Dolç, tendre i de qualitat. Aquestes característiques han donat al pèsol de la comarca el sobrenom de perla verda del Maresme. Però per aconseguir aquesta reputació és imprescindible un clima suau i mesos de dedicació. I si no, que li ho preguntin a Marc Bertran, un pagès de Sant Andreu de Llavaneres que dedica 4.000 m2 de les seves terres l'Horta Marcó al pèsol garrofal, autòcton d'aquesta vila: «La plantada es fa el 15 d'octubre i no és fins a mitjan març que es pot collir». Els primers mesos, el pèsol requereix molt poca aigua i n'hi ha prou amb la de la pluja. Les noves tecnologies faciliten molt el cultiu. Quan el pèsol necessita aigua es rega amb un sistema de goteig controlat per un ordinador, que també s'encarrega de l'adob. La principal tasca de l'agricultor és tenir cura que la planta estigui ben subjectada per suportar el vent, amb estaques i malles.
Segons Bertran, la collita del 2006 pinta molt bé: «L'any passat va glaçar pel gener i això va fer molt de mal, però enguany ha fet un hivern més suau». Un cop collits, comença la distribució als restaurants.
A l'Horta Marcó treballen tres persones que comencen la jornada a quarts de vuit del matí. Després de preparar la mercaderia que anirà a Barcelona, es dediquen als cultius. Per Bertran, la feina cada cop més complicada: «Del pèsol en traiem rendibilitat perquè és un producte més selecte, però de la resta, no gaire, perquè arriba molta cosa de fora i els preus del mercat són com els de fa vint anys». Tot i que l'ofici ha passat de generació en generació, aquest pagès creu que amb ell acabarà la tradició. «És un món cada cop més complicat, així que dubto que les meves filles decideixin tirar això endavant», diu resignat.
Un producte selecte
Els pèsols propis de la comarca tant el garrofal com el de la floreta no tenen un pes econòmic important. «És un cultiu de temporada i no és extensiu, però sí que fa molts anys que es cultiva aquí i té un valor afegit», comenta un dels membres d'Unió de Pagesos al Maresme, Genís Vinyals. Els seus trets la dolçor, la grandària i la tendresa vénen donats perquè la collita es fa abans, ja que el clima permet plantar-lo aviat: «A altres indrets fa calor més aviat i queden durs, mentre que aquí és primerenc, no agafa la calor forta».
Actualment, aquest producte té un mercat limitat, segons Vinyals: «Té poca projecció externa, caldria fer més promoció i augmentar-ne la producció». El cost del cultiu és elevat, cosa que va provocar una davallada del sector fa uns quinze anys. Tot i així, des de fa un temps l'oferta ha augmentat i el pèsol del Maresme és de nou un producte culinari de qualitat.
-
La recepta
PÈSOLS A LA MATARONINA
Ingredients: Una sèpia de 500 grams, 1/2 quilo de pèsols desgranats, 3 cebes tendres, 2 alls tendres, 1 got de vi blanc d'Alella, 1 got petit d'oli d'oliva, 1/2 litre d'aigua amb sucre, 1 pols de sal i tomàquet rallat. Per a la picada es faran servir 50 grams d'ametlles i avellanes, 1 tros de nyora i 1 gra d'all i julivert.
El procediment és el següent: en una cassola s'hi posa oli d'oliva i la sèpia tallada a trossos en fred. Un cop consumida l'aigua de la sèpia, s'hi afegeixen les cebes i els alls tendres, i a continuació el tomàquet ratllat. Quan està cuit, es rega amb vi blanc i es deixa reduir. Tot seguit s'hi aboquen els pèsols i se sala. Es cobreix amb aigua i sucre i quan la sèpia és tova s'hi afegeix la picada. És un plat que es pot acompanyar amb allioli.
Una imatge dun cultiu de pèsols a Sant Andreu de Llavaneres.
Comentaris