Més àrees de jocs, més noves i més inclusives a Mataró

Les àrees de jocs infantils són un dels equipaments més importants de l’espai públic mataroní. Per les famílies que tenen canalla, és clar i per extensió per tota la comunitat. Tots hem crescut anant a parcs i places a jugar, a fer-hi coneixences, a matar estones, a aprofitar hores. Anant o tornant d’estudi, els caps de setmana, els ponts i vacances. Abans eren tobogans, gronxadors i algun element d’equilibri. Ara, com tot, s’ha evolucionat. I també com tot s’ha de mantenir al dia. Mataró aquest 2022 ha fet un esforç per posar les seves àrees de joc infantil al dia.

Que la quitxalla pugui jugar en parcs i places és un indicador de bona salut comunitària. Que ningú en quedi exclòs, encara més. Les places són amables si s’hi pot fer vida, si s’hi pot jugar, si s’hi pot coincidir. Una ciutat on l’espai públic pot ser divertit és una ciutat que tothom s’estimarà més. Per això és important la renovació duta a terme i en la que l’Ajuntament hi ha destinat, atenció, 445.000 euros. Les obres estan a punt d’acabar i el resultat és visible i sobretot gaudible arreu de la ciutat.

Buscant la inclusivitat

Fa 6 anys van haver de ser dues germanes, la Sofia i la Sara, les que alcessin la veu davant una realitat: eren dues nenes mataronines de 6 i 4 anys que pateixen atròfia muscular espinal, una malaltia minoritària que els provoca una discapacitat física del 90% i que els obliga a moure’s en cadira de rodes. El model de gronxadors de les àrees de joc no els permetia jugar. El seu cas va esdevenir causa i l’àrea de joc del Parc Nou va ser la primera d’incorporar un model inclusiu.

L’aposta per la inclusivitat ha estat una de les coordenades del Pla Director específic de l’Ajuntament de Mataró i del programa d’intervencions d’aquest 2022.  El resultat: a dia d’avui 1 de cada 5 elements és adaptat per a infants amb diversitat funcional, segons l'Ajuntament. Una proporció que ha d’anar en augment però que també està acotada, ja que diferents elements són d’enfilar-s’hi i no es poden fer plenament adaptats.

El simbolisme de les àrees de joc en la pandèmia

La inversió en modernitzar i ampliar les àrees de joc existents arriba just després d’uns temps de pandèmia en les que aquests elements van agafar un simbolisme segurament inesperat a Mataró. La capital del Maresme va ser una de les ciutats més rigoroses en aplicació de diferents restriccions durant molts mesos d’onades i incidències oscilants de la Covid-19. Això va fer que fos pràcticament la darrera gran ciutat de mantenir tancades les platges i les àrees de joc infantil, inutilitzant-les algunes amb tancaments i cadenes. Les famílies mataronines van posat el crit al cel davant d’aquesta política i van fer saltar cadenats i reclamar l’obertura de les àrees de joc, extrem al que l’Ajuntament va acabar accedint.

D’aquells temps de Covid-19 amb les àrees mataronines closes també en va sortir reforçat un hàbit de diferents famílies: el turisme de jocs infantils. Anar a d’altres municipis a buscar el que no hi ha a la ciutat.

Un pla íntegre de renovació

Un any després d’aquest moviment de protesta, l’Ajuntament anunciava seguint el calendari establert que començava l’actual inversió en ampliació i modernització d’àrees de joc. Es tracta d’intervencions per adequar paviments, tancaments i/o senyalització d’acord a normativa; instal·lar nous jocs infantils o reposar d’existents i, en cinc ubicacions, s’han creat noves àrees de joc (carrer de Blanes i Can Quirze), o s’amplien les existents (plaça de les Tereses, plaça d’Antonio Machado i parc de Rocafonda).

Les principals novetats

Noves àrees o ampliació d’existents:

• Carrer de Blanes
• Plaça d’Antonio Machado
• Parc de Rocafonda
• Plaça de les Tereses
• Can Quirze

Reposició o instal·lació de nous jocs

• Parc del Camí de la Serra
• Àrea de jocs de la ronda de Ramon Berenguer III amb el carrer de l’Estadi
• Plaça de Joan Fiveller
• Plaça d’Occitània
• Parc de Rocafonda
• Passeig d’EnricTorra i Pòrtulas platja del Varador
• Parc Forestal
• Plaça d’Andalusia

L’incivisme, el gran enemic

El gran enemic que malmet l’estat de les àrees de jocs infantils, així com de la resta de l’espai públic no és altre que les pròpies persones i el seu incivisme. És habitual que moltes famílies hagin de revisar les zones tancades o delimitades per al joc dels seus fills perquè no hi hagi per exemple restes de vidre d’un ‘botellón’ o deposicions de gos com les de la fotografia, de Gemma Martínez. Gent que passeja el gos i que no recull les seves restes a tocar d’una zona de gronxadors. Un drama.