El 25è Torró d’autor d’Uñó s’admira, es menja i es llegeix en braille

El 25è torró d’autor de la Pastisseria Uñó és ben especial, més enllà de la celebració rodona del quart de segle d’història d’aquest maridatge entre art, tradició i gastronomia. La plasmació en un torró de l’obra i els gustos d’una artista mataronina presenta diversos elements novedosos, des del fet que la proposta de Catherine Lorton inclogui una inscripció escrita en llenguatge braille a l’agosarat de la proposta d’ingredients, que conjuga les ametlles, la sal Maldon’s i el whisky, sense oblidar-se de la xocolata, ingredient quasi obligat. El resultat és per llepar-se’n els dits.

El torró és un praliné de mil fulles amb ametlles salades i trufat de xocolata 65% amb whisky

La Destil·leria, que el mestre pastisser Claudi Uñó sempre defineix com “el temple de l’art a la ciutat’ va repetir com a escenari de la presentació del Torró d’Autor. Per vint-i-cinquena vegada l’obra especial d’un artista mataroní pren forma de torró únic, que ja es pot comprar a Pastisseria Uñó i que reuneix els gustos també preferits de l’artista. La proposta d’aquest Nadal és una de les més agosarades i, alhora, un resultat sorprenent des de la primera queixalada. El torró és un praliné de mil fulles amb ametlles salades i trufat de xocolata 65% amb whisky. “La Catherine em va dir que li agradava la xocolata, la sal i el whisky i vaig veure que eren elements que casen molt bé entre ells però que calia equilibrar bé i ha estat tot un repte per tal que agradi al màxim de gent”, explica Claudi Uñó. La nota de tast indicada pel propi pastisser és aquest cop la mar de suggeridora: “primer notes el whisky i la trufa, després l’ametlla i no és fins que empasses que et va recordant la sal”. El torró és cosa fina, paraula del cronista.

Una obra amb missatge

El torró d’autor d’Uñó, amb el seu quart de segle de perspectiva històrica, ve a ser la rèplica nadalenca del cartell de Santes en el sentit que permet als artistes locals a fer arribar la seva obra i dinfondre’s a molta gent, de manera nadalenca, dolça i agradable. Catherine Lorton, una artista local amb trajectòria en àmbits com el gravat o l’escultura, ha aprofitat l’oportunitat per dir-hi coses, amb l’obra que després Uñó ha reproduït de manera més que fidedigna en forma de torró. Ella mateixa va definir la seva proposta com “una obra amb un punt de misteri, que fa que l’espectador hagi d’indagar una mica”. Lorton es va inspirar per una reflexió de Jaume Plensa sobre el poder de les lletres com a llenguatge universal i és per això que ha inserit en l’obra una frase escrita en llenguatge braille. “És una manera d’acostar una tradició com aquesta a una minoria, que s’expressa d’una altra manera”, va dir, i va convidar els mataronins a “tocar el torró, fer-se a la idea del llenguatge braille i resoldre el misteri del que diu”.

L’obra de Lorton va més enllà de la inscripció en braille. Presenta també una sèrie de formes i estructures rodones inserides en el seu estil propi, el botonisme, amb el qual reivindica la dona més enllà de la seva utilitat.