“La gran sort de Sala Cabanyes és el seu equip humà”

L’Anna Gené ho té decidit i aquest estiu plegarà després de ser 10 anys la Presidenta de la Sala Cabanyes. Aquesta docent de l’escola privada concertada GEM és de la Sala de tota la vida i no se’n pensa pas allunyar, però ha arribat el moment d’assumir-hi un rol menys de primera fila. De ser de l’equip humà de la casa i prou. No ha estat una dècada qualsevol, aquesta. Li ha tocat viure una pandèmia, unes obres estructurals a la coberta del teatre, el Centenari o la Creu de Sant Jordi, entre d’altres. També l’especialització en musicals o aquest any els nous arranjaments dels Pastorets. Precisament després d’acabar les 10 representacions de l’Estel de Natzaret atén a Capgròs.  

S’han acabat els Pastorets de Mataró. Què suposa això a la Sala Cabanyes?

És una girada de pàgina, realment. Els Pastorets són molta feina, des del maig fins l’endemà de la darrera representació que encara hi ha hores i hores de feina plegant els decorats. Quan acabes mires el calendari amb uns altres ulls, queda el darrer tram de la temporada però els Pastorets ja han passat. Tota la part de temporada teatral que se solapa amb els Pastorets és realment complicada. Quan s’acaben és un descans tot i que hem de tenir present el molt que aporten a la gent de la Sala. Els Pastorets són molt importants per la ciutat però també per l’entitat perquè hi pot aparèixer molt del gruix de gent que tenim

Com han anat els Pastorets d’aquest any?

Molt bé. És un dels anys que tant amb xifres com amb sensacions tanquem millor. S’ha notat que la gent tenia ganes. La paraula pandèmia fa mal de dir ara però no deixàvem de venir d’allà. L’any anterior vam recuperar els Pastorets però encara s’hi notava, el públic. Aquest any hi ha hagut molta més gent: més gent que ha participat per part nostre, unes 310 persones, i a nivell també de públic estem en xifres pre-pandèmiques. 450 espectadors més que l’any passat. N’estem molt contents.

L’any de la sacsejada musical, ha estat, amb els nous arranjaments. Com els valoreu?

Com amb tots els canvis, hi havia una mica de recel perquè la música és potser el que la gent reté més dels Pastorets però la sensació general és que ha agradat. Segur que hi ha coses per arrodonir però crec que és important bellugar-los, els Pastorets. Que de tant en tant hi hagi un sotrac perquè no caiguin en un conformisme. És un espectacle molt tradicional però també han de tenir la seva evolució.

El canvi d’arranjaments era per un motiu principalment econòmic? Què valen els Pastorets?

No hem amagat les cartes, amb la música. Sí, el factor econòmic és clau. El que valen els Pastorets és relatiu perquè depèn del que li posis. Aquest any, sabent que havíem d’invertir en els arranjaments, hem contingut altres despeses. No hi ha hagut volts ni projeccions, per exemple. Els Pastorets estan sobre els 50.000 euros de pressupost. Altres anys han estat més cars (pel gel sec per fer fum, per projeccions, per volts). És un espectacle car.

Són sostenibles econòmicament?

No tots els anys. No totes les temporades. A la Sala Cabanyes, però, no han de ser els Pastorets el que ens salvi la temporada. Els fem perquè ens els creiem i perquè els volem seguir fent, perquè creiem que els hem de fer. És feina de la Junta equilibrar tota la temporada perquè se sostingui i també sostingui part dels Pastorets.

Per tant és una aposta o un risc, cada temporada. Cada obra de Sala Cabanyes és quasi de nivell professional del teló enfora però totalment amateur de bambalines enrere.

Quan confeccionem la temporada nosaltres sabem que hi ha d’haver dos espectacles molt segurs. Els espectacles de la Saleta són imprescindibles: són teatre pur, és proximitat però òbviament se sostenen ells i prou. Perquè la temporada sigui en positiu necessitem que altres muntatges a baix, a la Sala gran sí que donin més. Aquí el que passa és que també volem introduir teatre de text a l’escenari gran i al públic de la Sala Cabanyes l’hem acostumat a venir molt a musicals. No sé si és un error o no, però és cosa nostra. Volem sortir d’aquest encasellament que a baix només es fa teatre musical o infantil. Ara hi fem ‘L’art de la Comèdia’ i l’any que ve també hi haurà una altra obra de text. 

La temporada actual de Sala Cabanyes és de les més llargues dels darrers anys.

Són nou muntatges, segurament ens hem tirat de la moto. Nosaltres no encarreguem, rebem propostes de directors. I vam tenir la sort de rebre’n moltes. Els darrers dos anys hem hagut de fer mans i mànigues per encabir el que rebíem, sabent que en molts casos hi ha muntatges que s’han de preparar una mica en precari. Fem obres que no tenen escenografia fins pocs dies abans d’estrenar-se. Les condicions són aquestes, requereix molta planificació però la gent s’estima el teatre i l’entitat és molt viva.

L’estat de salut teatral és bo, doncs?

