La percepció de Mataró com una ciutat insegura on els delictes han augmentat notablement en els darrers anys s'ha fet pal·lesa entre el veïnat, sobretot a causa de l'increment de tipologies criminals com ara els robatoris amb força i violència a vianants o a comerços. Les dades dels Mossos d'Esquadra, però, relativitzen aquesta perspectiva, ja que situen Mataró força per sota d'altres ciutats catalanes en aquest sentit.
Segons càlculs de l’Agència Catalana de Notícies amb dades del balanç de criminalitat que publica el Ministeri d’Interior, que reuneix informació dels Mossos d’Esquadra i de la resta de policies, hi ha un total de 15 ciutats catalanes de més de 20.000 habitants amb una taxa de criminalitat superior a la de Mataró. Són dades del primer semestre de l'any 2023, en comparació amb el mateix període de l'any passat.
En concret, tal i com estableix aquest estudi, durant el primer semestre d'enguany a Mataró s'han produït 4.077 delictes. Es tracta de tan sols 20 més respecte al primer semestre de 2022, de manera que la variació interanual és mínima. Per entendre si aquesta xifra és molt o poc elevada en comparació al conjunt del territori català, cal analitzar la taxa de criminalitat, és a dir, el nombre de delictes per cada 1.000 persones.
A Mataró, aquesta taxa se situa en el 31,6, quelcom que la col·loca com la setzena ciutat catalana de més de 20.000 habitants amb la xifra més alta. La superen els municipis d'El Prat de Llobregat, Barcelona, Sitges. Sant Adrià de Besòs, Salou, Figueres, El Vendrell, L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Esplugues de Llobregat, Salt, Girona, Tarragona, Lleida i Vilafranca del Penedès.
Les dades a Mataró
- Habitants: 128.956
- Delictes primer semestre 2022: 4.057
- Delictes primer semestre 2023: 4.077
- Variació interanual: 0,5%
- Taxa de criminalitat per cada 1.000 habitants: 31,6
Els municipis amb més delictes
El municipi que acull l’aeroport del Prat suma 64 delictes per cada 1.000 persones, la xifra més alta del país, per davant de la capital catalana, amb 54, i la localitat del Garraf, amb 52. Sant Adrià de Besòs ocupa el quart lloc amb 47 delictes. En conjunt, les ciutats de la Costa Central, l’àrea metropolitana de Barcelona, la Costa Daurada i les capitals de demarcació lideren la ràtio.
El Prat de Llobregat va sumar 4.184 delictes entre gener i juny, un increment del 14,7% respecte al mateix període del 2022. La capital del país en va registrar 89.792 (un 14,8% més) i Sitges, 1.633 (un 22,8% més). Salou, Figueres, el Vendrell, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i Esplugues de Llobregat tanquen el rànquing dels deu municipis de més de 20.000 habitants amb una taxa més alta de criminalitat. Salt, Girona, Tarragona i Lleida també se situen a la part alta de l’índex.
En canvi, municipis del Maresme, el nord del Baix Llobregat, el Vallès Occidental o Osona registren les ràtios més baixes. Manlleu (8,5), Castellar del Vallès (8,8), Olesa de Montserrat (9,9), Sant Andreu de la Barca (9,9) i Esparreguera (10,6) són els que ocupen la cua del rànquing de criminalitat.
Entre les localitats de més de 100.000 habitants, Terrassa, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet tenen índexs al voltant de 20 delictes per cada 1.000 habitants, uns valors sensiblement inferiors que Reus (25), Badalona (30), Mataró (31) o les tres capitals de demarcació fora de l’àrea metropolitana (al voltant de 33). L’Hospitalet de Llobregat en suma 38 i Barcelona, 54.
L’increment de criminalitat del primer semestre del 2023 respecte al mateix període del 2022 és especialment significatiu a Amposta, amb un 36,2% més de fets, la xifra més alta del país. A Palafrugell (34,5%), el Vendrell (26,7%) i Sitges (22,8%) els percentatges també superen el 20%. A l’altre extrem de la balança, les dades situen Sant Quirze del Vallès com el municipi on els delictes han baixat més, amb un 15,2%, seguit de Ripollet (-13,3%), Premià de Mar (-10,7%) i Banyoles (-10,6%).
Comentaris (21)