Elna: una escapada de tranquil·litat i memòria ben a la vora
Elna: una escapada de tranquil·litat i memòria ben a la vora

Elna: una escapada de tranquil·litat i memòria ben a la vora

Més enllà de la coneguda Maternitat d’Elna, la vila nord-catalana mereix visita per la seva calma, patrimonis com la catedral o el claustre...

La Catalunya Nord és molt més que Perpinyà, que la part més pirinenca amb la magnètica imponència del Canigó sobre tot i tothom. Té calma mansa més enllà de la Marenda, la seva costa propícia i especial que ve a ser la continuació de la Costa Brava línia divisòria administrativa enllà. Anar a la part nord del país, creuar l’Albera, pot ser suggeridor anant a parar a d’altres destinacions i poques ens permeten fer una escapada tan completa com Elna.

Elna és un nom preciós i significat. Més de 910 catalanes se’n diuen, segons l’Idescat. Per elles i les seves famílies, anar a Elna és imperatiu. Per a tota la resta, una escapada més que recomanable. Elna és una estampa preciosa, una vila mig encaramada sobre un turó, amb muralla. En una bona foto amb perspectiva, té aires de fons de pantalla.

La Maternitat d'Elna, visita obligada

La Maternitat d'Elna, visita obligada

La Maternitat, parada obligada

El nom d’Elna remet amb bona lògica a la Maternitat. Arran de la derrota republicana del 39 i la ruta de l’exili, per la proximitat amb els camps de concentració i després també fins el 1944 per la Segona Guerra Mundial i abans de ser tancada per la Gestapo nazi, l’antic castell de Baron va acollir una d’aquelles històries que emocionen. La mataronina Assumpta Montellà n’ha escrit i estudiat quasi més que ningú altre. Llibres, sèries i pel·lícules n’han tractat.

La Maternitat d’Elna és una visita obligada que dona pòsit de consciència a qui s’escapa a la preciosa vila de la Catalunya Nord. Allà coneixes i t’amares de la història i la memòria de l’Elisabeth Eidenbenz. Una joveníssima suïssa que hi va impulsar una institució que va permetre espurnes de vida enmig dels temps més foscos. Hi van néixer 597 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna.  La museïtzació intacta de la Maternitat tal i com era converteix la seva visita en un exercici de consciència, memòria i gratitud històrica. Aneu-hi i recomaneu-la. Són temps de brandar tots els “mai més” d’aquell llavors, coneixent-lo.

iStock 935324790

Racons preciosos per passejar-hi


Patrimoni monumental

Elna va ser durant temps una mena de capital per la Catalunya Nord. No tenia llavors el desajust poblacional i econòmic que en l’actualitat té amb Perpinyà. En tot l’atles mundial de ciutats de certa monumentalitat mana una norma: mira on hi ha bisbe i hi trobaràs patrimoni. A Elna hi havia bisbe, a Elna hi ha catedral, a Elna s’hi nota al centre l’aire captivat del centre de poble calmat i benestant que a França (desenganyem-nos) saben mantenir millor que no pas aquí. De lluny pot remetre a un Besalú, passejant-hi per dins a un centre empedrat presumit d’aires gironins.

Fent cap a Elna, en certa manera (en parella, família o amics) és com si reuníssim diferents ingredients que ja funcionen per sí sols. L’emotivitat i l’aprenentatge de la Maternitat, la captivadora visita a la catedral i un dels millors claustres de tot el territori català, el passejar pel centre, l’encanteri de Saint-Jacques. Però també la cultura.

Elna li guarda un petit museu a Esteve Terrús, fill de la localitat. Un aquarel·lista especialitzat en paisatges que era cul i merda amb el propi Matisse i que té una obra prou reconeguda. Dins l’oblit del Nord, l’art és dels casos més flagrats des del sud de l’Albera: gent com Terrús és obviada des d’aquí. I hi ha qui es pensa d’Arístides Mallol que vés a saber d’on era. Falta consicència!

iStock 1384286121
La catedral i el seu espectacular claustre


Passejar-hi, dormir-hi, anar a mar


Elna és un racó de tranquil·litat, com si sentís petita i insignificant a la falda del Canigó. No molestem a la pedra, és com si digués. Passejant-hi, hi notem que de l’antic accent agrari s’ha passat bastant al turisme. Hi ha llocs apanyats i arreglats per prendre-hi alguna cosa o per dinar. Assequible per ser França, la majoria. Menys si no canvies el xip d’aquí, perquè tot es fa pagar allà.

Els vespres, amb certa fresca, són el moment propici per al passeig especialment si és primavera. Hi sentiràs alguna paraula de català, fins i tot, amb el preciós accent rossellonenc. Si sopes a l’hora dels europeus, el passeig posterior pot ser preciós. I si et preguntes d’on ve una certa brisa salabrosa és perquè tens la Marenda ben a la vora. I l’endemà, quan et lleves, fins i tot pots anar a veure despuntar el dia en una de les millors costes del mediterrani. A Sant Cebrià, per exemple. Una albada sobre la sorra d’aquelles platges és del millor i més assequible que podem gaudir, ben a la vora, si fem cas a les recomanacions i ens escapem a Elna.

Comentaris (2)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive