Mataró i El Corte Inglés: 20 anys de la gran capgrossada

Clica aquí per llegir la notícia de la demanda d'El Corte Inglés per recuperar els 24 milions invertits a Mataró

Un desastre absolut, sense pal·liatius, plena de capítols ridículs i estrambòtics que han estat ben difícils d'entomar per als mataronins. Una veritable capgrossada. Així es podia definir, fins avui, la cronologia dels darrers 20 anys de relació entre l'Ajuntament de Mataro i El Corte Inglés. A això s'hi suma ara la possibilitat que el projecte fallit de construir un centre comercial a l'Illa de Can Fàbregas acabi suposant un daltabaix econòmic per a les arques municipals, després que l'empresa reclami per via judicial a PUMSA els 24 milions d'euros invertits en la compra del solar. Una opció que era previsible si El Corte Inglés no trobava cap comprador dels terrenys que li oferís prou diners com per recuperar part de la xifra milionària que hi havia destinat. 

Un projecte definitivament enterrat des de fa 5 anys

El jutge defineix tot el procés de desmuntatge de la fàbrica com "una excentricitat inversemblant"

L'arribada d'El Corte Inglés a Mataró va quedar definitivament descartada després que el Tribunal Suprem desestimés, a finals de 2018, els recursos de cassació que l'Ajuntament havia presentat contra la sentència del TSJC que estimava el recurs interposat per l'Assemblea Pagesa i obligava a refer el planejament urbanístic del solar, quelcom que comportava reconstruir al fàbrica de Can Fàbregas al seu lloc original. La sentència en qüestió no només cavava la tomba del projecte, sinó que posava negre sobre blanc com d'absurd havia estat tot el camí precedent. El magistrat de la sala del Contenciós-Administratiu, Manuel Táboes, complia amb la figura de l’espectador extern que no ha seguit el cas durant l’última dècada i que, quan li explicaven de cop tots els disbarats que han tingut lloc a Mataró des del 2007, en especial el desmuntatge i trasllat de la fàbrica, es posava les mans al cap. “Excentricitat inversemblant”, “deliri” i “irracionalitat extrema” eren alguns dels qualificatius que dedicava a l’Ajuntament en una sentència duríssima, brutal, demostrant que el ridícul de tots els actors implicats, al llarg de tres mandats, havia estat absolut. 

La qüestió és: com s’ho ha manegat el consistori per fer-ho tan malament? Aquesta és una cronologia de 20 anys de relació que, mirats amb perspectiva, resulten extremadament esperpèntics, plens de girs argumentals inversemblants que, en cas de ser un relat de ficció, ningú es creuria. 

2004: No a la ronda Barceló

Es fa difícil deixar de pensar què hauria passat si El Corte Inglés hagués optat per instal·lar-se al sector de la Ronda Barceló, tal i com estava previst inicialment. Aquell any  2004 s'aprova el Programa per a l’orientació dels equipaments comercials que recull la necessitat d'una locomotora comercial a la ciutat. L'antic Cine Iluro és el lloc escollit. Llavors, però, l'operador comercial acaba desestimant l'emplaçament per l'elevat cost de les obres que hauria d'assumir per facilitar els accessos i construir un aparcament. L'empresa i l'Ajuntament s'emplacen a trobar una nova ubicació. L'elecció de la mateixa acabaria sent la font de tots els mals. 

2007, comença la maledicció de Can Fàbregas

L'any 2006 s'aprova la modificació urbanística que uneix en el planejament els sectors de Ronda Barceló amb l'Illa de Can Fàbregas i de Caralt per encabir-hi la volumetria comercial de la locomotora en aquest darrer. El capítol inicial del desastre, però, es podria situar un any més tard, quan l’Ajuntament, governat pel tripartit PSC-ICV-ERC i amb Joan Antoni Baron com a alcalde i Arcadi Vilert com a regidor d’Urbanisme, anuncia que la construcció del centre comercial a la cantonada de la ronda Alfons XII i el carrer Miquel Biada implicaria la descatalogació i enderrocament de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, fins llavors protegida al màxim nivell com a element patrimonial de la ciutat.

