Miguel Guillén, autor de 'Mataró en el 50è aniversari de l'assassinat de Carrero Blanco'
Miguel Guillén, autor de 'Mataró en el 50è aniversari de l'assassinat de Carrero Blanco'

Mataró, ciutat desigual

El politòleg Miguel Guillén analitza les diferències de renda segons els barris de Mataró

Un any més, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat les dades de renda anual per seccions censals, en aquest cas corresponents a l'any 2021. Les dades que obtenim a Mataró, un cop més i com passa a molts pobles i ciutats, mostren una desigualtat de renda molt clara entre seccions censals, és a dir, entre unes zones i altres de la ciutat.

Si ens fixem en la renda mitjana per persona, veurem com les xifres obtingudes van dels 7.196 euros de la secció 3-2 (situada a Rocafonda) als 19.376 de la 1-3 (al Centre Històric). La mitjana de la ciutat és de 12.889 euros. Les seccions censals que més s'apropen a aquesta dada són la 5-21 (a Cerdanyola Nord), 6-7 (a Peramàs-Esmandies), 5-1 (Cerdanyola Nord), 3-11 (a Rocafonda) o 3-9 (a Molins Torner). Aquests gairebé 13.000 euros per persona i any són molt o poc? Bé, com sempre se sol dir, depèn. Depèn amb qui ens comparem, tenint en compte que els tres municipis espanyols amb major renda per persona són Pozuelo de Alarcón (Madrid) amb 27.167 euros, Matadepera (Barcelona) amb 24.091 euros i Boadilla del Monte (Madrid) amb 23.169 euros. Alella, el desè municipi espanyol en aquest rànquing, amb qui compartim comarca, arriba als 20.888 euros per persona. Cabrils és el dotzè municipi amb 20.379 euros, Cabrera el tretzè amb 20.140 euros i Tiana el catorzè amb 20.069 euros. És a dir: a la nostra comarca trobem alguns dels municipis "més rics" de tota Espanya, mentre que els més pobres del país els trobem sobretot a Andalusia i Extremadura. La xifra més baixa és la del Palmar de Troya, a la província de Sevilla, amb 7.299 euros per persona i any. El mateix que a Rocafonda, si fa no fa. Es pot viure dignament avui en dia amb aquests diners? La resposta és òbvia: no.

Si ens fixem en aquest mapa publicat també per l'INE, podrem observar clarament, en color verd fosc, les seccions censals amb més renda per persona a Mataró, situades al Centre Històric, l'Eixample, en algunes illes situades per sobre el Nou Parc Central, entre Jacint Verdaguer i Esteve Albert, i també a algunes urbanitzacions. Per contra, els colors vermell i taronja indiquen les zones amb menys renda, situades principalment a llocs concrets de Cerdanyola Sud, de Rocafonda i del Palau, però també a Cerdanyola Nord, Pla d'en Boet i Cirera. El mapa evidencia una ciutat polaritzada o, millor dit, dualitzada, amb un centre amb unes característiques socials i econòmiques determinades i unes perifèries amb unes altres clarament diferenciades.

mapa renda mataro 2021
 

 

Sorprenen aquestes dades? Qualsevol persona que conegui Mataró dirà que no, que això ja se sap, però per comprovar les nostres hipòtesis (o idees preconcebudes) les dades són fonamentals. En el següent quadre mostrem les deu seccions censals amb major renda per càpita i les deu amb una menor xifra a la nostra ciutat:

taules 10 renda mataro
 

 

Si atenem a les dades per llar, obtenim la xifra més elevada a la secció censal 3-12 (a Vista Alegre) amb 51.579 euros per llar, una zona que inclou algunes urbanitzacions de la ciutat. La segona dada l'obtenim a la 1-4 (a l'Eixample) amb 47.650 euros, i la tercera a la 1-4, també a l'Eixample, amb 46.364 euros. A la banda contrària, les xifres més baixes les trobem a la secció 3-2 (a Rocafonda) amb 24.624 euros, la 2-4 (al Palau-Escorxador) amb 24.830 euros, i la 5-10 (a Cerdanyola Sud) amb 25.038 euros. És a dir, la xifra més alta duplica la més baixa. Tornem a repetir la pregunta que ens fèiem abans: es pot viure dignament avui en dia amb aquests diners? La resposta, novament, és òbvia: no. Cal tenir en compte que les llars no només són unitats econòmiques, sinó també de solidaritat, construcció de valors, resolució de problemes, seguretat, cohesió, etc... Ho sabem prou bé.

