Trencar barreres en la natació sincronitzada

Pau Ribes és un noi d’aigua. Li passava de ben petit, quan odiava anar a l’escola però se sentia alliberat quan feia natació. Amb set anys, un espectacle de natació sincronitzada a Montjuïc, fet per waterpolistes i exnedadores, el va meravellar. Els seus pares ho van veure i van decidir informar-se d’aquell esport. 

La federació espanyola vacanviar les normes perquèpogués competir en un Campionat d’Espanya

Des de llavors, Ribes ha estat un noi enmig d’un esport per a noies, tot i que com indica ell, al principi “la natació sincronitzada era una disciplina masculina que feien soldats alemanys, però la cosa va canviar i va acabar sent gairebé exclusiu de noies”. Gairebé perquè Ribes ha hagut de nedar contracorrent i superar barreres pel simple fet de ser del gènere masculí.

Ara, aquest noi de Canyamars està en boca de tothom perquè, juntament amb la mataronina Berta Ferreras, han aconseguit medalles al World Trophy de la Xina i a l’Europeu de Londres. També perquè, tot i que això no sigui una medalla, ha obert el camí de la natació sincronitzada també als nois.

 Per què sincro i no futbol o bàsquet?
Mai m’han agradat els esports de pilota. En veia una i ni la xutava ni m’interessava. Sempre he estat un noi d’aigua, i com que em ve de ben petit, els meus amics ho han vist amb total normalitat. Els meus pares, en veure com em va sorprendre aquell espectacle de natació sincronitzada, també em van donar tot el suport.

Com és ser un noi en un esport de noies?
Els dos gèneres ens complementem molt bé, els nois podem aportar força i elles més elasticitat. Les figures mixtes crec a més que són més atractives que no si són totes de noies. Més enllà d’això, la metodologia i demés és la mateixa.

Has tingut mai cap problema?
De petit vaig anar competint i obrint camí en tornejos de base, també a nivell català. Però em vaig trobar amb una barrera: no podia participar a Campionats d’Espanya perquè la norma no ho permetia. Vam recollir firmes, la majoria de clubs van dir que els semblava bé i van decidir canviar-ho. Era l’únic noi que participava a nivell català i espanyol, tot i que ara també n’hi ha un de basc.    

Veurem nois en figures de grups?
Potser hi ha una sorpresa que no puc dir encara en aquest sentit en el proper Campionat d’Espanya. A la llarga és quelcom que s’acabarà veient, a mida que es normalitzi el fet de tenir nois fent natació sincronitzada.

En parelles ja tens alguns podis.
La fita més important de totes ha estat que ens deixin participar amb normalitat, però sí: ha estat un any intens. El 2015 vam debutar amb Gemma Mengual al Mundial de Kazán, històric pel fet que un noi estigués en aquest escenari. I aquest primer vam fer bronze al World Trophy amb Berta Ferreras i després, dues plates a l’europeu de Londres. Però no em conformo amb això. Espero que per als propers Jocs Olímpics acceptin nois, estic convençut que serà així. En el període d’un any hem passat de no poder competir a fer-ho en Mundials, Campionats d’Europa... Per Rio 2016 potser hauria estat massa ja!