Les restriccions imposades per la pandèmia s’han acarnissat amb projectes educatius com el de l’Aula de Teatre de Mataró, que porta més d’un any intentant respondre al repte de com treballar les arts escèniques amb alumnes de totes les edats sense poder-ho fer presencialment en espais tancats. “De la necessitat n’hem mirat de fer virtut”, explica Oriol Colomer, professor de l’escola municipal, que ha liderat el projecte ‘L’Espai que ens abraça’. Una proposta que els ha fet sortir al carrer, a treballar a l’aire lliure no només per fer-ho en condicions de més seguretat davant la Covid, sinó per redescobrir l’entorn a través del teatre.
‘L’Espai que ens abraça', una de les iniciatives que es duen a terme a Mataró en el marc del Dia Mundial del Teatre, s’ha treballat des de l’Aula amb Mataró Audiovisual, i el resultat final del projecte es podrà veure aquest dissabte dia 28 a les 21.05h a la televisió local. El reportatge mostra, al llarg d’uns 25 minuts, un total de nou escenes enregistrades en nou espais diferents de la ciutat, escollits pels propis alumnes pel vincle d’una o altra mena que hi mantenen, com ara un record d’infantesa o la sensació de benestar o de refugi que els comporta. En aquestes escenes també s'hi escolen les vivències d'un any de pandèmia i totes les emocions i conflictes que aquesta els ha generat.
“La idea ha estat utilitzar l’art per donar sortida a una necessitat vital de redescobrir els espais que ja coneixíem i que ens fan sentir bé, que compensen la falta de contacte i la restricció de moviments que ens ha portat la pandèmia”, explica Colomer. Sense poder fer classe en condicions normals a les instal·lacions de l’Aula, a tocar del Monumental, Colomer i el seu grup de joves d’entre 17 i 25 anys es van llançar a explorar el carrer per fer-hi teatre. Entre els espais escollits pels joves hi figuren el Nou Parc Central, el Passeig del Callao, la plaça Gran, les Figueretes o el carrer d’en Pedró. Una mescla de punts emblemàtics de Mataró amb d’altres que passen més desapercebuts però que, personalment, també són molt importants.
Un cop escollit els espais i escoltats els motius que van portar cada alumne a triar-los, Colomer i el grup de joves van preparar escenes teatrals per a cadascun d’ells, vinculades precisament a aquests motius. Per exemple, a la plaça Gran hi van representar el joc de pica paret, ja que la plaça era l’espai de jocs infantils d’una de les participants. “Són escenes que juguen amb la poesia visual, algunes protagonitzades per un sol alumne i d’altres de grupals, però la creació de totes elles ha estat sempre un treball de grup”, destaca el professor de l’Aula.
Cada una de les nou escenes del vídeo final que es podrà veure aquest dissabte compta amb una breu introducció feta pels alumnes que han escollit el lloc on hi transcorre. Uns alumnes que, segons destaca Colomer, han pogut redescobrir el seu entorn més proper. “Ara miren aquests espais amb uns altres ulls, ja no els veuen igual, i en alguns casos els ha canviat la percepció, els mals records que els podien portar s’han vist transformat per les memòries més positives que en tenen els seus companys”, assenyala.
Comentaris