Carnestoltes 2022 Pregó Pellofa. Foto: R.Gallofré
Carnestoltes 2022 Pregó Pellofa. Foto: R.Gallofré

L’Ajuntament assumeix la figura d’en Pellofa per suavitzar-lo

Cultura treballa en una versió reduïda de Carnestoltes sense Pregó ni Sant Sopar i escull per càsting qui s’ocuparà de la figura, amb més caràcter infantil

Mataró tindrà Carnestoltes, del 16 al 22 de febrer i el Carnestoltes tindrà Rei, en la figura d’en Pellofa. Però tant la festa com la seva figura de Rei que la protagonitza i vertebra patiran canvis aquest 2023. Canvi d’orientació de la figura i la comparsa, actes que no es faran i un canvi organitzatiu: l’Ajuntament assumeix en primera persona en Pellofa.

No serà fins dues setmanes abans del carnaval, el 6 de febrer, que l’Ajuntament de Mataró presentarà el cartell, el programa i les novetats de l’edició d’aquest 2023. Del poc que n’ha transcendit públicament a través de les pròpies xarxes de Cultura Mataró és la inscripció per a la Rua (que ja està oberta i tornarà a anar del Parc de Cerdanyola al Parc Central) i una novetat: el càsting per fer de Pellofa i del seu seguici. Això suposa un canvi en el model dels darrers anys pel qual era una comissió d’entitats del Carnestoltes i de diferents persones al voltant de la festa la que s’encarregava de caracteritzar el Rei de la festa i de fer-lo parlar.

Aquesta antiga comissió va partir peres amb l’Ajuntament i una possible alternativa que es va presentar amb forma d’un nou grup per impulsar la festa tampoc va reeixir. Davant d’aquestes, l’Ajuntament ha incrementat la seva ascendència sobre la festa, ha assumit la figura d’en Pellofa i ha pres dues grans decisions: La primera, que en Pellofa només apareixerà a la Rua i al ball infantil i que per tant desapareixen l’arribada i el Pregó del divendres i el Seguici de les darreres hores i el Sant Sopar amb la mort del dimarts. La segona, que la figura ha de ser menys provocadora, mordaç o crítica i acostar-se més al públic familiar. Un Pellofa més suau, que no trepitgi ulls de poll.

20 persones al càsting

Explica Cultura que una vintena de persones, entre 16 i 60 anys, s’han presentat al càsting per encarnar el seguici d’en Pellofa. Des del propi Departament i l’Aula de Teatre se seleccionarà a les persones i es donarà vida al personatge. Qui el vulgui veure, que vagi a la Rua. En Pellofa apareixerà dissabte, anirà al ball infantil diumenge i prou. El Dimecres de Cendra ja serà mort i protagonitzarà de cos present i amb el seu testament l’Enterrament de la Sardina. 

La reducció d’actes del Carnestoltes de Mataró s’insereix també dins una retallada del pressupost de la festa. De fet, l’ajustada pressupostària en l’àmbit de la cultura popular aquest any 2023 no serà menor amb el cas de Les Santes que veuen rebaixat el seu pressupost fins a un 25% respecte el que van costar finalment les del 2022.

Aparició reivindicativa d'en Pellofa a la rua de 2008
Aparició reivindicativa d'en Pellofa a la rua de 2008

Una història que es repeteix


Al llarg de més de 40 anys de Carnestoltes de Mataró, el fet que l’Ajuntament hagi d’assumir la figura d’en Pellofa no es pot pas considerar nou. Essent avui en dia una festa 100% pública, ja fa anys que Cultura és l’organitzadora de tots els actes però fins ara s’havia seguit una política si més no tèorica de no intervenir directament en la figura ni en els seus discursos. La intenció de suavitzar en Pellofa, en aquest sentit, esmena el caràcter mordaç i crític que ha tingut històricament la figura del Rei del Carnestoltes de Mataró.

Aquesta mutació, doncs, és la darrera estació de la peripècia d’una figura com la d’en Pellofa. Si Jesucrist va caure tres cops portant la creu, en Pellofa ha caigut tres cops en mans de l’Ajuntament. Primera caiguda: 1993. Mataró portava des de 1986 sense el Nou Gremi de la Carnestoltada, l’entitat que va edificar la festa a partir de les primeres serenates del Dijous Llarder i el llavors Patronat de Cultura va fer tornar en Pellofa tot i que sense assumir-lo directament, sinó encarregant-lo. 

El model dura uns deu anys, fins que el 2002 Cultura encarrega el personatge a la Hemandad la Armonía que protagonitza una polèmica amb un pregó al final de la Rua amb comentaris racistes. El 2003 neix el Comité de Crisi de Carnestoltes que durant 4 anys coorganitza la festa i lògicament s’encarrega d’en Pellofa. La figura, en el seu primer any, és per primer cop femenina.

La segona caiguda és el 2009, quan l’Ajuntament es veu obligat a assumir en Pellofa i tot l'embalum de la festa de resultes de la dissolució del CCC. El model que s’imposa és el de contractació d’un director artístic per a tota la festa, que s’encarregui de donar-li relat a tot el Carnestoltes i a la figura d’en Pellofa. Del director es passa a la comissió de Carnestoltes, amb una sèrie de persones i entitats que arriben fins al 2022. És aquest any, en no reeixir cap alternativa, que es dona la tercera caiguda i aquest 2023 hi haurà menys presència i un caràcter diferent d’en Pellofa.

Pel camí, com a únic element inalterable (juntament amb la Vella Quaresma), el Dimecres de Cendra i el testament d’en Pellofa del que s’encarrega la Confraria de l’Enterrament i que quedarà com a únic testimoni de l’antic caràcter crític del Rei del Carnestoltes de Mataró a banda dels Portafardells que, fora de programa, aquest any tornaran a sortir del mar amb la doble cita habitual. 

En Pellofa 'Mosso' a la festa de fa dos anys
En Pellofa vestit de 'Mosso' 

 

Arxivat a:

Comentaris (24)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive