Josep Maria Codina: “A Mataró li falta projecte cultural: tot són pèrdues”. Foto: R. Gallofré
Josep Maria Codina: “A Mataró li falta projecte cultural: tot són pèrdues”. Foto: R. Gallofré

“A Mataró li falta projecte cultural: tot són pèrdues”

Parlem amb Josep Maria Codina, artista captivat per "allò que és tan subtil que arriba a perdre la forma” i un referent cultural de Mataró

En Josep Maria Codina no només és un pintor de primera divisió nacional. Alhora és un mataroní de pedra picada a qui és difícil no trobar-se en qualsevol moguda cultural que es faci. Actualment jubilat de la docència (per les seves classes hi han passat centenars d’alumnes que en parlen bé) es pot dedicar només a l’avtivitat artística al seu taller a Argentona. Des d’allà és metòdic i exigent però alhora té el temps i les idees anotades en esbossos que acaba plasmant en obres que, com passa amb els grans artistes, són identificables. Ha basat bona part de la seva trajectòria en una presència i requesta a fora més que no pas a casa seva. Gendre del poeta Ventura Ametller, lidera l’associació que es conjura per a la difusió de la seva figura i obra. T’explica amb passió el que li troba a faltar a la cultura mataronina, els projectes de publicació de l’obra del seu sogre que ha impulsat amb la resta de patums culturals locals de l’associació o la il·lusió i pressió que li suposa el fet que el proper abril exposi a Ca l’Arenas dins la col·lecció ‘Singulars’.

Artísticament els darrers dos anys teus han estat molt prolífics, amb exposicions importants com la de Tarragona. Estàs en el teu millor moment com artista?

Fa tres anys vaig deixar de fer classes a l’arribar a l’edat que em permetia fer-ho i per tant tot el temps que compartia amb la docència ara el puc enfocar a l’activitat artística. Això és més temps, més producció i poder-me moure més. He pogut fer exposicions importants com la d’Asilah al Marroc on em van escollir com artista europeu, he fet exposicions a Europa i el Tinglado de Tarragona ha estat el gran projecte. És un lloc enorme on vaig poder exposar més de 150 obres i va ser una exposició de les més importants de la meva trajectòria. Quan ets artista el que vols és que la gent vegi la teva obra, per tant està sent una molt bona època. 

T’han definit com un “pintor de sensacions”. Què vol dir?

És una manera d’entendre la vida, no només l’art. Ens construïm d’allò que rebem i de com ho vivim. Traslladar això a l’obra pictòrica, comunicar-ho plàsticament comporta una evolució. En la meva trajectòria artistica hi ha un parell d’elements que és conductor: el temps i com ens transforma com elements físics. Això va començar sent molt figuratiu i s’ha anat depurant i cada vegada tendeixo més al camí de la subtilesa fins al punt de no tenir forma. És a dir que la sensació substitueix la forma en sí. La riquesa de les meves obres és que cadascú les percep amb una sensació diferent. I això és fantàstic perquè cadascú viu les sensacions a la seva manera.

Com és el teu moment creatiu, el teu dia a dia a l’estudi?

Depèn molt del moment i va per èpoques. Les exposicions són punts d’inflexió que et plantegen reptes, que vas estirant les sensacions i vas treballant-ho. Ara mateix preparo l’exposició de Ca l’Arenas i el que va passant, el temps i com es viu. Per exemple la condició humana la veig molt nivell de pell, és el que es va repetint. El temps que pot enriquir-nos o castigar-nos, sensacions bones i dolentes, el màxim dolor i el màxim plaer. 

El proper abril seràs el protagonista de la sèrie ‘Singulars’ amb una exposició a Ca l’Arenas. Ho planteges com una retrospectiva?

Jo no la plantejo com a retrospectiva la meva ‘Singulars’. Vull que es vegi la meva creació dels darrers anys. Jo a Mataró he exposat poc i des del 2008 a l’Ateneu no hi he fet cap exposició important. Amb la broma hauran passat 15 anys, que ja és temps. .Vaig estrenar-me el 1985, després 95, 98, 2008 i fins ara. Quan dic això dels anys que han passat no me n’estic pas queixant, però és la dada.

Josep Maria Codina, al seu estudi. Foto: R. Gallofré
Josep Maria Codina, al seu estudi. Foto: R. Gallofré

 

Per què va a menys Mataró en espais expositius i en noms artístics?

