L'IEC demana la conservació in situ del jaciment de Ca la Madrona de Mataró

Cop d'efecte en el serial del jaciment arqueològic descobert a Mataró i el seu futur. La Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) considera que les restes arqueològiques de Ca la Madrona de Mataró s'haurien de conservar in situ i que "no té cap sentit" traslladar-les, com planteja l’Ajuntament. Segons l'IEC, la troballa "aporta un coneixement molt important per a la història de la ciutat" i les restes s'haurien de declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Les excavacions a l'espai que ha d'acollir el futur parc de l'economia circular han permès documentar "una necròpolis d'època tardoantiga de gran extensió" i unes tombes del tipus preantropomorf que "són diferents de la resta de tombes trobades a la ciutat, fet que singularitza la necròpolis de Ca la Madrona".

Segons la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, la rellevància de la troballa rau en la seva localització, perquè serveix per constatar que "es va desplaçar un nucli de poblament de la ciutat, segurament tardoromana, a partir d'un establiment originari, potser una vil·la suburbana".

Les claus

• El posicionament d'un ens prestigiós com l'IEC s'alinia amb el de l'entitat ADEPAC que brega contra el trasllat de les restes
• La proposta de desmuntatge i trasllat que abanderen Maresme Circular i l'Ajuntament de Mataró segueix pendent d'autorització per part de la Generalitat
• La conservació in situ de Ca la Madrona suposa, segons els seus promotors, que no és compatible fer-hi el Parc de l'Economia Circular pel qual perillen, per calendari, fins a 11 milions d'euros de subvencions si no s'emprèn la construcció en els propers mesos

Què ha dit exactament l'IEC?

En el comunicat acordat per la secció de l'Institut d'Estudis Catalans s'estima, respecte la importància del jaciment mataroní que "es documenta una necròpolis d’època tardoantiga de gran extensió, i per tant molt important, que ha de respondre a un nucli de població notable, del qual és possible que es pugui documentar la naturalesa quan s’excavi la resta del jaciment, i potser respon a un culte del qual es podria trobar l’edifici" i que "la tipologia de les tombes, del tipus “preantropomorf”, és recurrent en aquesta necròpolis, a diferència de les tombes tardoantigues del nucli urbà d’Iluro, datades entre el segle V i VI, on sempre són rectangulars i mai preantropomorfes, tant les de la necròpolis al voltant de Santa Maria de Mataró, com les que han aparegut en altres punts de la ciutat, o bé fins i tot les que s’han excavat a la vil·la de Torre Llauder. Aquesta diferència tipològica, i segurament de ritus, singularitza la necròpolis de Ca la Madrona".

Per tot això l'IEC considera que "tot plegat podria estar indicant la presència d’un nucli de població assentat en aquest indret, diferent del de la ciutat romana. Aquest és un fet històric d’una importància de primer ordre per a la ciutat de Mataró, que podria explicar els documents del segle X i XI que li donen el nom de Civitas fracta. Convindria que quedés preservat en la memòria de la població actual a través de la conservació in situ de les restes arqueològiques, que comuniquen valors de gran interès" i sentencia que "no tindria cap sentit el trasllat de les restes, car llur rellevància rau en la localització en aquest espai, on es constata que es va desplaçar un nucli de poblament de la ciutat, segurament tardoromana, en base a un establiment originari, potser una vil·la suburbana. És un clar exemple de valor de paisatge històric".