Ràpidament un grup de veïns s’organitzen per aturar-ne la demolició, constituint-se com la Plataforma Salvem Can Fàbregas. No passaran ni dos mesos perquè l’entitat promogui una de les manifestacions més grans que es recorden en els darrers anys a la ciutat, amb unes 600 persones protestant contra l’enderroc. A tres mesos de les eleccions municipals, l’acte deixa una estampa que serà molt recordada: la presència de l’alcaldable de CiU, Joan Mora, que quatre anys després serà l’edil de la ciutat i defensarà, llavors, l’arribada del Centre Comercial. Una contradicció que els responsables d’El Corte Inglés mai han entomat bé.

Les discussions sobre el valor patrimonial de Can Fàbregas esdevenen bizantines. Per uns és un símbol de la Mataró tèxtil i industrial que cal preservar i donar-li un ús com a equipament ciutadà. Per altres, un edifici “ple de rates” (portava anys i panys abandonat) que va ser un error catalogar amb el màxim nivell de protecció ja que per sí sol no tenia cap interès. Les sospites en ambdós bàndols no paren de créixer: els partidaris de l’enderrocament veuen en la plataforma Salvem Can Fàbregas un subterfugi de la CUP per desestabilitzar el govern i un lobby dels botiguers del centre de la ciutat contraris al projecte. Des de la Plataforma i altres col·lectius es critica l’obsessió del govern per aquest emplaçament com a única alternativa, en la qual hi veuen interessos ocults, sobretot quan prèviament El Corte Inglés també havia mostrat predisposició a altres solars com els de l’antic cinema Iluro o al sector d’Iveco-Pegaso.

Al juny de 2007 el PSC torna a guanyar les eleccions i es reedita el tripartit amb Baron al capdavant. L’oposició ciutadana i els dubtes legals –descatalogar un element protegit no és tan fàcil- porten l’executiu a pensar en alternatives de cara a buidar el solar per donar cabuda al Corte Inglés. Primer estudia fer-ne una rèplica a la vorera del davant o al costat, però a finals d’any el nou regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas (PSC) anuncia que l’aposta definitiva serà el desmuntatge i trasllat de la nau, peça per peça, i remuntar-la a la cantonada dels carrers Biada i Tetuan. Un projecte amb ben pocs precedents que havia de costar més de 3 milions d’euros, que teòricament acabaria assumint l’operador que s’instal·lés a la fàbrica un cop reconstruïda (però que al final haurà de pagar l'Ajuntament). Tot l’embolic, enorme a partir de llavors i finalment desastrós, prové d’aquesta decisió.

La decisió de traslladar la fàbrica peça a peça acaba esdevenint la materialització més pura del concepte 'capgrossada'

2008: s'embolica la troca

La troca comença a embolicar-se a inicis de 2008 quan es fa pública la relació familiar de Ramon Bassas amb dos socis de l’empresa propietària del solar de Can Fàbregas, Naves Biada. Quelcom que alimenta encara més els dubtes sobre els suposats interessos amagats del govern en aquest emplaçament. En paral·lel, s’acumulen els contenciosos-adminstratius entre l’Ajuntament i els propietaris dels sectors afectats pel projecte (Ronda Barceló, Can Fàbregas i Ca l’Ymbern) tant pel que fa a les expropiacions com a les càrregues econòmiques que s’hauran d’assumir pel trasllat de la fàbrica. Al juny, però, el govern rep el suport de la Generalitat, que aprova el Pla de Millora Urbana que preveu el trasllat de Can Fàbregas per fer possible la instal·lació del Corte Inglés.

2009: el desmuntatge de la fàbrica

El desmuntatge de la fàbrica comença a fer-se efectiu a finals de l’any 2009, gairebé dos anys després d’anunciar-se el projecte: triga tant per la troballa prèvia de restes arqueològiques al subsòl de la nau que cal analitzar. Les peces desmuntades finalment s’emmagatzemen a un solar del veïnat de Valldeix, on segueixen 14 anys després en un estat de conservació que es podria haver deteriorat després de tant de temps a la intempèrie. Sembla, llavors, que tot comença a anar rodat per al govern, especialment perquè el mateix any aconsegueix formalitzar la venda del solar al Corte Inglés per un total de 24 milions d’euros. El consistori li promet treure la fàbrica d’allà i deixar-li espai per a 26.000m2 de sostre comercial edificable, en la construcció de la qual l’operador comercial té previst invertir-hi més de 40 milions d’euros.

