‘L’estat d’ànim es transmet als plats que es cuinen’

Fa deu anys que Pere Cardona (Mataró, 1983) es mou entre fogons, i la seva darrera pensada ha estat crear receptes a partir de cançons o de grups de música en català, que penja al seu bloc i a les xarxes socials.

Com se li va ocórrer la idea?
Va ser durant un concert d’Anna Roig i L’ombre de ton chien. Allí vaig pensar que escoltar música en directe és fantàstic, però que es pot anar més enllà d’un concert i arribar a través de les cançons a d’altres sentits. Vaig començar a fer tot el receptari, cançó per cançó, del seu darrer disc, ‘Bigoti vermell’, li vaig enviar els primers plats a l’Anna Roig i li va encantar. A més a més resulta que el seu germà fa el mateix però amb vins i caves!

Els altres cantants i grups als que ha creat plats, també n’estan tan contents?
Sí. El que passa que el cas de l’Anna Roig és una mica diferent, ja que a ella li he fet una recepta per a cada cançó, mentre que a Sanjosex, La Iaia o Rosa Luxemburg és un únic plat en conjunt, allò que m’ha inspirat tota la seva discografia, la veu, les lletres.

Algun exemple.
Estic molt content del plat de La Iaia, que no deixa de ser un arròs a la cassola, mar i muntanya: la muntanya perquè el grup és de l’interior, d’Osona, i el mar perquè han entrat amb força a Barcelona. Com dic al blog, la barreja també fa molt per al grup, i la recepta l’he fet amb la meva àvia, i per tant aquest és un plat que també em serveix per reivindicar la cuina de sempre. A vegades tinc la sensació que ens hem perdut molt en cuines d’autor i modernitats, i després resulta que molts estudiants de cuina no saben fer ni un arròs a la cassola...

És preferent menjar el plat tot escoltant la cançó o grup?
No necessàriament. Potser és més adequat escoltar música que t’agradi mentre es cuina, ja que el sentiment, l’estat d’ànim, es transmet al plat. Noto en el sabor si algú ha cuinat estan de mal humor!

Quins altres músics “passaran” pels seus fogons?
He d’acabar tot el disc de l’Anna Roig, i després m’agradaria fer El Petit de Cal Eril o Roger Mas. Dels Manel tinc també una recepta ideada, però prefereixo moure’m entre les “cares B”, entre grups que potser no són tan coneguts.