Reus, el gran desconegut dels Corpus catalans

El Corpus es manté com una cita festiva important al calendar. La celebració del Santíssim Sagrament és de fet l’origen de bona part de les celebracions, figures i imaginari de la cultura popular i les festes majors com les gegants. I precisament de gegants va la celebració del Corpus de la que avui parlarem. Perquè al Baix Camp, a Reus, hi ha un Corpus ple especial.

El Corpus se sol associar a les flors, a l’ou com balla, a la Patum de Berga. També a processons com la de València. Si ens n’anem més enllà, la de Toledo. El Corpus són les enramades, també és Festa Major a Cornellà però a Reus (fora de la majoria dels radars) hi ha una celebració singular que a més es manté fidel al dijous, la data primogènita abans que l’església la desplacés a diumenge. A Reus el Corpus tal i com era. I això vol dir per dijous de Copus.

M’explica en Joan Adserà, un amic de Reus que el dijous de Corpus és la primera sortida oficial de l'any dels Gegants de Reus. Nens i nenes de totes les escoles de Reus, deixen per una estona les aules per omplir la plaça Mercadal per rebre, a primera hora del matí, els Gegants. Mentre els Gegants fan gaudir a aquest públic tan especial amb les seves ballades, es reparteix la tradicional coca amb cireres, l'element gastronòmic oficiós del Corpus reusenc.

Aquesta escena es repeteix a la tarda, ara, però, amb desenes de famílies que omplen la plaça i que no han pogut anar-hi per matí. Els Gegants de Reus, són probablement, junt amb la Mulassa, l'Àliga i els Nanos els elements del Seguici Popular més estimats pels reusencs, tant per la seva història com per la seva representació.

Uns Gegants ben especials

Els Gegants de Reus són bicentenaris, daten del 1805, tot que l'any 2005 se'n fan rèpliques per preservar-los del pas del temps, les peces originals estan exposades al Museu de Reus. Quan es van construir, per la idiosincràsia comercial reusenca, els gegants volien representar els quatre continents (Oceania encara no havia estat descoberta): els Vitxets (Europa), els Moros (Àsia) i els Indis (Amèrica), però no es va construir l'última parella, la representant d'Àfrica.

No va ser fins a l'any 1956 que es van estrenar els Japonesos (els Moros passaren a representar Àfrica) i finalment l'any 1977, per subscripció popular naixeren els Negres representant Oceania.

Reus és de les poques poblacions que ha mantingut les celebracions el Dijous de Corpus, tot i que actualment, sense cap connotació religiosa. La part més tradicional i religiosa es desenvolupa el Diumenge de Corpus amb la “professó” pels carrers del nucli antic de la ciutat: els Nanos, la Mulassa, els Gegants i l'Àliga precedeixen el clergat i la custòdia del Santíssim Sacrament. Els moments més esperats, són el Ball de l'Àliga davant del Santíssim, quan la professó ha de passar per damunt de les catifes de flors, confeccionades per diverses entitats, i les ballades conjuntes en arribar a la plaça Mercadal.

Recentment, les celebracions s'han ampliat al Dissabte de Corpus, aquell dia, els Gegants ballen amb instruments de metall en comptes de l'acompanyament tradicional de gralla i timbal. Al vespre, la plaça Mercadal s'omple d'espurnes amb els bous i les vedelles de foc, antics artefactes de principis del segle passat que les pirotècnies de la ciutat
llogaven per fer espectacles de foc.

Una de les principals curiositats, és la Campana dels Gegants: per protocol, els Gegants no surten de la porta de l'Ajuntament, si abans els campaners no han fet sonar aquesta campana situada al campanar de la Prioral de Sant Pere.