Posar el carro davant dels bous

Quan vaig accedir, com a regidor, a l’Ajuntament, el juny del 2020, la responsabilitat i les ganes de treballar per la meva ciutat eran màximes. Amb el company regidor i portaveu, l’Alfons Canela, hem fet i seguirem fent molta i bona feina. Puc dir-vos que les ganes segueixen intactes, Mataró s`ho mereix. Avui, m’agradaria fer un recull d’aquests dos anys i mig de feina. El meu avi, que em va ensenyar l’orgull mataroní, sempre ens deia als néts: “vigileu de no posar el carro davant dels bous”. Aquesta és la sensació que tinc amb qui governa la ciutat. Mataró, la nova ciutat que necessitem, no es construeix venent fum i practicant el ‘qui dia passa any empeny’. Podem ser seriosos i parlar clar als mataronins i mataronines!

A l’últim Ple, on es va aprovar el pressupost, el govern municipal no va saber donar resposta a les nostres al.legacions i es va limitar a llençar pilotes fora, un fet molt significatiu. Que aquestes alçades em diguin que cal ser d’’esquerres i progressista’ per gestionar una ciutat, em preocupa i molt. Primer, perquè això de posar etiquetes ideològiques és perillós. Segon, per a mi progressar és proposar per avançar i ser valent políticament, i això no ho veig per enlloc. Només un exemple: en l’apartat de despeses, concretament en el capítol 1 de personal, on s’hi destinen 60 milions d’euros, és un despropòsit contestar que no es pot millorar el departament de llicències perquè ‘manca personal’. Seguim progressant...

Ser coherent, observar i proposar millores és el full de ruta que m’agrada seguir. Totes les propostes presentades als diferents plens, comissions informatives, consells... segueixen aquests tres paràmetres. La política local és servei, i més ara, on necessitem dibuixar una ciutat a la que cada dia li demanem més; no hi ha marxa enrere. És fàcil adjuntar adjectius al nom ciutat:  sostenible, verda, inclusiva, neta, accessible, intel.ligent, resilient, universitària, amable, cohesionada, preparada, oberta, activa, digital, activa, turística, cultural, segura... Però, aquesta és la realitat que vivim a Mataró? Comencem per exercir de capital de comarca i recuperar aquest orgull mataroní que està tan davaluat!

Ens cal organització i fer les coses de forma més eficient. És per això que hem proposat de millorar el departament de llicències, especialitzar i digitalitzar del departament de Via Pública , ser una organització més resilient... i, sobretot, decidir les infraestructures que necessita la ciutat dels nostres fills i néts.  Per què? Estem parlant de l'Agenda Urbana, totalment d’acord. Estem parlant del Mataró estratègic, seguim d’acord. Moltes ajudes Next Generations que han d’arribar, ben fet. Però, tenim les eines per a la seva correcta gestió? Estem preparats a nivell organitzatiu? Hem prioritzat les infraestructures necessàries? Precisament, per això, hem fet totes aquestes propostes. Mataró necessita estar a l’alçada per gestionar aquest canvi de model de ciutat. Per tancar aquest capiítol, un cop tinguem totes aquestes noves infraestructures i instal.lacions fruit dels Next Generation, ens caldrà mantenir-les. Ho tenim clar? Estem preparats? Tindrem la suficient capacitat per la seva gestió a nivell municipal? Això també és estratègia de ciutat, i em preocupa molt.

Cal fer la vida fàcil als mataronins i mataronines. Que ningú es quedi enrere. Volem promocionar i fer créixer la ciutat, per això hem proposat: disposar d’un Comitè d’Obres, que es redacti una Ordenança de Paisatge Urbà, disposar d’una Residència Universitària, un Pla d’Equipaments Esportius...

Tornant al Ple passat, ens diu el govern que només demanant una Piscina Olímpica no solucionem res. Això és esperpèntic i és lluny del consens que proclamen. No sé si els que governen ens han entès, han llegit les nostres propostes i al.legacions, ens escolten als plens i comissions, i saben de la nostra participació en diferents contractes. Per cert, de les propostes presentades durant aquests dos anys i mig, res de res.

Ser progressista és ser valent i la nostra ciutat necessita, pel cap baix, quinze anys per tenir el model per estar a l’alçada de les exigències que ens ha tocat viure. Davant la proposta d’un pacte per prioritzar les infraestructures necessàries per la ciutat i per tenir un Pacte Fiscal per no dependre dels cicles polítics, el govern “progressista” calla. Com deia el meu avi, “vigileu de no posar el carro davant dels bous”. Que tinguem un bon 2023.