Perpinyà, un tresor a menys de dues hores de casa

Perpinyà està a menys de dues hores de Mataró. Sempre que en parlo, de la capital del Rosselló, començo per aquesta evidència. Els més avesats a la geografia ho poden trobar innecessari per sabut i lògic però sempre hi ha qui li sorprèn. “Menys de dues hores si és a França?”, pregunten. I en l’interrogant ja m’han fet empipar. En temps com els actuals, a més, val a dir que aquest menys de dues hores baixa fins a l’hora i vint si hi anem amb alta velocitat des de Barcelona. Resum d’aquest primer paràgraf: Perpinyà està aquí al costat.

Tot i que pel simple fet que la frontera del Tractat dels Pirineus ens la col·loqui en una altre estat hi ha qui la descarta, una escapada a la capital del Rosselló és sempre recomanable. Una de les grans capitals històriques del país amb un patrimoni, una història, uns tractius i una gastronomia que fan que sense tenir el nom d’altres encants sempre que vinguis de Perpinyà n’acabis parlant bé i fent-ne proselitisme. Perquè val molt la pena d’anar-hi.

Perpinyà, la catalana

Abans que la ultradreta hi guanyés l’alcaldia i imposés un “la rayonnante” d’eslògan postís, Perpinyà sempre ha estat coneguda com “la catalana”. Perquè n’és, perquè va arribar a ser capital del Regne de Mallorca i perquè a la identitat de la Catalunya Nord és al que es volen i es poden abraçar els catalans del nord, oblidats i remots com se senten respecte París. La història de la ciutat, la seva gent, els seus diferents ambients i comunitats (com els gitanos, al barri de Sant Jaume, on sentirem parlar un català preciós) i una notable vida cultural i social coincideixen en aquesta localitat.

S’hi pot anar un dia o un cap de setmana, a passejar i a estar-s’hi. És una ciutat que té sobretot el centre molt encarat al turisme i els estants. Té riu, paisatges, racons. Té vida. No fa falta cap excusa especial per anar-hi i un cop s’hi és, a més, pots completar l’escapada fent cap a Elna o a Cotlliure. 

Tres visites imprescindibles

Anant a parar al centre de Perpinyà, que amb els seus 125.000 habitants s’assimila molt a Mataró, és parada obligada el Castellet. Antiga torre de defensa de la muralla espectacular, amb el seu color rogenc i la quatribarrada a dalt, és el lloc més icònic i fotografiat i a més s’hi manté encesa durant tot l’any la flama del Canigó. El Canigó, per cert, vigila solemne i durant molts mesos emblanquinat tota la plana del Rosselló. Ets a una capital i tens una senyora muntanya aguaitant-te. També això forma part de l’encant de Perpinyà.

Passejant pel seu Centre ens podem captivar del bullici de la ciutat, dels seus mercats i la seva gent. Un mestissatge preciós que podem recórrer a peu amb intenció de perdre’ns-hi, literalment. En aquesta passejada agradable haurem de passar sí o sí per tres punts.

• La Catedral de Sant Joan
  Quina catedral més maca, imponent i ben armada que tenen a Perpinyà. Tot i que històricament durant anys Elna va ostentar el bisbat la catedral de Sant Joan data de 1424 tot i que no es va acabar fins dos segles més tard. És recomanable d’entrar-hi i gaudir-ne de la seva majestuositat i no perdre’s el conegut com a ‘Campo Santo’, que és un espectacular claustre-cementiri adjacent, un lloc preciós que sembla aturat en el temps on no hi falta la vida compartida.
   

  

• El Palau dels Reis de Mallorca
  El monument més imponent i important. També data dels anys 1.200 i va ser un palau fortificat amb enormes muralles del mateix maó vermell. A tocar del Tec, el riu, serveix al visitant per entendre que els Reis de Mallorca eren com la resta de monarques i els agradaven les coses monumentals i amb cert bon gust. 
   
• La Plaça de la Llotja
  És impossible quedar-se amb una sola de les places del centre històric de Perpinyà. El més recomanable és parar l’orella i segons l’hora veure on hi batega la vida. Una de les meves preferides és la de la Llotja, perquè la història sembla que ens vulgui parlar. Era l’antiga plaça central en època de l’Edat Mitja i hi trobem l’Ajuntament, el Palau de la Diputació i la mateixa Llotja. Monuments, història i vida.

Per dinar: fusió de tradicions

Una escapada no és tal sense parar a menjar. I a Perpinyà tenim locals de tots els tipus haguts i per haver. Per sort, la ciutat respira també a taula el mestissatge de la seva gent. Hi podem trobar des de cuina més francesa a especialitats occitanes (que aquí els direm gavatxos) i també el punt mig amb presència catalana. Per no parlar d’altres tradicions. Menjar cuina marroquina carrerons endins o lliurar-se a algun entrepà generós per sopar d’algun dels establiments és recomanable 100 per cent.

Hi ha establiments com el Bar Celone d’aquells que no ho semblen, pel lloc, però ens poden deleitar amb un domini de les llargues coccions per llepar-se’n els dits. L’ànec o l’espatlla de xai que hi fan són deliciosos.

Si més que un lloc busquem un què, convé ressenyar especialitats que hi trobarem delicioses.

• Cargolada: Un plat sensacional fet a base de cargols a la brasa.
• Ollada: La versió pròpia de la carn d’olla nostrada, servida amb un què que la fa especial.
• Bullinada: Una sopa de peix boníssima, també d’hores. Cullera al poder!
• Moscat: Prenguem el que prenguem, el que és imperatiu és acabar amb un bon moscat. Un moscatell refinat. (Ep: i perillós)

Quan anar-hi: tres cites imprescindibles

No fa falta cap excusa per anar a Perpinyà. Qualsevol dia i qualsevol cap de setmana és vàlid i val a dir que com la resta de grans ciutats, sembla que sàpiga somriure per igual amb totes les temperatures i estacions de l’any. La primavera, però, és potser és el seu moment més esplendorós. I a on no passa això.

Si som dels que ens falta alguna cosa, per rematar el pla, apuntem tres al·licients per arribar-nos-hi. Fem agenda.

• El Festival Visa pour l’image
  Perpinyà acull des del 1989 cada setembre el festival de fotoperiodisme més important d’Europa. Sales, espais com el propi claustre, programació en off, tota la ciutat s’endinsa en exhibir les millors creacions fotogràfiques de l’any. Una cita imprescindible i recomanable, cada any diferent, que situa Perpinyà al mapa. A Catalunya Sud, que fem festa l’Onze de Setembre, hi ha molta gent que aprofita i s’hi acosta.
   
• Rugbi: La USAP i els Dragons
  La Catalunya Nord és una terra que se sent oblidada i té pocs punts als que aferrar-se per sentir-se orgullosa. Però per sort té el rugbi, que hi adquireix una gran transcendència. En rugbi a 15 hi ha la USAP, l’altre “més que un club català” i un dels més històrics de França. I en rugbi a 13 els Dragons, un dels millors equips d’Europa, que juga a la lliga anglesa. Anar a un partit a l’Aimé Giral o al Gilbert Brutus és una experiència sensacional.
   
• La Processó de la Sanch
  Cada Divendres Sant, des de la Catedral de Sant Joan, surt la Processó de la Sanch. Es tracta de la processó més antiga que es conserva a tot el territori català, una romanalla que s’ha mantingut tot i que després del Tractat dels Pirineus es va voler prohibir “per barroca i espanyola”. Veure-la sortir tant temps després és tot un esdeveniment.