Agàpit Borràs signa l'article L'Estació d'autobusos de Mataró
Notícies relacionades
Agàpit Borràs signa l'article L'Estació d'autobusos de Mataró

Agàpit Borràs

Torre Barceló i la imatge de la ciutat de Mataró

L'arquitecte Agàpit Borràs carrega contra el model de ciutat i comarca dormitori que, en aquest article d'opinió, retrata arran de la Torre Barceló

L'Ajuntament de Mataró, va decidir en el seu moment concentrar l'edificabilitat del sector urbanístic en aquest punt i això ha permès la construcció d'aquest gratacels que tindrà una alçada de 26 plantes. El passat divendres 24 de maig l'alcalde ha fet una visita a la torre en construcció on ha pogut saludar als arquitectes Batlle i Roig, redactors del projecte. Capgròs detalla que la empresa Stoneveg ha decidit que els 192 habitatges que abans eren de lloguer ara seràn de venda i el responsable d'actius de Stonevveg, Joan Galbis ha qualificat el projecte com a "molt rellevant" i que han treballat sempre "buscant la integració des del primer minut i l'equilibri".

Actuant així, la Comarca del Maresme es consolida cada vegada més com a dormitori de Barcelona i la ciutat de Mataró com a capdavantera d'aquesta imatge. Certament, avui per l'Economia de Mercat les ciutats i els territoris són pura mercaderia. l això es posa de manifest día a dia. Vist el fracàs del comunisme i del socialisme, avui el sistema capitalista no té fronteres.

Sorprèn que en una situació així, el Tribunal Suprem del Estat Espanyol, no hagi actuat amb contundència aplicant l'article 47 de la Constitució Espanyola que diu: "Todos los espanyoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoveràn las condiciones necesarias y estableceràn las normes pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo con el interès general para impedir la especulación".

Sorprèn però, que ajuntaments socialistes, com el de Mataró, no generin una trajectòria progressista per frenar aquesta tendència de especulació constant sobre el territori. L'Ajuntament de Mataró, - capital de Comarca -, hauria de generar una pedagogia ben diferent per a resoldre els problemes reals de la població, - i no ho fa -, sinò tot el contrari. Posaré - entre d'altres -, només 5 exemples que em semblen prou significatius:

1) L'Ajuntament podría haver repartit l'edificabilitat del sector urbanístic d'una altra manera sense promoure la Torre Barceló, que escenificarà el poder del sector immobiliari, òbviament amb el 94 d'habitatge social en un bloc apart i que consolida les desigualtats socials dins les ciutats.

2) L'Ajuntament podría haver intervingut de forma contundent amb propostes constructives en els barris perifèrics de Mataró on hi viuen les 34 parts de la població — i on VOX ha conseguit quasi ser la 2a força política de Mataró -, i no ho ha fet, essent Mataró encara avui "Una ciutat trencada" com deia Huertas Claveria a "TeleEstel" l'any 1968.

3) L'Ajuntament podría haver protegit el patrimoni arquitectònic de la ciutat mantenint "l'Alberg Nocturn per pobres" que va fer construir amb encert l'alcalde Josep Abril, d'Esquerra Republicana de Catalunya, en plena Guerra Civil, però el va fer enderrocar per a fer-hi un aparcament. És un greu atemptat a la història de la ciutat, però això n'obstant, un dels protagonistes principals del enderroc ha obtingut un càrrec al Congrès dels Diputats a Madrid.

4) L'Ajuntament de Mataró hauria pogut promoure el futur Parc d'Economia Circular, - que promou el Consorci de Residus del Maresme i del que l'alcalde de Mataró, David Bote, n'és el president -, en un dels altres 30 municipis de la Comarca, per a no afectar el jaciment tardoromà de ca La Madrona situat al costat del barri de Rocafonda. Però malauradament no ha estat així i s'està
traslladant incomprensiblement el jaciment a un altre lloc, - en contra de tot el món acadèmic català - per a poder construir l'edifici de l'Economia Circular i altres elements per a rendibilitzar sense obstacles el projecte constructiu.

5) La ciutat de Mataró, amb l'extraordinari model urbanístic dels 3 terços: 1/3 ciutat construida, 1/3 zona agrícola, 1/13 zona forestal, podria ser capdavantera en la protecció de l'espai agrícola, convidant als alumnes d'escoles agràries a poder treballar la terra amb cessions de ús promogudes per l'Ajuntament. Aixó també generaria una pedagia arreu del territori en la defensa del espai agrícola com a reserva alimentària. Però no ho fa.

Apart d'aquests 5 exemples n'hi ha molts d'altres que posen de manifest la manca d'estratègia d'una ciutat per a programar amb encert el seu futur, participant en l'estructuració d'una Comarca, - de la que n'és capital -, potenciant els seus valors culturals, patrimonials, agrícoles i generant la cohesió social tan urbana com inter-municipal del tot necessària avui al nostre país.

Certament les 26 plantes l'alçària de la Torre Barceló, no van per aquest camí i consoliden la imatge del Maresme, des de la seva capital, com a Comarca dormitori de Barcelona. Aquest no és el camí.

Arxivat a:

Comentaris (18)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive