Els resultats de les generals 2023, en clau mataronina

Ja tenim els resultats provisionals de les eleccions generals i tot sembla indicar que és bastant probable una situació de bloqueig polític. L'empat tècnic entre blocs situa els set diputats de Junts com a imprescindibles a l'hora de votar la investidura de Pedro Sánchez, únic candidat amb possibilitats reals de ser (novament) president del govern espanyol. El resum és clar: o Sánchez president, amb el suport de Junts (i també de moltes altres forces que ja li van donar en l'anterior legislatura), o anem a una nova repetició electoral, com el 2015 o el 2019. El fracàs de Feijóo, que se les prometia molt felices, està fora de dubte, només calia veure les cares dels dirigents del PP al balcó de la seva seu madrilenya en la nit electoral, assistint atònits a la cridòria del personal congregat al carrer Gènova, que interpel·lava directament la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Mala peça al teler per a la dreta nacionalista espanyola, i més concretament per a Feijóo. Mals resultats també per a l'extrema dreta, que perd dinou diputats. A l'esquerra, Pedro Sánchez resisteix (algun dia algú haurà de fer un estudi seriós de la capacitat de resistència del polític madrileny) i Sumar salva els mobles, malgrat totes les adversitats. A Catalunya, el PSC arrasa mentre que la desfeta independentista presenta un caràcter ambivalent: perd molts milers de vots i força diputats, però els seus representants seran imprescindibles en la investidura del futur president espanyol i, en el seu cas, en el transcurs de la legislatura que encara no ha començat. Veurem què passa. Aquí, però, ens interessa atendre als resultats que s'han produït a Mataró.

A la nostra ciutat, el PSC guanya molt clarament, sent primera força a tots els barris de la ciutat. Obté un 35,14% dels vots i, malgrat que és un bon resultat, queda lluny de les grans victòria a eleccions generals ja llunyanes en el temps: 1982 (49,82%), 1986 (49,6%), 1989 (45,25%), 1993 (40,96%), 1996 (42,9%), 2000 (37,12%), 2004 (41,03%) o 2008 (46,02%). Coses que té la fi del bipartidisme. Com a premi extra a la victòria del PSC a la nostra ciutat, Juan Carlos Jerez serà diputat al Congrés, agafant el testimoni de Manuel Mas, que ho va ser entre 2004 i 2011. Un premi segurament ben merescut per a una persona que ho ha donat tot en la política local sense tenir-ho gens fàcil i davant de força adversitats.

Sumar aconsegueix la segona posició a la ciutat, en l'estela del que ha ocorregut en el còmput general de Catalunya, amb un meritori 14,16%, tot i que queda lluny dels històrics resultats d'En Comú Podem en les generals de 2015 i 2016 (24,2% i 23,66%, respectivament), o fins i tot dels que va obtenir el PSUC en els anys de la Transició: 21,16% (1977) i 18,24% (1979). El PP és tercera força a Mataró, amb un 13,78%, ERC quarta (11,63%), Vox cinquena (10,60%) i Junts sisena (9,26%).

Cal detenir-nos un moment en la desfeta de l'independentisme a la nostra ciutat, com ha passat a tota Catalunya. Comptant els vots del PDECAT, els partits independentistes sumen un 23,99% dels vots, quan a les eleccions de 2019 van arribar al 37,21%. Si atenem a l'eix tradicional esquerra-dreta, les forces progressistes superen el 63% a la ciutat. Fa quatre anys, aquest percentatge arribava fins al 62,74%. Què vol dir això? Que el bloc esquerra-dreta es manté estable entre eleccions, mentre que l'eix identitari és el que varia. Aquesta dada no és menor. Tinguem-la en compte. Que el Procés s'ha acabat, almenys tal i com el coneixíem, és una evidència que probablement no discutirà pràcticament ningú a aquestes alçades.

Ara, em permetran que traslladi els resultats del 23J a unes hipotètiques eleccions municipals. Obtindríem que el PSC tindria 11 regidors a l'Ajuntament de Mataró, Sumar 4, PP 4, ERC 3, Vox 3 i Junts 2. Tenint en compte que fa tan sols dos mesos es van celebrar eleccions municipals, podem observar com el PSC obtindria els mateixos regidors que de fet va obtenir el 28 de maig, Sumar i el PP en guanyarien 2 cadascun, mentre que ERC, Vox, Junts i la CUP perdrien un cadascuna d'aquestes formacions. Els mataronins, doncs, hem votat diferent, però potser no tant. Anotin aquesta dada també.

En definitiva: els mataronins votem majoritàriament esquerres, de forma clara, elecció rere elecció, mentre que el suport a les forces independentistes va minvant. Haurem de votar aviat? En unes generals? En unes autonòmiques? A hores d'ara no ho sabem, el que sí sabem és que Espanya ha barrat l'entrada de l'extrema dreta al consell de ministres i no s'ha deixat portar pels vents que bufen des d'Itàlia, Hongria i altres països del nostre entorn. Potser això és l'excepció ibèrica, com deia en la nit electoral Jordi Évole en un tuit força ocorrent.