Joan Antoni Baron i Ramon Bassas van declarar per presumptes delictes urbanístics, però el jutge de Mataró va arxivar la causa

2010: Alcalde i regidor d'Urbanisme, imputats (i finalment absolts)

Però a inicis del 2010 el fiscal presenta una querella vinculada a l'afer Can Fàbregas contra l’executiu municipal, a qui acusa de presumptes delictes d'atemptat contra l'ordenació del territori i contra el patrimoni històric. I pocs dies després cau la bomba: el jutge imputa l’alcalde Joan Antoni Baron i el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas i paralitza el trasllat. El 26 de febrer declaren davant del jutge i a l’abril aquest permet finalitzar el trasllat de la part visible que quedava de la nau, malgrat que tot queda en stand-by ja que El Corte Inglés no té permís per fer obres al solar. Al juny Bassas queda desimputat per, al cap de dues setmanes i mitjançant un canvi de jutge, tornar a ser imputat i cridat de nou a declarar, cosa que fa durant més de 4 hores. Al febrer de 2011 el jutge decideix finalment arxivar la causa sobre el trasllat de Can Fàbregas i aixeca les mesures cautelars que impedien l’arribada d’El Corte Inglés a la ciutat. A l’abril, dos mesos abans de les eleccions municipals, el govern modifica el Pla de Millora Urbana del sector a petició de la Generalitat per eliminar possibles traves a la instal·lació del centre comercial.

2012: s'oficialitza la compra

L'alcalde Mora i el director general d'El Corte Inglés rubriquen el contracte de compravenda

Al juny CiU guanya les eleccions per primer cop a Mataró i Joan Mora, que quatre anys abans s’havia manifestat darrere la pancarta de la plataforma Salvem Can Fàbregas, esdevé l’alcalde de la ciutat i l’interlocutor amb El Corte Inglés perquè aquest, d’una vegada per totes, comenci les obres de l’edifici. Al desembre l’operador aconsegueix llicència comercial per part de la Generalitat i al gener de 2012 es produeix una de les fotos més esperades: la formalització de la compravenda del solar per part del Corte Inglés, rubricada per Mora i pel director general de l’empresa, José Miguel Abad. Llavors s’anuncia que, si no hi ha contratemps, el centre comercial podria obrir portes a la tardor de 2014, donant peu a la creació d’un miler de llocs de treball. Sembla, ara sí, que tot va de cara per a començar les obres de construcció d’aquest edifici de 4 plantes i sis de subterrànies, incloses un aparcament de gairebé 1.000 places. Falta poc per a l’estampa més desitjada, la de la col·locació de la primera pedra de l’immoble. Però no serà així.

2012: primer gran revés judicial

El novembre de 2012 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –el mateix que ha acabat enterrant el projecte el juliol de 2017- declara que el Pla de Millora Urbana de l’Illa de Can Fàbregas és “nul de ple dret” i considera que el trasllat de la fàbrica contradiu el Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró. Ho dicta en una sentència en resposta a la demanda presentada per la Plataforma Salvem Can Fàbregas, que en tot aquest temps no ha llençat la tovallola. El revés judicial al projecte és absolut, i al desembre El Corte Inglés anuncia que ajorna l’inici de les obres fins que no es resolgui l’embrollat panorama judicial.

