dels altres, per idiomes diferents que parlem. Les festes volen dolç. I la Pasqua destacada és la més destacada.

El colom de Pasqua

La Colomba Pasquale és el dolç que s’associa a la seva celebració. El seu nom ve a ser el de ‘Colom de Pasqua’ o sigui que comparats amb nosaltres canvien d’animal pel nom però mantenen el cognom i el motiu. La Colomba, dit així pel boc gros, ve a ser una mena de Panettone amb forma volguda de colom. Més baix que el de Nadal, si vols. Però el tacte i gust li recorden. Si mires i preguntes, resulta que algun obsessionat per l’exactitud de les coses pot sobresaltar-se per la comparació, perquè no és ben bé el mateix. Però aquí ho diem perquè s’entengui. Un panettone per Pasqua. Voilà, que en aquest cas diuen els francesos.

En alguns forns i pastisseries de Barcelona, així com en botigues especialitzades en menjar italià, ja ara s’hi troba la Colomba tot i que òbviament en competència temporal amb la mona tingui ben coca soa a fer. Però així com per Nadal l’hem adoptat com a propi sense dir adéu a neules, torrons ni massapans, per què no ens fem forts també aquí amb la Colomba Pasquale? Potser poc a poc va fent forat. 

Un símbol de pau

Buscant una mica el què era, es troba que la colomba és un brioix amb forma de colom originari de la ciutat de Pavia, a Itàlia, que té una història i un significat molt especials que es remunten fins a l'Edat mitjana. Encara que hi ha moltes versions sobre el seu origen, la més acceptada és una que es remunta a mitjan segle VII.

Segons la llegenda, Pavia va ser assetjada durant tres anys pel Rei Aboino. Els habitants de la ciutat, cansats de tanta lluita, van decidir demostrar la seva rendició pacífica davant el rei, elaborant aquest dolç amb forma de colom. El que prengués aquesta forma no és una cosa gratuïta, sinó que, tant en l'imaginari popular com en el cristià, el colom és símbol de la pau. Així que, amb el temps, la colomba artesanal va acabar convertint-se també en una cosa típica de Setmana Santa.