Gestió de residus, energia, aigua, sobreproducció, mobilitat, pobresa energètica, sobreconsum, contaminació, transició energètica, erosió de terres, temporals, escassetat d’aigua, pèrdua de biodiversitat, acidificació, desigualtat... Déu-n’hi-do! Tots aquests termes ens poden venir al cap quan parlem de sostenibilitat i del medi ambient.
Durant els darrers anys s’ha parlat del tema, la crisi climàtica i el canvi climàtic ha estat a l’agenda política i mediàtica perquè així ho han provocat els moviments climàtics com Fridays For Future o Extinction Rebellion. La crisi climàtica la tenim convivint amb nosaltres i hem d’aconseguir mitigar-la i adaptar les ciutats a les noves condicions.
Les ciutats juguen un paper clau alhora de parlar de la crisi climàtica i per als mataronins i mataronines Mataró és la nostra protagonista. L’any passat, les ciutats acumulaven el 56,61% de la població mundial i es creu que arribaran a acumular el 68% de la població per al 2050. Amb això es pot deduir que les ciutats tenen una necessitat molt més alta de transport, activitats comercials, infraestructura, energia, aigua i un llarg etcètera d’activitats per fer funcionar una ciutat. Tant és així que les ciutats són les principals responsables del consum energètic i emissions ja que consumeixen el 75% de l’energia primària mundial i amb les seves activitats s’emet al voltant del 50-60% de les emissions de gas d’efecte hivernacle. Tot això sense parlar de la generació de residus i altres impactes ambientals de les ciutats.
Però no només hem de fixar-nos en aquesta dicotomia de món urbà-món rural. Les diferències d’impacte ambiental també es veuen reflectides en la desigualtat de capital. L’1% més ric del planeta contamina quasi el doble que el 50% més pobre.
Tenint en compte aquest pretext, qualsevol pot pensar que això no té remei, que hi ha moltes contradiccions i punts negatius i que s’escapa del nostre abast. Individualment, potser sí que és cert, però col·lectivament es poden fer moltes coses.
Quan es parla de transició, ja sigui energètica o ecològica en general, aquesta ha de ser justa socialment. Les ciutats han de fer la seva part d’esforç per dur a terme apostes valentes i ambicioses consultades amb la ciutadania. Quan les mesures polítiques fallen o es queden curtes queda la força de la gent i el sentit comú.
Un mètode que s’està portant a terme a diferents nivells i a diferents països, que bé es podria fer a Mataró, son les assemblees ciutadanes on es poden consultar temes relacionats amb el canvi climàtic a la població mataronina i així fer de les mesures una acció conjunta, consensuada i democràtica. Per exemple, així ho han fet els veïns francesos i britànics per tractar el canvi climàtic i els irlandesos per tractar també el tema de l’avortament. Però no cal mirar a l’estranger, aquí a Espanya s’està duent a terme la Asamblea Ciudadana para el Clima amb alguns errors com que les recomanacions no siguin vinculants...
Aquesta democratització dels processos no només faria efectives algunes decisions importants i donaria empenta a altres decisions que quedaven amagades, sinó que milloraria ja grans projectes com el parc circular Mataró-Maresme, comunitats energètiques, anella ciclista, peatonalització de la ciutat, ... D’aquesta manera, la gent de Mataró farà una Mataró conjuntament i amb sentit comú.
Per una transició ecològica socialment justa i democràtica.
Comentaris (1)