2013: nou emplaçament per a la nau reconstruïda

El govern es veu obligat a revisar tot el projecte per intentar complir amb el que li reclama la sentència del TSJC, i alhora a arribar a un acord amb la CUP i laPlataforma Salvem Can Fàbregas perquè deixin de recórrer als jutjats el planejament urbanístic. La solució, aprovada per unanimitat al Ple de març de 2013, passa per la reconstrucció de Can Fàbregas a pocs metres de la seva ubicació original, a la cantonada del carrer Biada amb Tetuan, per convertir-la en la seu de la futura Casa de la Cultura Popular (un equipament destinat a acollir tot l’any les figures i comparses mataronines i a destacar la importància de Les Santes). Al juny la Generalitat dóna el vist-i-plau a les modificacions del Pla General i del Pla de Patrimoni aprovada per l’Ajuntament que haurien de legitimar el trasllat de la nau.

Des de l'any 2013 El Corte Inglés ha argumentat que hi havia inseguretat jurídica per evitar començar les obres. El temps li ha donat la raó

El Corte Inglés, però, no mou fitxa. L’empresa considera que encara hi ha serrells legals que generen inseguretat jurídica, com ara els recursos contenciosos administratius que han presentat particulars al projecte d’urbanització dels entorns de Can Fàbregas. La preocupació de l’operadora té una base real, com ha acabat demostrant la darrera sentència del TSJC, però també és cert que la seva situació econòmica és molt més delicada que la del 2007, i molt menor la predisposició a invertir una milionada en la construcció d’un centre comercial en anys de plena crisi i caiguda del consum. Des del consistori es defensa que aquests impediments jurídics no són tals, que per tant tot el procés està controlat i que la pilota està a la teulada del Corte Inglés.

2015: el recurs de l'assemblea pagesa

És evident, però, que de serrells en quedaven uns quants. Entre ells, el que ha acabat de matar del tot el projecte. Es tracta del recurs que l’any 2015 va presentar l’Assemblea Pagesa contra el darrer planejament urbanístic. Què fa un col·lectiu d’agricultors litigant en contra d’una modificació urbanística en ple casc urbà? Exercir una mesura de pressió perquè el consistori cedeixi en les seves pretensions en dues qüestions concretes que no hi tenen res a veure. Per una banda, el trasllat del traçat del Tren Orbital (un projecte de l’època de les vaques grasses que segurament mai serà realitat) al seu pas per les Cinc Sènies, ja que consideren que afecta massa l’activitat agrícola. Per l’altra, la inclusió de més immobles al Catàleg de Masies impulsat pel govern municipal, de cara a permetre a aquestes cases noves activitats econòmiques més enllà de la pagesia.

Quan Bote accedeix a l'alcaldia es proposa com a prioritat desbloquejar l'arribada del Corte Inglés, però no ho ha aconseguit

El juny de 2015 l’alcaldable socialista, David Bote, guanya inesperadament les eleccions i es converteix en l’edil de la ciutat amb el suport de Convergència. Tal i com havia anunciat en campanya, la primera acció que realitza un cop rep la vara d’alcalde és establir contactes amb el director general d’El Corte Inglés, per una banda, i amb l’Assemblea Pagesa per l’altra, per intentar desencallar la situació. Però aquesta no s’arribarà a desbloquejar mai.

2017: la brutal sentència del TSJC

Durant els anys de mandat de Bote no es produeix cap avenç significatiu. L’Ajuntament reclama a la Generalitat el canvi del traçat del Tren Orbital i inclou més masies al catàleg, però l’Assemblea Pagesa segueix sense retirar el recurs. En una entrevista amb Capgròs, a meitat mes de juny d’aquest 2017, l’alcalde assegura que encara no ha perdut la confiança en l’arribada del Corte Inglés, però que tot depèn del que dicti el TSJC en base al recurs dels pagesos. I quan la sentència arriba, poques setmanes més tard, la gerra d’aigua freda és absoluta, pel que dicta i per com ho fa. "Desarrelar un conjunt catalogat amb el màxim nivell de protecció de la seva ubicació per portar-ho, empaquetat i a trossos, a un paratge agrícola a l'espera de ser reubicat a escassos metres del seu lloc d'emplaçament original es revela una excentricitat inversemblant”, escriu el jutge, en una de les moltes frases per emmarcar.

