Capgròs
Fàcil com poques receptes la proposta d’avui. Cuinar senzill no vol dir cuinar malament. Per simple que sigui una recepta hi hem de posar tota la nostra atenció, tot el nostre interès. Si ho fem, una simple truita pot resultar ser la millor de les queixalades. D’això va avui, de com fer un parell de truites ràpides i que, com a resultat final, tinguem un plat magnífic, agradable a la vista i, especialment, al paladar. Les truites són, d’una banda, de patata i ceba i, de l’altra, de carbassó i ceba. Podeu preguntar-vos, i què hi ha d’especial? Doncs, la veritat, no massa cosa. Que ambdues porten incorporats trossos de formatgets (els famosos ‘quesitos’) que li donaran molta melositat i que l’elaboració de les mateixes es fa força ràpid.
Per avançar feina i guanyar en temps, la ceba que anava a les dues truites la vaig coure al microones. És un consell que us donem per quan teniu pressa. De la mateixa manera, el carbassó també el podeu fer al micro o bé, si en teniu, en una fregidora d’aire. Un dia parlarem d’aquest giny perquè crec que se li pot treure molt de “suc”. Començant per la de patata, sí que podem fregir el tubercle a la paella perquè ha de tenir aquesta textura tan especial i aquest aspecte daurat que es considera necessari per a obtenir una saborosa truita de patata.
Un cop la patata ja està feta, introduïm en els ous batuts juntament amb la ceba acabada de sortir del microones, ben calenta. I, com dèiem, també hi vaig incorporar trossets de formatgets. Després de barrejar-ho tot, directe cap a la paella i truita enllestida. La cocció de la truita, com sempre, va a gustos.
Truita de carbassó
Amb la de carbassó encara es pot anar més ràpid. Amb la ceba ja feta al micro i amb el carbassó que havia saltat una estona abans, tan sols queda rematar la feina. En una paella donem un punt d’escalfor al carbassó i a la ceba. A continuació aboquem al recipient on tenim els ous batuts i li tirem la resta de trossos de formatgets que quedaven. I, com hem fet amb la de patata, tots els ingredients ben amarats d’ou i cap a completar la truita a la paella.
Ben veritat que, aquesta, és una recepta simple, senzilla, sense escarafalls. Però, segur que vosaltres també heu tingut la mala experiència de provar una truita que no us ha fet xalar, que no us ha fet gaudir. Per contra, quan us porteu a la boca una bona truita, elaborada amb els ingredients correctes, amb el punt de cocció que us agrada, llavors, ho heu sabut valorar en la seva justa mesura. En definitiva, fem-ho fàcil, però fem-ho bo. Les truites, com un entrepà, com un sofregit, com un tall de carn... volen que hi posem tots els nostres sentits. Cada producte, cada elaboració l’hem de fer amb interès, amb creativitat, amb il·lusió. Cuinar i menjar és xalar, si no ens ho agafem així, no paga la pena d’entrar a la cuina.
Podeu veure tot el procés en aquest vídeo:
Comentaris