Em preocupa la cultura de Mataró perquè mirant enrere veus molta pèrdua. Fa anys hi havia tres o quatre galeries d’art més diferents institucions públiques i ara hi ha molt poc Tenim La Destil·leria, la Nau Gaudí amb en Bassat, els de Sant Lluc, el Col·legi d’Aparelladors... però en general crec que es pot dir que hi ha poca aposta pels artistes i per l’art, hi ha pocs recursos. I si no n’hi ha pels artistes en general tampoc, és clar, pels locals, pels de la ciutat. A Mataró li falta molt de projecte: hem perdut patrimonialment i arquitectònicament i ara ens queda ben poca cosa. No hem sabut conservar el bo que teníem i vam entrar en una mediocritat que en algun moment haurem de revertir. 

Què pot fer Mataró per a revertir aquesta situació?

Crear un projecte a llarg termini, creure-hi i apostar-hi. Necessitem espais. On puc sentir un concert com déu mana a Mataró, sense auditori? Per fer teatre, tenim el que tenim. L’únic cinema que teníem al Centre ara s’ha tancat i ningú sembla que es mogui. De llibreries en tanquen i tenim poca cosa quan podríem fer una aposta per una ciutat potent a nivell literari. En els diferents àmbits culturals caldria projecte i això passa per exemple ja per l’escola on cal treballar seriosament en com entendre, pensar la cultura. Jo miraria el que hi ha, situar els elements i anar enfocant. Mataró és una ciutat estimes però que li veus les mancances.

Una iniciativa que sí que tenim i amb la que estàs personalment molt implicat és el Premi Ventura Ametller. 

I amb Ventura Ametller ens passa una mica el que dèiem. Resulta que teníem un intel·lectual de primer nivell i que quasi ningú li va fer cas. Per mi Ventura Ametller era un repte familiar perquè ell, una setmana abans de morir em va dir que de tot el seu arxiu ‘tu mateix’. I descobrim que era un referent per molta gent i que la seva obra té moltíssima importància. I és llavors quan descobrim una obra ingent que gent de molt nivell ens diu que tot el que hi havia al seu despatx s’ha de conèixer. I és quan vam plantejar diferents apostes. Per sort gent de pes cultural a la ciutat vam crear l’associació, el premi i publiquéssim l’obra d’en Ventura. Vam començar per la creació d’un premi literari important, de nivell i amb això vam tenir el suport incondicional de l’Ajuntament de Mataró, Òmnium i Viñals Soler. Portem sis edicions i tenim un jurat de nivell nacional. Amb aquest premi busquem que el reconeixement que no va tenir en Ventura el volem per poetes d’ara i alhora ens ha permès que es vagi publicant obra inèdita de Ventura Ametller. Aquest maig es publicarà nova obra i el 2026 tornarem a publicar Summa Kaòtica. Tenim molta feina per fer per difondre Ventura, situar-lo a ell i a Mataró al mapa literari i alhora ajudar als poetes d’ara. 

Artísticament encara et queden reptes pendents?

Per mi Ca l’Arenas és un repte, perquè és jugar a casa. Jo sempre soc molt exigent amb mi mateix però aquest cop més: vull ensenyar el millor de mi mateix, que la gent se’n faci a la idea del que he estat fent. Tinc per objectiu unes peces noves que hi estrenaré i estic començant a treballar amb volum. Estic començant a tocar una mica l’escultura ceràmica però no sé si me’n sortiré d’aquí a l’abril. De moment és carn d’estudi. 
 

Comentaris (3)

Pepet Fa 1 mes
Quanta raó que te. Un auditori com cal i un teatre com cal es el que falta, com a minim. Fins i tot pobles molt mes petits, com ara Vilassar de Dalt, tenen un teatre-auditori (La Masa) que es una joia, tant arquitectonic com acusticament. Reus, ciutat de la mateixa mida de Mataro, ens passa la ma per la cara en tots els sentits.
Pèrdua d'espais expositius Fa 1 mes
Des que la Fundació Iluro gestiona el patrimoni de l'obra social de la Caixa Laietana, que té tancada la gran sala d'exposicions del primer pis de la plaça de Santa Anna. ¿Li passarà com la sala de conferències del carrer de Santa Teresa i com la Biblioteca Popular, que la desmantellaran i hi faran un gimnàs o una cosa semblant?
Jove de Ventura Ametller? Fa 1 mes
Potser voleu dir que és el gendre, no?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive