A qui beneficia una alta participació en les eleccions municipals a Mataró?

Falten menys d'onze mesos per a les eleccions municipals i els diferents partits polítics estan engegant les seves maquinàries de cara a aquests comicis a Mataró. Una de les qüestions que aquests haurien de tenir en compte és la participació de la ciutadania, perquè el percentatge de mataronins que decideixen dipositar el seu vot en una urna, particularment en unes eleccions municipals, és molt important, i no afecta de forma homogènia a totes les candidatures ni és el mateix depenent de les característiques socioeconòmiques dels electors. A més, des de 1979 aquests percentatges de participació han anat fluctuant a la nostra ciutat, com es pot veure en el següent gràfic:

Diferents estudis politològics ens aporten algunes observacions respecte de la participació electoral. Sabem que factors com l'edat, el nivell de renda, la ideologia, la formació, el sexe, l'associacionisme, el lloc de naixement o fins i tot l'estat civil condicionen la predisposició a participar en unes eleccions. Un clàssic de la ciència política com Manuel Justel (1990) explicava que "voten més els homes que les dones, els d'alt nivell educatiu més que els menys instruïts els habitants de les ciutats més que els del camp (...), els que tenen entre trenta-cinc i cinquanta-cinc anys més que els electors més joves o més ancians, les persones casades més que les no casades; els que tenen un status socioeconòmic alt més que els que el tenen baix; la gent que pertany a associacions i organitzacions més que la que no pertany". Sabem també que a Catalunya se sol votar menys a les eleccions municipals que a la resta d'Espanya, degut molt probablement a que aquí les autonòmiques no coincideixen amb les municipals, i a la majoria de comunitats autònomes sí. Brugué i Subirats (2008) expliquen que un altre fet destacable és que els motius de desencís o de desafecció venen acompanyats d'altres elements més generals: canvi en les formes productives i de treball, incorporació de milers de nouvinguts que no tenen accés a la ciutadania, augment de l'individualisme, fragmentació i transformació dels nuclis familiars, afebliment molt notable de les formes d'enquadrament i organització a llocs de treball, hàbitats residencials o nuclis de convivència, etc.

En els darrers anys, elements generals com la polarització també han jugat un paper determinant. Antoni Domènech (2007) explicava que la gent vota impulsada bàsicament per tres elements: 1) la sensació de deure o obligació; 2) sentir-se part d'un "nosaltres", un col·lectiu en el qual la persona se sent integrada; i 3) la sensació de generar impactes en la situació política general a través de l'acció col·lectiva de les eleccions. Per a Domènech, existeix una menor sensació de representació per part dels sectors populars, que han perdut bona part dels seus referents col·lectius i a més han perdut sentiment de pertinença a una classe social concreta, en aquest cas l'obrera. A més, els grans canvis de les darreres dècades han fet que importants capes de la societat perdin la sensació que el seu vot serveix per a alguna cosa, perquè perceben que les decisions importants es prenen al marge de les institucions democràtiques. Un altre factor important, com recorda Mariona Ferrer (2008), és que existeixen importants fluctuacions en funció del tipus de convocatòria electoral, provocades per la coexistència d'eleccions considerades "de primer" i "de segon ordre". En aquest cas, les eleccions municipals han estat considerades tradicionalment com "de segon ordre". De fet, els percentatges de participació més baixos els trobem a les eleccions municipals i també a les europees. A tot això, cal sumar que, com explica Ignacio Sánchez-Cuenca (2022), "les instàncies clàssiques d'intermediació política (partits i mitjans) travessen una crisi profunda de credibilitat. Els partits afegeixen, filtren i prioritzen les demandes socials (...). Si fallen partits i mitjans, si la gent no confia en ells, la política es desordena, se surt del seu canal habitual". I així ens trobem.

Però què podem dir respecte de la participació a les eleccions municipals a Mataró? Ens fixarem en els darrers comicis, els corresponents a 2019. El primer que podem observar és que els nivells de participació són molt diferents entre els barris de la ciutat, com es pot veure al següent quadre:

Així, veiem com els barris amb major participació són l'Eixample (70,32%), el Centre (69,65%), Peramàs-Esmandies (66,29%), Vista Alegre (65,87%), Molins-Torner (63,68%) i Cirera (60,80%). Per contra, els menors percentatges de participació els trobem a Pla d'en Boet (58,03%), Rocafonda (58,54%), Palau-Escorxador (57,76%), Cerdanyola Nord (58,06%), Cerdanyola Sud (58,32%) i La Llàntia (58,92%). Com es pot observar, els dos barris amb major participació a les municipals de 2019 a Mataró van ser l'Eixample i el Centre, que són els dos únics on el partit més votat va ser ERC (als deu barris restants ho va ser el PSC). Aquests dos barris són també els de més renda a la ciutat, cosa que sembla corroborar la hipòtesi segons la qual, a major renda, major participació electoral.

També ens interessa conèixer la correlació dels percentatges de participació amb els de vot a cada partit. Això ens permet saber com es comporten els nivells de participació. Obtenim les dades següents:

Com més s'apropi el resultat obtingut a 1, vol dir que hi ha una correlació més elevada entre participació i suport a un partit determinat. Per contra, si el resultat s'apropa a -1, vol dir que la correlació és més baixa, és a dir, com més participació hi ha a les eleccions, menys suport hi ha un partit determinat. I què ens diuen els càlculs que hem efectuat? El que trobem és que els partits amb una correlació positiva entre percentatge de participació global en les eleccions i percentatge de suport al partit són el PSC (correlació de 0,56), PSUC/ICV/En Comú Podem (0,36) i CiU/Junts (0,21). ERC presenta un coeficient de -0,06, és a dir, molt proper a cero. La resta de partits presenten correlacions negatives, destacant els casos de C's (-1), PxC/Vox (-0,72), PP (-0,46) i CUP (-0,25). En definitiva: els partits que més els interessa que la participació sigui elevada en les eleccions del proper any serien, a priori, PSC, En Comú Podem i Junts, en aquest ordre. Per contra, els més interessats en que la participació sigui baixa serien C's, PxC/Vox, PP i CUP.

A priori, sembla que PSC, En Comú Podem o Junts tindrien incentius per fomentar la participació a les eleccions municipals de 2023, mentre que C's, PxC, PP i CUP serien els menys interessats. En el cas del PSC, està clar que aquells barris on aconsegueix bons resultats és on menys participació hi ha, mentre que a ERC li passa el contrari: en els dos barris on guanya és exactament on es troben els majors nivells de participació global. Això vol dir que ERC ha d'aconseguir encara més participació en aquests barris per fer pujar el seu nivell de suport o això faria que s'activés el votant d'altres formacions? En el cas dels barris amb menys participació, si el PSC -i En Comú Podem en menor mesura- aconsegueix fer que aquesta augmenti a qui anirà a parar aquest vot? El que està clar és que les classes populars acostumen a participar menys en les eleccions, també a la nostra ciutat. Són moltes les incògnites i no podrem desxifrar-les fins després de les municipals del 28 de maig de 2023. El que està clar és que, com bé apunta Mariona Ferrer (2008), "els fonaments de la democràcia es troben en l'exercici del dret a vot, per la qual cosa la creixent abstenció resta legitimitat al sistema de representació institucional". Malauradament, determinats grups (socials, polítics i econòmics) estan cada cop més interessats en posar en qüestió els valors i fonaments de les democràcies liberals, arreu del món. Grups que, dades en mà, tenen poc interès en que la participació electoral augmenti. Tampoc a Mataró. No ho oblidem.