Capgròs
De la Garrotxa d’Empordà al Cap de Creus passant per les Salines-Bassegoda, i de l’Albera al Massís del Montgrí passant per la Plana de l’Empordà: un munt de sorpreses per descobrir. Aquest reclam turístic de la zona és prou inspirador, però res comparat amb comprovar-ho personalment. La força de la tramuntana, combinada amb la calidesa de la costa mediterrània, confereixen a l’Empordà una màgia especial.
L’Empordà és, en realitat, una comarca catalana sense ús administratiu perquè ja sabeu que la contrada es divideix en l’Alt Empordà i el Baix Empordà. Josep Pla solia anomenar Empordanet la rodalia del seu Palafrugell natal o la zona compresa entre les Gavarres i el Montgrí. Sigui com sigui, aquest indret del país ha despertat la fascinació no només d’artistes, escriptors o pintors, sinó també de tots aquells enamorats del turisme intern. És, per tant, una destinació ben agradable per passar-hi un cap de setmana.
Sentir les onades colpejar les roques en desfer-se dels llençols o començar el matí entre natura des d’un càmping a l’Albera? L’aventura i llibertat del turisme rural o la calma i atenció extraordinària d’un hotel de luxe? Potser preferiu el tracte proper d’un hostal familiar o busqueu una casa de colònies per una estada en grup nombrós? L’Empordà ofereix un catàleg extens de llocs per dormir.
Rutes gastronòmiques i geogràfiques
I un cop allotjats, començareu a descobrir l’encant d’aquesta terra; rutes geogràfiques o gastronòmiques, museus, patrimoni arquitectònic, espais i parcs naturals, platges i cales... les possibilitats són gairebé infinites. La Mar d’Amunt, al nord del Cap de Creus, amaga cales empordaneses salvatges de roques modelades per la tramuntana. Més al sud, la Badia de Roses ens serveix de contrast: els seus 15 quilòmetres de sorra i calma recorren els municipis empordanesos de Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i L’Escala.
És clar que Cadaqués és, segurament, el lloc més mediàtic de l’Alt Empordà. I evidentment val la pena fer-hi una parada, sobretot si el dia no acaba massificat de gent. Però també el Baix Empordà ofereix paisatges de postal. Calella de Palafrugell, per exemple, encara conserva en certa manera l’encant que es respirava als pobles pescadors de la zona abans que hi arribés el turisme de masses. És curiós perquè parlem de turisme a la zona i, per un moment, sembla com si nosaltres no en fóssim, de turistes. Encara que no vinguem de terres llunyanes cal ser conscients que també estarem fent turisme i, sobretot, és molt important, ja ho sabeu, no anar pels llocs baladrejant.
Bé, Calella de Palafrugell està esquitxada de petites cales i el seu camí de ronda connecta el lloc amb els pobles de l’entorn, com Llafranc o Tamariu. Paga la pena una passejada per aquests camins, inspiradors i de vistes majestuoses. La Costa Brava, patrimoni català. I parlant de patrimoni... preferiu museus? Un passeig de vint-i-cinc segles d’història per la Ciutadella de Roses o un repàs a la vida i obra daliniana des d’un dels edificis més emblemàtics de Figueres? Descobrim plegats l’evolució de la tradició vinícola des d’una exposició d’aixetes o fem que una mostra de baldufes ens ajudi a repassar icones de l’art català? Tot és possible a l’Empordà. Aquí et pots guiar.
La cuina empordanesa
Evidentment, la bona teca també és un reclam d’aquesta part del territori. Cuina mediterrània, en tota la seva expressió i originalitat. No és casualitat que el mar i muntanya sigui un dels plats tradicionals de la cuina empordanesa. Del mar i la muntanya n’obtenen els productes i l’essència que fan única la gastronomia de l’Empordà.
Són receptes que han nascut entre onades, al fogó d’una barca de pesca; o que han cuit amb el xup-xup de les cassoles en una masia centenària que viu acompanyada de vinya. Receptes que s’alimenten del mar i beuen de la terra, que cullen peixos i mariscs, cacen bolets i passegen entre pomeres i cirerers. La carta de presentació és meravellosa. L’Empordà us espera.
Comentaris