La decisió judicial comporta l’anul·lació del PMU de 2013 i implica tancar el cercle de la forma més ignominiosa possible, ja que es torna al punt de partida de 2007. A l’estat de la qüestió de fa 10 anys, quan la fàbrica encara era allà, al seu emplaçament original, sense desmuntar. Al mateix solar avui propietat del Corte Inglés, que el va adquirir amb la condició que de la nau no en quedés ni rastre. L’Ajuntament presenta recurs de cassació al Suprem per intentar mantenir el planejament vigent, que l'any 2018 anuncia que no l'admet a tràmit, quelcom que suposa l'enterrament definitiu del projecte.

2019: primer pagament al Corte Inglés

El Corte Inglés comença a demanar compensacions davant del fet que no podrà construir el centre comercial tal i com se l'imaginava. Així, l'any 2019 l'Ajuntament de Mataró accepta la renúncia a la llicència d’obres que va concedir a El Corte Inglés el 4 de febrer de l’any 2012 per construir l'equipament. Això suposa que el consistori hagi de tornar a l'empresa  la quantitat d’1.583.366,51 € que l'operador comercial havia abonat el març de 2012 en concepte d’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). Una xifra molt elevada, però una minúcia al costat del que acabarà reclamant l'any 2024. 

2020: Mataró refà el planejament del sector 

Mataró redibuixa les dues illes de sobre el solar de Can Fàbregas, refent el planejament del sector per combinar un equipament, habitatge i usos terciaris. El projecte, presentat al novembre de 2020 preveu una nau industrial protegida (Can Fàbregas reconstruïda) per acollir equipaments, una altra nau per habitatge, una plaça oberta i locals comercials i per usos terciaris conformen la proposta sobre plànol del nou plantejament urbanístic aprovat per a les dues illes de cases de sobre el solar que havia d’acollir el Corte Inglés de Mataró. El projecte depèn, en tot cas, del fet que el Corte Inglés es vengui el solar a algun altre operador, quelcom que no acaba passant. 

2024. El Corte Inglés vol que li tornin els diners

En els següents tres anys, ben poca cosa nova se sap de tot plegat. De portes endins l'Ajuntament i El Corte Inglés mantenen converses obertes per intentar desencallar el futur del solar. L'empresa se'l vol treure de sobre recuperant el màxim possible de la despesa feta en la seva compra, i el consistori necessita reactivar aquest solar estratègic amb un nou operador que s'hi vulgui instal·lar. Però la cosa no fructifica, i l'arribada del 2024 porta molt males notícies.

El Corte Inglés demanda a PUMSA perquè li retorni els 24 milions d'euros invertits en la compra del solar l'any 2012

El Corte Inglés finalment decideix executar l'amenaça que penjava sobre l'Ajuntament des de la sentència del TSJC i reclama per via judicial a PUMSA els més de 24 milions d'euros invertits en la compra del solar, l'any 2012. El consistori assegura que la decisió de l'empresa respon a un canvi de rumb del seu model de negoci, que inclou la venda d'actius immobiliaris per obtenir noves fonts d'ingressos i una major solidesa empresarial. L'ens municipal defensa que el canvi de planejament urbanístic del solar de Can Fàbregas en realitat no és cap impediment perquè s'hi faci el centre comercial, ja que la reconstrucció de l'antiga fàbrica no ocuparia ni un 5% de la superfície del terreny.

És evident, però, que El Corte Inglés no ho veu així. Fonts de l'empresa consultades per ACN assenyalen que hi ha una sentència ferma que obliga a reconstruir la fàbrica, quelcom que "impossibilitat" l'execució del projecte. Això, a parer de l'operador comercial, comporta que l'acord de compra del 2012 sigui "nul". De nou, en definitiva, serà als jutjats on es dirimirà l'enèsim capítol del gran fracàs que ha estat l'intent de portar El Corte Inglés a Mataró. 

* Aquest article és una actualització d'un contingut publicat originalment l'any 2018 a Capgros.com que recollia la cronologia de la relació entre Mataró i El Corte Inglés fins a la sentència del TSJC. Aquesta nova publicació inclou el text en qúestió i hi afegeix els nous esdeveniments fins aquest 2024.