"Vull explicar una història, però també denunciar injustícies com el racisme o l'homofòbia"

Ens reunim amb Marcos Montero a la terrassa del Forn Machado, cafeteria molt concorreguda del barri de Cirera, des de la que veiem l'estàtua que la ciutat va dedicar en el seu dia al poeta andalús Antonio Machado, que sembla que ens miri i vulgui escoltar la nostra conversa. Volem conèixer aquest jove escriptor mataroní, que acaba de guanyar el premi a la millor novel·la fantàstica en el certamen organitzat per la seva editorial, Círculo Rojo, amb la seva òpera prima, "El Mestizo".

Qui és Marcos Montero?

Marcos Montero és un mataroní de vint-i-un anys que viu entre Cirera i Cerdanyola. Vaig cursar l'educació primària a l'escola pública Antonio Machado i secundària a l'institut Alexandre Satorras. Després, vaig estudiar farmàcia, parafarmàcia i quiromassatge. Durant el confinament vaig voler provar sort en el món de la literatura i vaig escriure el meu primer llibre, "El Mestizo", amb què acabo de guanyar un premi. Reconec que mai no he estat un gran apassionat de la lectura, però sí havia tingut des de sempre la inquietud d'escriure algun dia un llibre. A partir del 2017 neix al meu cap una idea i començo a prendre notes, sense un objectiu clar... Quan ens hem de confinar, els dies se'm comencen a fer molt llargs, i és llavors quan decideixo ocupar el meu temps escrivint, gràcies també a que una amiga, per casualitat, m'anima a fer-ho, sabent que sempre havia tingut aquesta idea i havia pres moltes notes.

I llavors decideixes posar-te a escriure...

Durant les setmanes del confinament, dedico unes quatre hores al matí a escriure, tres més a la tarda... Prenc moltes notes sobre la història, sobre els personatges... La sort que vaig tenir durant aquelles setmanes és que, com que sóc fill de pares separats, cada setmana canviava de casa, i això era d'alguna manera un alleujament, perquè podia canviar d'ambient. Vaig portar força bé el confinament, però normalment, en la meva vida, acostumo a portar un ritme de vida alt: estudis, feina, futbol... I vaig passar de tenir-ho tot a tenir tot el temps lliure. Fins i tot recordo que vaig tenir problemes d'ansietat. El llibre crec que em va salvar. A l'estiu, vaig començar a treballar en una farmàcia i la cosa s'atura una mica, però no del tot. I llavors el novembre acabo la novel·la. Començo a moure'm per publicar-la, i finalment aposto per l'editorial d'autoedició Círculo Rojo. Em contesten de seguida i decideixo tirar endavant el projecte. Amb la portada del llibre, per exemple volia que fos cridanera, realista... Vaig buscar via Instagram un il·lustrador i vaig trobar un noi grec, Philipp Lykostratis, que vaig veure que feia uns dissenys espectaculars. Després de molta feina, d'estires i arronsa, etc., estic molt content amb el resultat, la veritat... Crec que aconsegueix transmetre el que jo volia.

Parla'ns de la novel·la. Què és "El Mestizo"?

La novel·la explica una distopia que es desenvolupa en un país fictici, en una societat on hi ha dues espècies: humans i bèsties. Es tracta d'una societat caòtica, molt racista, on una espècia no té ni vol tenir relació amb l'altra. Al mig, hi ha un altre grup, els mestissos, meitat humans meitat bèsties. I el protagonista del llibre ho és. Hi ha un moment en què la vida del protagonista dóna un gir de 180 graus i llavors tenen lloc una sèrie d'esdeveniments, que animo el lector que els descobreixi...

Com t'organitzes a l'hora d'escriure?

En el meu, cas crec que m'ha anat molt bé tenir organitzat què escriure, tenir un esquema de la història, treballar prèviament els personatges, etc... Però a mida que el llibre va avançant i vas escrivint, la història et va portant per diferents llocs. Si jo ara agafés el bloc de notes que tenia al principi, potser l'he seguit en un 10%. El meu consell seria organitzar-se, sí, però deixar fluir la història, que agafa vida pròpia.

Parla'ns del premi a la millor novel·la fantàstica que has rebut gràcies a "El Mestizo".

El premi va ser una sorpresa per a mi. L'editorial Círculo Rojo organitza cada any el seu propi certamen literari, i totes les novel·les que publica participen automàticament al concurs. Jo, sincerament, no ho tenia gens present. El llibre va publicar-se el mes febrer i l'octubre em truquen per dir-me que sóc finalista al certamen, cosa que no esperava pas. Llavors, vaig decidir assistir a la gala que va tenir lloc a Roquetas de Mar (Almeria) el passat 5 de novembre, amb la sort que vaig rebre el guardó a millor novel·la fantàstica. La gala va ser espectacular, molt ben organitzada, amb més de 800 persones, amb personatges famosos... Vaig anar amb la meva parella i tota la meva família. Reconec que, inconscientment, no ho dius però vols ser el guanyador, i quan van dir el meu nom com a premiat va ser una gran alegria.

Què intentes transmetre, més enllà de la història, amb la teva novel·la?

Bàsicament vull parlar de la moralitat, provocar en el lector que es plantegi qui són els bons i quins els dolents en la societat que intento retratar, què haguessin fet en una situació concreta. Vull tractar el tema del racisme i la intolerància, tant present a la nostra societat, sobretot de cara al públic adolescent i jove. Em posiciono clarament, no puc entendre aquesta absurditat, cap a on estem anant... Una altra qüestió que abordo és l'homofòbia, el paper del col·lectiu LGBTI en la nostra societat, al que vull retre homenatge. Un tema tabú, fins i tot més que el racisme. Una cosa que hauria de ser el més normal del món, però que queda tant per fer...