Mataró Centre i Eixample: allà on la ciutat batega

Segle I abans de Crist. Sobre l’actual Plaça de Santa Maria s’aixeca el fòrum romà de l’antiga ciutat d’Iluro. Més de 2.000 anys després, Mataró segueix bategant en aquest indret. L’essència és la mateixa, el nucli s’ha mantingut inalterable amb el pas dels segles, però la fisonomia, evidentment, no té res a veure. L’escriptor i historiador, Ramon Salicrú, prolífic a l’hora de publicar llibres sobre la història de la ciutat, destaca les grans etapes posteriors a l’era romana: “El Mataró d’entre muralles, durant el segle XVI, delimita la zona que avui dia coneixem com a centre. Durant els següents cent anys, la ciutat creix en forma d’estrella. Finalment, el 1878 s’elabora el Pla de l’Eixample.” En aquest punt arribem al ‘Modernisme’, simbolitzat al centre per Josep Puig i Cadafalch, i també vivim l’apogeu de l’activitat fabril, que presenta exemples autòctons de gran valor com la Nau Gaudí i la potent tradició cooperativista de la ciutat.    

El pes d’aquesta zona per entendre la ciutat és innegable; part de la seva identitat es troba aquí

Una passejada per La Riera, un cafè a la Plaça de Santa Anna, un matí de mercat a Plaça Gran, seure en un banc de Santa Maria, gaudir d’una obra de teatre a la Sala Cabanyes, d’un concert al Monumental o estirar les cames al Parc Central. Segur que molts mataronins tenen els seus petits rituals que, dia sí dia també, configuren part de les seves vides i de l’activitat social que es genera al rovell de l’ou de la ciutat.

Mataró Centre i l’Eixample han modulat el seu caràcter amb el pas dels anys i s’han acabat constituint en zones de la ciutat amb un pes específic molt important. En aquest sentit, segons apunta Ramon Salicrú, un repte espinós seria aconseguir que “tots els mons que tenim a Mataró siguin una sola ciutat.” A la capital del Maresme, per exemple, s’hi parlen 123 idiomes diferents i malgrat la voluntat política de sargir una ciutat cohesionada a nivell social “això no s’ha acabat d’aconseguir”, remarca Salicrú. Aquesta ciutat, afegeix, hauria de mantenir la seva identitat, la seva personalitat i les seves arrels davant el potencial efecte assimilador de Barcelona, però a la vegada hauria de ser una ciutat amb capacitat d’adaptar-se als nous temps i a realitats econòmiques canviants, com tantes vegades ha sabut fer Mataró. Un equilibri no sempre fàcil entre tradició i modernitat, entre la ciutat que ha sigut i la que vol ser. Mataró Centre i l’Eixample segueixen bategant.

Els punts clau del barri

• Ajuntament La casa gran de Mataró. Hi és present el racionalisme de l’arquitectura neoclàssica en aspectes com la simetria dels espais o la decoració sòbria amb elements d’inspiració grecoromana. El Saló de sessions del Ple municipal o la Sala dels Lleons, al primer pis, són alguns dels seus espais més coneguts.
• Santa Maria Bé Cultural d’Interès Nacional i símbol del barroc religiós català, Santa Maria es va construir entre els segles XVII i XVIII tot i que es tenen referències de l’existència de la parròquia des del 1008. La capella dels Dolors, joia de la pintura barroca, és un dels seus tresors.
• Santa Anna Allà on conflueixen el Camí Ral, La Riera i altres carrers cèntrics de la ciutat. És un dels llocs més bulliciosos de Mataró i punt de trobada de moltes persones que viuen el seu dia a dia en aquest indret de la ciutat.
• Plaça Gran Botigues d’alimentació o de la llar, bars i restaurants i, en definitiva, un lloc tradicional que encara manté l’essència d’èpoques pretèrites. Emili Cabañes va elaborar el projecte de creació del mercat i Puig i Cadafalch va reformar la coberta d’estil modernista.
• Casa Coll i Regàs Icona i testimoni d’una de les èpoques més efervescents de la ciutat a nivell cultural. Mataró és una capital rica en patrimoni modernista i les expressions d’aquest moviment es poden resseguir en diferents rutes organitzades.

Quatre reptes per al barri
Les qüestions més sensibles a Mataró Centre-Eixample, o com a mínim algunes d’elles, són aspectes que en realitat influeixen a tota la ciutat. Sembla lògic tenint en compte el pols d’atracció que suposa per a la majoria de capitals de comarca el pes específic del seu nucli històric. De totes maneres, podem establir alguns reptes que són propis del centre de Mataró.

Revitalitzar el centre: Els vehicles de motor, malgrat que molts carrers són per a vianants, continuen tenint una presència notòria al centre de la ciutat. El preu de l’habitatge o del local continua enfilant-se pels núvols. Són només dos aspectes d’aquesta necessària revitalització, que també inclou qüestions culturals o comercials.

Comerç del centre vs. Mataró Parc: Una batalla que encara no s’ha resolt i que continua amenaçant la supervivència d’aquelles botigues que sempre han sigut eix vertebrador, a nivell social i econòmic, del centre de la ciutat. El Pla d’Impuls ha de ser el camí a seguir per construir un nou centre  comercial a cel obert.

Obrir, per fi, la ciutat al mar: Resoldre com serà l’estació de tren del futur, el projecte que ho vol permetre encara s’ha d’aprovar, i encarar també la necessitat d’obrir la ciutat al mar perquè Mataró sigui realment una capital important del Mediterrani català. Saber com acabar amb la barrera de la N-II i les vies del tren serà clau.

Can Fàbregas i de Caralt: La ‘capgrossada’ més surrealista i sonada de les últimes dècades ha costat a tots els mataronins més de 3 milions d’euros. L’alcalde encara pensa que El Corte Inglés s’instal·larà al solar malgrat les reticències de l’empresa i les sentències judicials que ho dificulten de manera extraordinària.