Capgròs
Avui és ben senzill arribar a Cirera des del centre de Mataró o des d’altres barris. Malgrat que sempre tindrà una horografia complicada, Cirera està ben recosida al conjunt de la ciutat a través de vials com la prolongació de la ronda Jaume Ferran, la Via Europa i el Corregiment, fruit d’una complexa operació urbanística d’expansió de la ciutat que va acabar amb l’aïllament d’aquest i d’altres sectors. Però des que s’hi van instal·lar els primers veïns als anys 50, i durant les dècades posteriors, aquest barri que sempre tindrà sabor a poble era, gairebé, un món a part.
“Més enllà d’aquí, tot eren camps”, rememora Miguel Guillén des de la plaça Antonio Machado, un parc davant l’escola que porta el mateix nom del poeta i des d’on es veuen els nous edificis d’habitatges que marquen el límit nord de l’expansió del Parc Central. Desenes d’hectàrees que, durant els anys d’infantesa de Guillén (politòleg, director de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró i professor del TecnoCampus) eren una barreja salvatge d’horts de la pagesia, torrents plens de canyes i solars sense llei ni ordre, per on endinsar-s’hi era una autèntica odissea. Eren temps complicats, de molta marginalitat. “La droga va fer estralls, a la part de baix del parc els pares no ens hi deixaven anar perquè era plena de xeringues”, explica Guillén.
Avui, en canvi, la mateixa zona és plena d’infants que juguen al sortir de l’escola. Tant l’Antonio Machado com el Marta Mata, l’altre nou centre educatiu del barri, atreuen alumnes d’arreu de la ciutat gràcies a les seves instal·lacions modernes i els seus projectes educatius singulars. I Cirera és vist avui com un bon lloc per viure. Molts, com el propi Guillén, s’hi han quedat. “Visc a la casa que els meus avis van trigar 15 anys a fer-se, de diumenge en diumenge, després de comprar-se el solar a mitges amb una altra família. L’avi era camperol a Andalusia i en arribar a Mataró es va posar a treballar a la construcció, i l’àvia cosia. Els pares, tota la vida en el tèxtil”. La història dels Guillén Burguillos és la de tantes altres famílies de Cirera, les que van construir el barri amb les seves pròpies mans, les que van organitzar-se en associacions de veïns per reclamar aigua, llum, escoles, metges... Les que avui mantenen una vida comunitària que és l’enveja d’altres barris, tal i com es demostra cada any a la Festa Major, participada per tothom.
Molts cirerencs, però, encara diuen “baixem a Mataró” quan van al Centre. Una rèmora dels temps en que el barri estava molt desconnectat de Mataró, geogràfica i mentalment. “Molts companys meus de classe no anaven mai a Les Santes, les seves famílies no sentien que haguessin de desplaçar-se al casc antic per a res. Hi havia dos ‘Matarós’; avui per sort estem aconseguint que no sigui així”, afirma el politòleg.
Els punts clau del barri
Plaça Antonio Machado Avui un lloc d’esbarjo ple de vida, davant l’escola que porta el nom del poeta. Fins a finals del segle passat marcava els límits del barri: més enllà, horts i torrents plens de canyes.
Ronda Joan Peiró La frontera entre Cirera de tota la vida, amb les seves cases baixes unifamiliars, i els nous edificis d’habitatges de la Via Europa, una avinguda que va acabar amb l’aïllament del barri.
Ronda Jaume Ferran L’artèria comercial de Cirera, sempre bulliciosa, que ha aconseguit retenir part del comerç tradicional i de proximitat que s’ha anat perdent a altres carrers del barri.
Torrent de la Pólvora Carrers costeruts, estrets i irregulars, antics torrents rodejats de cases construïdes pels propis veïns que van arribar a aquest turó de la ciutat procedents de les onades migratòries del sud. Pura essència cirerenca.
Carretera de Cirera Des d’aquí es percep que al barri encara hi queda molta feina per fer. Els edificis abandonats d’antigues fàbriques com Panaderías Reunidas o l’Abanderado són una ferida oberta pendent de cicatritzar.
Els grans reptes de Cirera
No hi ha veí de Cirera que no reconegui que el barri ha fet un salt endavant enorme. Però els cirerencs són de naturalesa reivindicativa: tot s’ho han guanyat a base de lluitar pels seus drets com a barri. Avui els cavalls de batalla són el solar de l’Abanderado, pendent de desenvolupar-se urbanísticament, i la necessitat d’un nou centre de salut.
El solar de l'Abanderado La gran fàbrica tèxtil va cessar l’activitat i ja fa massa anys que l’edifici espera ser enderrocat perquè s’hi construeixin, al seu lloc, nous habitatges i un parc, entre d’altres equipaments. Avui és un solar on s’hi acumula la brutícia i que trenca la continuïtat entre Cirera i Camí de la Serra.
Un CAP que ha quedat petit El CAP de Cirera-Molins va néixer amb capacitat per donar servei a una quantitat de població molt menor a la que avui resideix en aquest sector de la ciutat. L’Ajuntament ha anunciat que el Servei Català de Salut construirà un nou equipament just al costat de l’actual.
L'antiga Escola Bressol A principis dels anys 60 els veïns de Cirera van construir, amb les seves pròpies mans, aquesta escola bressol, que l’any 1992 es va haver de clausurar per problemes d’aluminosi. El barri reclama, des de llavors, que l’edifici i el seu entorn es destini a equipaments.
Millor connexió en transport públic Un mural a la carretera de Cirera recorda una de les reivindicacions eternes dels veïns: millor connexió amb els punts neuràlgics de la ciutat a través del Mataró Bus. Confien que la nova xarxa d’autobús urbà que té previst impulsar l’Ajuntament els doni millor servei que fins ara.
Comentaris