Cinc truites atrevides i originals per un Dijous Llarder diferent

Si un busca quan està estipulat oficialment ‘el dia de la truita’ i confia en els buscadors generals pot anar a parar erròniament a la data del 9 de març- Aquesta gent que decideix quan és el ‘Dia Internacional de’ tal cosa o tal altra pot ser molt cosmopolita però hi ha cops que pixa fora de test. No tindrà la qualificació oficial com a tal però és obvi que el dia de la truita, per antonomàsia, és el Dijous Llarder. El dia que comença el Carnestoltes. Quan tothom vol citar-se amb una truita i que no en sigui una de qualsevol.

El calendari no perdona i aquest  proper dijous dia 16, l’anterior a Dimecres de Cendra, pertoca de celebrar la cita amb el Dijous Llarder i Gras. A casa, a les escoles, amb coneguts, a la feina. Per esmorzar, per dinar o per sopar. Es pot triar o acumular (tot i que deu ser difícil trobar cap doctor o nutricionista que ho recomani, de fer el triplet) però més d’hora o més tard convé deixar-se endur pel precepte i fer truita. És tradició, és consuetud i fa patxoca. I a més és boníssima.

Trucs per fer-les especials

En totes elles aplicarem un dels pocs aprenentatges de cuiner solter i despistat, desvagat i poc precís, que l’autor pot oferir: ous bons, paella oportuna, foc baix, fer-les al punt (hi ha qui les vol quallades i qui vol que tinguin babaies), però lentament d’una passada, després del gir sellar i prou. Altres: sigueu atrevits amb tocs personals de regust com julivert o toc de vi ranci al cuit. Pareu cura al barrejar ingredients i ous, que no quallin abans d’hora. I a l’hora d’anar de cara a barraca, atenció, deixar-la reposar una mica després de feta. No menjada de seguida. Una truita contundent és com si s’hagués de posar a lloc. 

Les següents cinc truites han estat fetes i compartides sense que ningú se n’hagi queixat. Pot ser una audiència educada, sí. Però en tot cas queda descartada de les propostes com a constitutiva de temptativa d’homicidi imprudent.

1. Truita de porro, carbassó, mozzarella i xampinyons
   Altre cop ingredients a l’abast que només caldrà saber afegir al punt perquè tots llueixin. De debò que el toc de porro (en lloc de ceba) amb el carbassó a daus (les truites de carbassó sempre són delicioses) troben un contrapunt perfecte amb el xampinyó saltejat i una mozzarella que repartirem esgarrapada i que donarà esponjositat i caràcter a la truita resultant, apta per a tots els públics.
    
2. Truita de llom, pebrot verd i formatge
   La rèplica d’un dels entrepans clàssics de frankfurt aplicada al món de truites. Passem el llom, tallat a tires i després el reservem. Hi apliquem el pebrot, després hi tornem el llom i el formatge, en daus, no l’afegim fins que barregem i batem uns instants els dos ingredients amb els ous. Per llepar-se’n els dits i no pràcticament no cal tirar-hi sal.
    

   

   
    
3. Truita de carxofes, botifarra negra, alls tendres i orella cuita
   Fer truita de carxofes i alls tendres no té res d’atrevit. Aquí es juga sobre segur, tot i que hem de vigilar amb les primeres perquè hem d’estar-ne pendent, la carxofa ens marcarà el tempo de la truita. La botifarra negra és sempre una benedicció del cel. Els alls tendres els podem posar sempre, sembla que se’ls inventessin per a la truita i aquí el toc diferent serà incorporar a la barreja orella de porc cuita. Dona gust, textura i element sorpresa.
    

   

   
    
4. Truita de botifarra embolicada amb all i julivert
   Atenció a l’animalada que es propugna, perquè aquesta requereix d’atreviment. Es tracta, directament, de cuinar a la paella la botifarra (que sigui bona!) amb all i julivert. I quan ja l’emplataríem el que hi fem és abocar-hi els ous batuts de manera que es farceix l’espiral de botifarra d’ou per totes bandes i arrodonim la proposta de més colesterol que ens podem imaginar.
    
5. Truita d'espaguetis que t’hagin sobrat i pebrots del padrón
   Només amb el titular ja devem haver espantat a qui hi hagi arribat. Si a casa sou màquines perfectes de calcular quantitats, potser no us hi heu trobat, però si mai heu fer massa pasta (els espaguetis són perfectes) podeu atrevir-vos amb l’heretgia d’aplicar-los a la truita, de farciment i combinar-la amb una mica de pebrots del padrón de manera que la cosa agafi personalitat. El resultat és sublim.