Veïns de Mataró d'origen xinès. Foto: R. Gallofré
Notícies relacionades
Veïns de Mataró d'origen xinès. Foto: R. Gallofré

La comunitat xinesa creix a Mataró

La població de la Xina és la que ha viscut un increment més elevat en els darrers dos anys, i ja supera el 2% del total de mataronins

A Mataró hi ha aproximadament uns 2550 ciutadans d'origen xinès, cosa que suposa una mica més del 2% del total d'habitants de la ciutat. És el col·lectiu que més ha crescut en els darrers dos anys a la capital del Maresme entre el procedent de l'estranger, segons posa de manifest l'Estudi de població. A data d'1 de gener de 2016, s'havia incrementat en 223 persones respecte a l'any anterior, fins representar el 12,19% del total de mataronins de nacionalitat estrangera.

La comunitat d'origen marroquí segueix sent la més nombrosa, però en el darrer any ha perdut població

La comunitat d'origen marroquí segueix sent la més nombrosa a la ciutat en aquest àmbit. Conformen el 6,80% del total de la població de la ciutat, superen les 8.500 persones. Així, conformen el  40,94% dels mataronins procedents de fora de l'Estat espanyol. Però també són el col·lectiu amb una disminució més elevada de població registrada l'any passat, ja que un total de 89 ciutadans marroquins han marxat de la ciutat.

Distribució per barris

Una de les principals diferències entre la comunitat marroquina i la xinesa, les dues més nombroses entre els nouvinguts a Mataró, és la seva distribució geogràfica a la ciutat. Els marroquins es concentren clarament en tres barris: Rocafonda, Cerdanyola i Palau Escorxador. En els tres casos, superen el 45% del total de població nouvinguda. Es dóna la circumstància que aquests tres barris són els que acumulen més població d'origen estranger. A Rocafonda, un 33,46% de la població total és de nacionalitat estrangera, mentre que al Palau-Escorxador ho és el 30,86% i a Cerdanyola, el 22,20%. En aquest darrer barri és on hi viuen més nouvinguts en termes absoluts, 6.797.

La població xinesa no es concentra en cap barri en concret, sinó que està distribuïda per la ciutat de manera molt homogènia

En canvi, la població xinesa està distribuïda de manera molt més homogènia pel conjunt de la ciutat, sense cap barri on destaquin especialment. La Llàntia és el barri on n'hi ha més (22,30% del total de població estrangera), seguit de Peramàs i Pla d'en Boet (21,6% en els dos casos), però també es registren xifres al voltant del 15% a Eixample, Vista Alegre o Cirera, entre d'altres.

Més enllà de marroquins i xinesos, el tercer lloc entre la població nouvinguda l'ocupen els senegalesos, que suposen el 7,53% del total. Si s'hi sumen dues altres nacionalitats subsharianes amb forta presència a la ciutat, els gambians i els malians, s'arriba al 16,79%. El primer país europeu que apareix a la llista és Itàlia, que juntament amb Romania són els únics en ocupar el top-10. Argentina, Paraguai i Bolívia acaben de conformar el llistat.

 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive