Capgròs
El Visa Pour l'Image ha arrencat aquest dissabte a Perpinyà amb el focus posat en la guerra d'Ucraïna, el canvi climàtic i la sequera. La 35a edició del festival s'allargarà fins al 27 de setembre i s'hi podran veure fins a 24 exposicions, projeccions, debats, premis i trobades amb fotògrafs de renom mundial que es donaran cita a la capital del fotoperiodisme per excel·lència. El seu director, Jean-François Leroy, ha explicat que l'edició d'enguany ofereix una visió global de l'actualitat del món, amb Ucraïna com a teló de fons. "És la millor revista on es pot veure allò que no surt als mitjans de comunicació convencionals", assegura.
El món del fotoperiodisme s'ha tornar a donar cita a Perpinyà i ja van 35 edicions. Entre els principals protagonistes de l'esdeveniment d'enguany hi ha la guerra d'Ucraïna, la sequera i els efectes del canvi climàtic. Ho farà a través de més d'una vintena d'exposicions que també abordaran la crisi migratòria, les protestes pel vel a l'Iran o el cas de Silicon Valley.
En l'àmbit de la crisi climàtica, el Visa ofereix l'exposició 'Fotografia de l'Antropocè', del nord-americà James Balog, repassarà de quina manera l'impacte devastador del canvi climàtic ha afectat les persones i els recursos naturals (fonent els glaciars i portant huracans i incendis cada cop més violents). D'altra banda, 'Water', del britànic Ian Berry acostarà el públic sobre la manera com la humanitat ha interferit en els cursos fluvials, i l'impacte que ha deixat per a les poblacions locals d'arreu del món.
'The Day May Break' de l'anglès Nick Brandt mostrarà part de la sèrie de retrats, en la qual el fotògraf encara treballa, que mostra com la degradació del medi ambient afecta persones i animals a Bolívia, Zimbabwe i Kènia. Des de l'Àfrica també s'hi podran veure les instantànies 'Sense aigua, morim', que el fotoperiodista Gilles Clarke va fer per a les Nacions Unides i el 'The New York Times', on mostrava els desplaçaments massius que la sequera històrica ha provocat a Somàlia.
La fotògrafa francesa Sandra Mehl també hi porta l'exposició 'L'adéu a l'illa de Jean Charles'. La mostra aprofundeix en els refugiats climàtics que hi ha en aquesta illa, a l'estat de Lousiana, a 130 km al sud de Nova Orleans. L'illa, que tenia una escola, una església i fins a 500 habitants, ha quedat reduïda a tres quilòmetres de llarg i 300 metres d'ample perdent un 95% de la seva superfície de forma progressiva des del 1955.
L'augment del nivell de l'aigua, els huracans i l'erosió costanera que durant segles ha patit el litoral i que s'ha agreujat amb el canvi climàtic, entre els causes del declivi de l'espai.
Durant la inauguració del festival, Mehl ha assegurat sentir-se molt agraïda per formar part per primera vegada de l'esdeveniment amb aquesta exposició que, d'alguna manera, llença un crit d'alerta al món occidental. Per a Mehl aquest és un dels exemples més clars per al primer món dels efectes del canvi climàtic. "Els científics diuen que desapareixerà d'aquí a dues generacions", ha afirmat.
La cita del fotoperiodisme tampoc podia obviar el conflicte bèl·lic que afecta Europa des de fa un any i mig. La invasió a Ucraïna centrarà dues de les 24 exposicions que es podran veure al Convent dels del Convent de Mínims i l'Església dels Dominicans, entre d'altres espais de la ciutat. La primera, del fotògraf de l'agència France Presse (AFP) Dimitar Dilkoff analitzarà el conflicte al Donbass, des de l'annexió de Crimea per part de Rússia, i l'esclat de la guerra amb instantànies a banda i banda de la línia del front.
La segona, del fotoperiodista Tyler Hicks del 'The New York Times', se centra en la destrucció de Bakhmut, i en els combats aferrissats que s'han lluitat a la ciutat, convertida en "emblema del sacrifici" per la invasió d'Ucraïna per part de Rússia.
L'Iran, la cocaïna a Colòmbia i les dones a l'Afganistan
El festival internacional també abordarà les revoltes d'Iran amb una exposició de fotografies anònimes, la "guerra perduda" contra la cocaïna a Colòmbia o la situació a l'Afganistan, "el pitjor país per a les dones" arran de l'ascens dels talibans al poder, amb una exposició del fotògraf d'Associated Press, Ebrahim Noroozi. El catàleg d'exposicions inclou una mostra sobre la 'bombolla' tecnològica de Silicon Valley, la desaparició dels elefants asiàtics, les conseqüències que ha tingut la prohibició de l'avortament a l'estat nord-americà d'Ohio o el sorgiment d'un moviment adepte a Donald Trump format per nacionalistes blancs als Estats Units.
Un aparador al món
El seu director, Jean-François Leroy, diu que s'hi podrà veure un fragment de tot el que passa al món. Amb la guerra d'Ucraïna com a teló de fons, Leroy diu que se n'ha parlat molt i que el festival –que li dedica dues exposicions- també havia d'abordar altres temàtiques. "És com la millor i més bonica revista del món que mostra allò que no pots veure als mitjans de comunicació convencionals", afegeix Leroy.
Projeccions, debats i trobades
Com ja és habitual, les exposicions es complementaran amb projeccions, debats, una taula rodona sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial i trobades amb fotògrafs. Durant el certamen, també s'entregaran els premis -els Visa Or- que reconeixen els millors treballs de fotoperiodisme. I a partir del 17 de setembre quan el Visa Pour l'Image presencial abaixi la persiana, quedaran les setmanes obertes als escolars (del 18 al 29 de setembre) i les exposicions en línia (que es mantindran fins a finals de mes).
Comentaris (1)