“Resar no és una qüestió de vida o mort, la pandèmia sí”

Aquesta setmana comença el Ramadà, la festivitat més important per a la comunitat musulmana. Per segon any, aquest mes de dejú, pregària, reflexió i celebració es veurà del tot condicionat per les restriccions establertes contra la Covid. La majoria d’elles, en especial el toc de queda nocturn, impossibiliten dur-lo a terme segons els preceptes tradicionals, en especial les pregàries col·lectives matinals o nocturnes, però els musulmans mataronins accepten, resignats, que aquest serà un Ramadà viscut en la intimitat de la llar.

"No passa res perquè haguem de pregar a casa”

“Resar no és una qüestió de vida o mort, la pandèmia sí. No passa res perquè haguem de pregar a casa”. Així de clar es mostra Abdessamad El Bakali, president de l’associació Al Ouahda, entitat gestora de l’oratori de Rocafonda. El Bakali es mostra del tot contrari al posicionament fet públic aquests darrers dies per associacions com la Federació Espanyola d’Entitats Religioses Islàmiques (FEERI) que ha demanat a les autoritats flexibilitzar el toc de queda per poder complir amb el Ramadà.

“Em sembla totalment fora de lloc fer aquesta petició, que pot donar peu a molts malentesos i percebre’s com un tracte de favor cap a nosaltres”, destaca El Bakali. La petició d’entitats com FEERI ve motivada perquè les hores d’algunes de les pregàries que els musulmans han de complir durant el mes de Ramadà coincideixen amb les franges del toc de queda, de 22h a 6h; en concret la de l’alba (coneguda com a ‘Fasr’) i la de la nit (‘Isha’).

La FEERI demanava a l’administració que coordinés possibles obertures i tancaments excepcionals per permetre que aquestes pregàries es poguessin fer col·lectivament als oratoris, però la majoria de comunitats musulmanes, com la mataronina, no ho veuen adequat. “Nosaltres, com tothom, ens hem d’adaptar a les normes que dicten les autoritats sanitàries”, resol el president d’Al Ouahda. Això implica que les pregàries en hores de toc de queda hauran de ser individuals o amb la bombolla familiar a casa, i la resta es faran al centre religiós seguint les normatives establertes per aquests espais, siguin del culte que sigui (mascareta, distància, aforament restringit, etc).

Les restriccions de mobilitat també afecten els costums durant el Ramadà

És evident, en tot cas, que les restriccions actuals impossibiliten celebrar el Ramadà amb normalitat. No tan sols per les pregàries; en aquest mes és molt habitual que els musulmans residents a Catalunya vagin a veure els seus familiars que viuen arreu del país, quelcom que enguany no podran fer a causa del retorn al confinament comarcal. Tampoc hi haurà sopars col·lectius ni l’habitual presència al carrer quan es pon el sol (quelcom que, d’altra banda, ha generat en altres anys tensions i problemes de convivència a barris com Rocafonda i Cerdanyola, on es concentra bona part de la població musulmana). Però el col·lectiu s’ho agafa amb filosofia. “L’any passat no vam ni poder anar a la mesquita, tots tancats a casa; enguany sí que podem, i ho fem alegres i contents”, resol El Bakali.

Des d’Al Ouahda asseguren que són plenament conscients dels riscos que comporta la Covid. “Durant aquest darrer any hem perdut cinc membres de l’associació a causa del virus, això et fa prendre molta consciència; avui i ets i a l’endemà, ja no”, assegura El Bakali, que constata que la comunitat musulmana de barris com Rocafonda “s’ha familiaritzat molt amb les normes i les intenta complir”. En especial durant el Ramadà, un mes sagrat que posa sobre la taula, entre d’altres valors, la importància de tenir present i pensar en els demés. "Amb el Ramadà passa com amb el Nadal, no serà pas una bona celebració si, per culpa d'haver-nos reunit, un familiar acaba a l'Hospital", resol El Bakali. 

Un mes sagrat per a milers de mataronins

La festivitat del Ramadà, que arrenca aquest dimarts dia 13 d'abril i finalitza el 12 de maig, és un dels cinc pilars de l'Islam. Durant un mes, els musulmans practiquen el dejuni diürn: s'abstenen de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals des de l'alba fins al crepuscle. Un mes, el novè de l'any lunar musulmà, que serveix als practicants d'aquesta religió com a període de reflexió i de recolliment. Per als musulmans, l’objectiu del Ramadà és corregir els actes i purificar l’ànima, així com millorar els modals i la manera de pensar