Estem en un molt bon moment. Temporades tan llargues en són l'exemple. L’any que ve seran set obres i no nou, però també hem baixat una mica per l’alt cost humà que suposa una temporada com aquesta. És muntat i desmuntar. Hi ha part de l’entitat que només ve a Pastorets i a un altre muntatge a l’any però també hi ha molt d’equip que hi és sempre.

Els musicals de Sala Cabanyes tenen bona anomenada. Us atreviu amb quasi tot!

Els gaudim molt i els fem gaudir molt. Hi ha autoexigència i el nivell crec que és prou alt. Aquí també hi ha sort, tenir bons repartiments però també és cert que a vegades xoquem en l’àmbit més tècnic. Nosaltres no som especialistes i un bon musical a vegades requereix d’una excel·lència tècnica que a vegades no podem oferir del tot. El públic respon molt als musicals i ho hem d’aprofitar sense morir d’èxit. Sempre cal calibrar bé cada repte.

Quan no hi ha activitat pròpia, a la Sala hi passen moltes més coses. 

La gent només veu les funcions dels caps de setmana però hi ha molt més. Entre setmana lloguem la sala a teatres escolars, però clar nosaltres venim a ajudar a muntar, obrir, acomodar. Tot en horari laboral. També venen els alumnes de teatre del Campeny i els caps de setmana sense funció, a la tarda o al vespre, hi ha altres lloguers. Hi ha molta activitat i requereix de molta gent. La gran sort de la Sala Cabanyes és l’equip humà que hi ha al darrere. Sense tota aquesta gent el que fem seria totalment inviable, el dia que falli la Sala desapareixerà.

Has fet 10 anys de Presidenta de la Sala Cabanyes i plegues aquest estiu. N’estàs segura?

Ja en l’anterior legislatura jo volia plegar però no va sortir ningú. Són 10 anys de presidenta però abans havia estat 5 anys en la vicepresidència. Són 15 anys i crec que tant l’entitat com jo necessitem un relleu. Ha estat un luxe representar la Sala Cabanyes aquests 10 anys acumulant vivències de molt valor. Han estat moltíssimes coses bones, també algunes de dolentes però el record que me n’enduré és boníssim. 10 anys suposa parlar amb moltíssima gent. Aprendre de tota ella, saber i aprendre d’aquesta casa i poder-ho transmetre és quelcom preciós.

Obres de la coberta, reconeixements com el Centenari o la Creu de Sant Jordi, èxits… la Sala del 2024 està millor que la de fa 10 anys?

Només faltaria que no fos així. Però si tenim més bona salut no és pas perquè nosaltres haguem fet una cosa que no fessin els nostres antecessors. Nosaltres hem enxampat unes condicions i oportunitats donades. El Centenari ve quan ve, la pandèmia també, les obres les va haver de fer sí o sí el Centre Catòlic.

Què et quedarà al tinter, que t’agradaria haver fet i no podràs fer?

Poder climatitzar la Sala. S’ha treballat i buscat però el cost econòmic que té ara mateix és inviable. Tan de bo trobem la manera de fer-ho perquè és necessari. A l’estiu fa molta calor, a dins. I una altra cosa que em queda és segurament que no he entès a tothom amb qui he parlat: tractar amb tanta gent té el seu què i sempre hi ha qui considera que no ho fas prou bé.

Mataró valora prou el que suposa un teatre i una entitat com Sala Cabanyes?

No. La cultura a Mataró no es valora prou. Hi ha altres prioritats. Tenim ajudes però el que es troba a faltar va més enllà de les ajudes econòmiques. Hi ha poc recolzament perquè l’Ajuntament de Mataró es limita a allò que és estrictament municipal. Hi ha entitats que fem cultura amb penes i treballs i un gràcies de tant en tant no estaria de més. Els polítics passen i nosaltres hem de fer per quedar-nos. I és la institució la que hauria d’acompanyar més entitats com la nostra o el Foment per posar dos exemples.

Sala Cabanyes s’està independitzant del Centre Catòlic. Això quins efectes té?

És quelcom purament administratiu i de cara enfora hi hauà pocs canvis. És quelcom tan senzill com que la Sala Cabanyes tindrem una personalitat jurídica pròpia, amb NIF. Serem entitat i no secció però aquí no hi ha cap trencament amb res. Tot igual.

Les moltes hores que dediques a la presidència a què aniran, a partir de plegar?

Me’n quedaran moltes, d’hores lliures! Tot i això amb aquests 10 anys he après a delegar molt, que sempre és important. Tenir un bon equip, confiança en altres persones i saber organitzar-se és clau.

Què li diries al teu successor o successora?

Que facin el pas. Que malgrat tot l’esforç que hi has de posar, prioritzant-ho a altres coses personals el que t’emportes i la recompensa que t'endús és immensa. Cada cop que s’alça el teló, que s’encenen els llums et sents satisfet de tot el que hi ha al darrera. Cada representació és un assoliment i penses ‘que bé’. T’emportes moltes satisfaccions i llavors tot compensa.