No tan sols venen ucraïnesos

Profunda tristesa, desconcert, ràbia. Semblava impossible. Un país veí envaït per les armes. La guerra de Rússia contra Ucraïna. Ens ha deixat descol·locats, en estat de shok. I molt espantats, sens dubte. Des de Mataró Acull ens solidaritzem amb el poble ucraïnès i ens sentim esperançats que puguin trobar una esplèndida acollida.

De res ha servit tant de dolor a les darreres guerres, ni la implicació de tanta gent en el treball pel diàleg, per la pau. La humanitat no aprèn ni vol aprendre!

Després de la segona guerra mundial, del genocidi jueu i no tan sols, de la bomba atòmica, de tants horrors, semblava que es posaven els pilars per no tornar-hi mai més. Es van escriure els drets humans, posant la dignitat i el benestar de les persones pel davant dels interessos d’estats i de nacions, i l’any 1989 es va enderrocar el mur de Berlin amb el clam col·lectiu que mai més es cauria en el parany d’una guerra i mai més es construirien murs. Però ja hi ha 70 murs en el món, la majoria construïts després de la guerra freda, i més de 1000 Km s’han fet a Europa d’ençà els anys 90. I han seguit les guerres, moltes d’elles amb recolzament dels EUA i Europa, a una banda i l’altra de l’Atlàntic. La Operació Condor a Sudamèrica, la contra anti-sandinista a Nicaragua, la guerra a Afganistàn, a Iraq, a Síria... conflictes molts dels quals han viscut una cronificació o «vietnamització», cosa que parla clarament de la inutilitat de les armes, fora de destruir i matar a una i altra banda, fora d’alimentar la indústria armamentística, fora d’una eventual millora geoestratègica per alguna de les grans potències. Però no per cap ciutadà.  I no oblidem la influencia europea en les primaveres i les contra-primaveres àrabs.

Sens dubte hem volgut obrir les portes de les nostres fronteres als desplaçats per aquestes guerres o als desplaçats per l’extrema misèria lligada a la desertització  o al saqueig dels seus productes -de la qual cosa occident, val a dir, n’ha estat protagonista-. Són persones i famílies que arriben després d’itineraris duríssims, on sovint els països de trànsit les empenyen avall novament, amb diners europeus. O són famílies senceres que han arribat prop d’Europa o han creuat la frontera, però se’ls ha retingut durant anys als assentaments o camps de refugiats de la perifèria (Grècia, Itàlia, Líban, nord d’Àfrica), llocs on es paralitza la vida i impera la desinformació, la incertesa i la humiliació, on es cou la malaltia mental.

Recordem que tenim centenars de milers d’aquestes persones que ja són als nostres carrers  i tracten de sobreviure a una altra barrera. La llei d’estrangeria. Els sol·licitants d’asil, s’enfronten a l’extremada lentitud de la gestió i una denegació gairebé segura. I un cop amb el «títol de irregulars», la por constant a l’expulsió, l’economia submergida i a la vida d’una habitació a una altra o el barraquisme. Un túnel interminable on no es veu la llum del fina

I a aquesta realitat ara s’ha afegit la tragèdia del poble ucranià

Ens complau que la reacció de l’administració europea i la de la gent del nostre país hagi ràpida i generosa. Com es pot suportar sinó el fet de fugir de la guerra deixant tant d’altres enrere i sense saber per quant de temps? Gestió urgent de protecció internacional, amb padró, dret al treball, atenció sanitària  i dret a l’habitatge. Al menys saber-se acollit realment! Sabem que la ciutat de Mataró farà tot el que pugui en aquesta direcció.

Tan sols volem transmetre, a polítics i ciutadans, el nostre desig que totes les persones que estan en una situació similar, vinguin d’Ucraïna, de l’Iraq, de Síria, de l’Equador o del Congo, puguin gaudir de la mateixa agilitat  de gestió. El contrari seria una discriminació molt difícil d’entendre, potser no gosaríem dir-ho amb totes les lletres... Pel que fa a les competències de l’Ajuntament, un padró ràpid, habitatge i agilitat en les gestions.

Ens fan mal a les oïdes aquesta mena de comentaris, que se senten aquí i allà:  aquests sí, el seu cas és diferent, aquests són com nosaltres, blancs, rossos, molts d’ells cristians...

També els que no venen d’Ucraïna estan en situacions d’extrema necessitat i requereixen habitatge i padró d’urgència, a més de gestions àgils i no pas entrebancs continuats. Per començar aviat una vida digne a la nostra terra, la que han escollit per  recomençar, per tornar a respirar amb esperança.

Tant de bo sigui així per a tots.