Capgròs
Els Molins i Cirera són dos barris diferents però que tenen més en comú que no pas ser colindants. Són dos barris de gestació en paral·lel, de disseny tupit típic d’uns temps d’edificació amb poc ordre i després més endreçats a partir d’espais comuns, antics carrers principals de la zona i també equipaments. Són dos barris que venen a abraçar una zona especialment nodrida d’escoles, instal·lacions esportives o parcs per la senzilla raó que aquestes realitats s’edificaven on es podia i les dues limiten amb la part nord del Mataró més antic. Són com el barret de Centre i Eixample, la crescuda en amunt del Parc.
Són dos barris fets a si mateixos, que durant anys han estat un exemple de convivència, sentiment de barri, esperit popular i història afegida dels que hi són i els que van arribant.
Cirera de fet és un d’aquells nuclis no ordenats, crescuts a meitat del segle XX per gent que hi va arribar i arrelar fins al punt de donar fruit: com si fossin cirerers i no cirerencs. És una llàstima, per exemple, que aquest any no s’hi hagi pogut celebrar la Festa Popular, una de les darreres del cicle, a l’acabar l’agost i començar el setembre. Les festes de barri són representatives d’una època en la que aquestes servien per retrobar-se i sumar entre diferents: contenen un component de suma molt necessari.
Un afegit de Molins i Cirera: són zona de bars de poca anomenada i molt bon servei. Llocs de tapa sense rutes pel mig, de tradicions culinàries retrobades i noms propis a la llista d’establiments on sempre, sempre, surts satisfet.
Terra de torrents
Tota la zona nord de la ciutat i especialment aquests dos barris, costeruts, van urdir-se i organitzar-se al voltant dels antics torrents que, com és lògic i el seu nom indica, encara avui en episodis de molta pluja canalitzen l’aigua cap avall. Per sort, els topònims oficials recullen molts d’aquests noms de torrent al nomeclàtor com ara la pròpia Figuera Major (evocada per la famosa ‘dama del lago’) que era un antic torrent de la zona.
L'Abanderado
Tota la zona de l’antiga Abanderado, la pròpia fàbrica i els solars colindants poden conformar perfectament la pastilla urbanística per definir més llaminera o amb més possibilitats que queda a la ciutat. Hi ha un planejament que hi preveu pisos i equipaments però que amb el pas del temps i d’algunes crisis de promoció ha quedat perdut en alguna carpeta. El barri hi reclama precisament que la part més d’equipaments no quedi supeditada al desenvolupament privat de l’habitatge, sinó tenir veu i vot amb quin ha de ser l’aspecte i la destinació d’aquests molts metres quadrats totalment necessaris.
Ampliar el CAP
L’ampliació del CAP de Cirera-Molins és la propera gran notícia o si més no la propera gran novetat en matèria d’equipaments sanitaris a la ciutat. L’actual instal·lació ha quedat totalment superada i insuficient i en això sembla que per fi Generalitat i Ajuntament poden arribar a caminar en paral·lel perquè l’ampliació sigui un fet. Es van acomplint terminis per a la cessió, per moure les antigues pistes de petanca que hi havia on s’ha de construir la nova ala i s’espera que en qüestió de pocs anys aquest equipament pugui tenir més espai, més professionals, més serveis i acollir més i millor una població, la d’aquests dos barris, que com és llei de vida és cada cop més envellida. I per tant necessita cures.
El Triangle
L’espai del Triangle de Molins, que de fet connecta pràcticament tres barris, és ara una superfície asfaltada i habilitada com a aparcament, que els dissabtes acull el mercat setmanal de la zona i que es completa amb un dels correcans de la ciutat, que alguns veïns consideren massa petit. El repte aquí és entomable diferent segons si preguntes als veïns de la zona o a algú de fora. A la pregunta de si tants metres quadrats que havien de ser equipament públic s’han de quedar amb els actuals usos, què s’hi respon? Els veïns asseguren que aparcament o una alternativa que en mantingui la dotació de places.
Comentaris (1)