Una altra dada interessant a què hem de prestar atenció és al percentatge de llars amb nivells d'ingressos especialment baixos. Segons l'INE, hi ha zones a Mataró amb percentatges elevats de població amb ingressos per llar per sota del 40% de la mediana. Aquí hem de parlar clarament de llindars de la pobresa i tenir en compte que el 60% de la renda mediana està acceptat a nivell sociològic com un indicador estandarditzat i comparatiu de pobresa. I aquí estem parlant del 40%. En concret, trobem la secció censal 3-2 (a Rocafonda) amb un 24,5%, la 2-4 (al Palau-Escorxador) amb un 24,1%, la 3-5 (a Rocafonda) amb un 19,9%, la 5-10 (a Cerdanyola Sud) amb un 19,5% o la 3-3 (a Rocafonda) amb un 19,4%, per citar només els exemples més destacats. Si atenem a les xifres absolutes (prendrem com a referència les llars amb ingressos anuals inferiors als 7.500 euros), la secció 3-2 (a Rocafonda) és la que surt novament pitjor parada, amb un 30,8% de llars per sota d'aquest llindar. També destaquen la secció 2-4 (al Palau-Escorxador) amb un 30,4%, la 5-10 (a Cerdanyola Sud) amb un 26,3%, la 3-5 (a Rocafonda) amb un 24,2%, la 3-1 (a Rocafonda) amb un 23,4%, la 3-3 (a Rocafonda) amb un 23,2% o la 5-17 (a Cerdanyola Sud) amb un 23%. És sostenible, des del punt de vista social, que determinades zones de la ciutat tinguin tal proporció de llars amb aquests nivells de pobresa? Extreguin les seves pròpies conclusions.

Sabem que la desigualtat no és exclusiva de la nostra ciutat, però això no ens ha de fer obviar aquest fet, font de problemàtiques socials que, aquí i arreu, reclamen polítiques redistributives eficaces. La solució és fàcil? Depèn només dels poders públics? Sabem molt bé que no. Mataró es una ciutat gran de Catalunya i la seva realitat no difereix de la que trobem a d'altres. La preocupació hauria de residir en el fet que, en poc menys d'una dècada, la desigualtat s'ha accelerat i les rendes baixes es concentren en les perifèries socials, sobretot a zones com Rocafonda o Cerdanyola. Es tracta d'un fenomen que existeix fa temps també a ciutats com Sabadell o Badalona, amb moltes desigualtats entre zones, però en el cas de Mataró el creixement ha estat més ràpid en els darrers anys, amb un clar perill d'acceleració de la dinàmica segregadora. Una eina política creada a Catalunya en la ja llunyana etapa del govern tripartit d'esquerres a la Generalitat, fa ja gairebé vint anys, va ser la Llei de Barris. El Parlament de Catalunya, després de molt de temps i pressió de les entitats municipalistes, va aprovar novament al desembre de 2022 aquesta eina d'intervenció, però el cert és que durant el 2023 no s'ha desplegat el reglament ni s'ha dotat de pressupost aquesta eina. Hi ha intenció de fer-ho durant 2024? No ho sembla. Tenim, doncs, una eina políticament molt potent, però que el govern del Generalitat no desplega ni dota de recursos. I no ho oblidem, la voluntat política és determinant, també en la lluita contra les desigualtats.

Arxivat a:

Comentaris (1)

Sembla que volem Fa 3 mesos
descobrir el foc, si deixem venir a tothom que vulgui, asumint mes gent de la que proporcionalment es pot, ja que aqui tambe hi ha gent amb necessitats, no tenim en compte el que ve a treballar i el que ve a viure, es diferent, no es te en compte tampoc les necessitats reals de treballadors, i a mes hi ha gent que assumeix mes gasto que el que pot assumir el seu sou, mes fills..( no es igual 7500€ per a 1 que per 5)....doncs tenim aquet mapa, a algu li extranya?.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive