Capgròs
Dissabte passat a la tarda vaig assistir a la inauguració del Cafè Nou, patrimoni històric llargament reivindicat per la Unió de Cooperadors de Mataró després que fos cedit a la Mútua l’Aliança després de la Guerra Civil. Després de l’esforç de tants mataronins i mataronines, ja sigui des del consistori o la societat civil, s’ha fet realitat la recuperació d’aquest espai per a la nostra ciutat. Com va dir l’alcalde Mora, durant el mandat del qual va reeixir la negociació que feu possible aquest desenllaç, “el que més cal valorar és la generositat i voluntat de les parts per arribar a un acord després de les dècades en què ha estat enquistat el conflicte”. Tenia raó, perquè, com sempre, la ciutat triomfa quan tots els actors saben prioritzar-la per damunt d'ells mateixos. Desitjo el millor a la Fundació Maresme (cal un especial reconeixement al seu president Josep Morgades) i a la productora Clack en aquesta nova aventura, alhora que espero que l’Ajuntament estigui a l’alçada facilitant-los molt la feina.
En aquests actes s’agraeix poder parlar tranquil·lament amb la gent, perquè s'hi dona aquell context de calma del que no gaudim en el frenètic “entre setmana”, quan ens creuem sovint i amb prou feines ens etzibem un lacònic “Déu”, capficats tots plegats ens les nostres immediateses. Entre d’altres vaig tenir l'oportunitat de parlar amb un ciutadà a qui havia llegit comentaris a les xarxes socials al respecte de la falta de civisme imperant a la ciutat i de la poca incidència que l’acció política, tant del govern com de l'oposició, tenia a l’hora de canviar hàbits i maneres de fer que, de mica en mica, ens fa restar indiferents a tots davant una situació general de la ciutat que en cap cas podem acceptar.
De la neteja n’hem parlat abastament, tant pel que fa al nou contracte de la brossa, que just ara fa un any que està en marxa, com a l’actitud de tants incívics que no compleixen amb el reciclatge més elemental, amb l’obligatorietat de gestionar els residus municipals a través del servei porta a porta allí on s’ha implantat, deixant voluminosos quan no toca i fins i tot abocant runa a l’àrea de contenidors o directament, com ja hem denunciat tantes vegades, a la zona forestal. També n’hem parlat pel que fa als excrements dels gossos a la via pública. Actualment, fanals, semàfors, arbres, façanes de comerços i habitatges, voreres, cotxes aparcats… A Mataró qualsevol element urbà s'ha convertit en potencial ubicació perquè un gos hi orini o faci una deposició. El problema es multiplica quan poc després ho fa un altre i un altre; és una constant a tots els barris. I en aquesta llista també hi podríem incloure l’actitud de tants incívics que no respecten el descans dels veïns. Crits, soroll, música massa alta….I d’altres.
En el cas dels gossos, per exemple, vam presentar preguntes al govern sobre la falta de sancions als propietaris d’animals que no recullen les defecacions i sobre si aquest govern tenia alguna intenció d’abordar seriosament aquesta problemàtica amb alguna campanya de conscienciació al respecte. I és que davant l’incivisme no podem tenir-hi una actitud passiva. És necessari mobilitzar els recursos a la nostra disposició. A més del paper central que en la lluita contra l’incivisme ha d’assumir la policia local, difícilment serà un èxit si l’equip de govern no fa partícip en aquesta empresa al comú de la ciutadania i això té un problema que no és menor: exigeix un canvi dràstic en la relació amb els ciutadans. És imprescindible fer-ho amb transparència, objectivant les actuacions i donant compte dels seus resultats, i fer-ho comptant amb la ciutadania, per la qual cosa convindria reconèixer la importància de les estratègies comunitàries i el paper que han de tenir els veïns. En tot això, hem de tenir molt clar que la implicació de la ciutadania és clau en tots els aspectes de governança de la ciutat.
Al capdavall, amb la convivència o el civisme estem al·ludint a com encarem el dret a viure a la ciutat, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients.
Tanmateix, per poder exigir a la ciutadania, cal que des del consistori es facin les coses bé. I a temps. Pel que fa a la neteja, el nou contracte de la brossa recollia millores en la comunicació amb el ciutadà, més campanyes de sensibilització i un increment de les inspeccions i les actuacions sancionadores per detectar infractors reincidents. També un espai de fiscalització política amb representació dels treballadors, Ajuntament, grups municipals, empresa i sindicats, un espai comú per millorar el servei entre totes les parts. Passat el primer any, gairebé res de tot això és una realitat.
Una altra eina essencial en tots aquests àmbits és l’Ordenança de Civisme. L’actual és de l’any 2014. Des de març de l’any passat, aquest govern va engegar la redacció d’una nova ordenança, a la qual des del nostre grup municipal, i gràcies a la tasca de l’infatigable regidor i company Xavier Font, vam aportar-hi fins a 20 propostes. Revisar el Pla de Civisme, millorar la cohesió social potenciant el sentiment de pertinença a la ciutat o establir una estratègia comunicativa en són alguns exemples. I, sobretot, fer que es compleixi, perquè sinó de poc servirà. La seva aprovació és cabdal per posar-nos al dia en múltiples reptes que tenim per davant, però, a la vista dels mesos que van passant sense que hi hagi avenços, no sembla que el govern municipal ho vegi de la mateixa manera.
A un any de les eleccions municipals, cal que aquest govern aparqui les seves promeses de cara a la pròxima cita electoral i executi aquelles que van fer-nos fa tres anys i que encara no ha acomplert. El problema de l’incivisme és majúscul, els recursos que hi dedica la ciutat via la butxaca de tots els contribuents no és menor i si no hi ha una implicació de tots, difícilment en sortirem. Per fer-ho cal tenir les coses clares, determinació, lideratge i donar exemple amb un govern responsable. No volem promeses per l’any vinent. Volem que actuïn avui.
Comentaris (10)