El jaciment excavat a Mataró ja no és visigòtic
El jaciment excavat a Mataró ja no és visigòtic

Cugat Comas

El jaciment excavat a Mataró ja no és visigòtic

L’estudi científic fet pels arqueòlegs que l’han treballat descarta la hipòtesi que el convertia en únic a Catalunya i aplana el camí al desmuntatge i trasllat de les restes

La història del jaciment de Ca la Madrona, al polígon de Mata-Rocafonda de Mataró, ha deparat per aquest 21 de novembre un revolt interessant: ara resulta que les restes trobades no són visigòtiques. Els estudis realitzats després de l’excavació rebaten per complet la teoria defensada pels arqueòlegs municipals i, de retruc, desinflen la importància del jaciment i aplanen el projecte de Parc de l’Economia Circular, que tan sols depèn de l’autorització de la Generalitat per iniciar el desmuntatge i posar en marxa el rellotge per a la construcció de la seva primera part. 

Tres anys després de començar a treballar en el jaciment, l’equip de l’empresa Baula ho té clar. Ni és visigòtic, ni hi ha cap temple o edifici de culte ni presenta cap característica que el converteixi en únic a Catalunya. És d'època tardoromana, sense dubtes. És la conclusió aportada per l’equip d’arqueòlegs que l’han treballat i pel seu director Jordi Ardiaca. És més: la pista visigòtica mai ha estat sobre la taula de l’equip que ha treballat al solar. “Que les restes eren visigòtiques ho vaig llegir a la premsa”, assegura el propi Ardiaca. La hipòtesi visigòtica, defensada fins avui per l’antic arqueòleg municipal Quim Garcia, per la seva substituta a l’Ajuntament de Mataró i pel moviment en defensa de mantenir el jaciment, ha estat mesos en boca fins i tot de regidors i informes municipals sense cap base per part dels que han treballat i estudiat el jaciment. Per rocambolesc que pugui semblar després de mesos en els que el propi Ajuntament l’ha qualificat com corresponent a una època que ara la ciència nega.

Jordi Ardiaca, el director de l'excavació a Ca la Madrona
Jordi Ardiaca, el director de l'excavació a Ca la Madrona


Restes romanes “singulars però no úniques”

A les dues part del solar de Ca la Madrona que s’han excavat s’hi han pogut identificar, treballar, analitzar i datar diferents elements. Jordi Ardiaca explica que “hi ha dues bodegues amb els diferents elements per a la producció de vi d’època romana tardoimperial i també una necròpolis de diferents èpoques però consta el seu abandonament abans de l’època de l’entrada visigòtica, al segle VI”. Al solar de Mata-Rocafonda, doncs, hi ha restes d’activitat vitivinícola i també funerària per espai de fins a quatre segles però queda descartat, tant pel tipus de sepultura com pel camí i l’edifici que hi han aparegut, que la part més rellevant del jaciment sigui de l’època que fins ara -insisteixen, externament al Consorci i al seu equip contractat d’arqueologia- s’hi havia relacionat. 

En el jaciment de Ca la Madrona, com element més destacat, hi ha aquest edifici que Jordi Ardiaca descarta de totes totes que pugui ser un temple de culte dels visigots arrians. “L’edifici té molta llum, una obertura molt ample, massa per cap biga i no té cap indici de teulada. Seria un edifici a cel obert d’entre finals del segle IV i inicis del V que serviria per al ritus funerari: una aula funerària”, explica. I això la fa comparable amb aules similars, per característiques i dates, que han aparegut en jaciments com el de Santa Caterina a Barcelona o al monestir de Sant Cugat, a Sant Cugat del Vallès.

La gran quantitat de tombes trobades és doncs d’una necròpolis que arriba a l’època tardoantiga però que en temps visigòtics ja havia estat superada i foradada per extreure materials com àrids. Jordi Ardiaca deixa clar que “el jaciment de Ca la Madrona és singular com ho són totes les restes arqueològiques però no hi constatem cap element que el faci únic. Hi ha altres exemples de la pròpia aula, de les dues bodegues o del tipus de necròpolis que hi hem trobat”.

Carles Saleda, director de Maresme Circular
Carles Saleda, director de Maresme Circular


Tot a punt per iniciar el desmuntatge

El Consorci Maresme Circular ha volgut presentar els resultats dels estudis com a pas lògic. “Portem tres anys complint amb totes les passes i ho seguirem fent”, assegura el seu director Carles Salesa que espera que sigui imminent l’autorització per part de la Generalitat d’activar l’operació de desmuntatge i conservació de les restes i, amb ella, s’activi el rellotge ara sí del futur Parc de l’Economia Circular. El Consorci té fins a tres licitacions obertes per quanties milionàries (8 milions la construcció de l’edifici públic, 100.000 euros la retirada de les restes i 600.000 l'excavació de la resta de solar) només esperant a l’autorització.

Cal tenir en compte que el projecte de Parc de l’Economia Circular està pendent de fins a 11 milions d’euros de subvencions catalana i europea i de fins a 30 milions més d’inversió per part del propi Consorci. A efectes sobretot de l’arribada de diners Next Generation el calendari comença a apretar-se pel que s’espera l’autorització de Patrimoni per activar l’operació i tirar endavant el projecte. 

El primer pas serà el desmuntatge d’unes restes que, a efectes de relat públic, hauran estat  visigòtiques durant pràcticament tot el 2023 sense ser-ho mai. 

Comentaris (8)

Juanito Piquete Fa 3 mesos
En Quim Garcia ha passat de no fer res quan estava en actiu a fer el ridícul ara que s0ha jubilat. La seva deixebla s'estrena demostrant que és una aficionada que han posat a dit. Sóc dels que pensa que el jaciment s'hauria de conservar in-situ però amb "especialistes" com aquests dos de la nostra banda ho tenim complicat per fer valdre la nostra opinió.
Maria Fa 3 mesos
Estimats amics, Si volem donar l'impressió que som uns professionals del periodisme, després de fer servir un traductor automàtic, cal que un ésser humà faci una correcció. Cordialment. Maria O.
David Fa 3 mesos
Tal com diu la dita castellana.......Poderoso caballero és Don dinero. A qui voleu enganyar?
Josep Antoni Cerdà Fa 3 mesos
Em sembla que el Sr Cugat Comas introdueix aportacions personals gratuïtes i sense prou coneixement de causa a la informació que li ha tramès l'arqueòleg. Vol justificar allò que tant desitaria l'equip de govern: "traslladar" les restes cap a un altre lloc, com ja va fer amb can Fàbregas?Si es tracta d'un aula funerària tardo-romana, la troballa seria igualment excepcional, ja que se'n coneixen ben poques. Cal demanar més seriositat als nostres mitjans de comunicació.
Marta Saurí Fa 3 mesos
Encara seràn restes d' un edifici de Nuñez y Navarro. Aixó fà una tufaaaa
Jaume Subirà Fa 3 mesos
ui ui ui Mataró està plena de casualitats, al final es decidirà es una edificació il.legal Jaume.
Josep A.A.G. Fa 3 mesos
Quina casualitat... Ara ja no son úniques.. Pot ser no seran úniques a Catalunya o Espanya o a d'altres llocs, però si que ho son a Mataró, però aquí no parem de desmuntar el passat, enlloc de conservar-lo i al seu lloc. Sempre ensopeguem a la mateixa pedra. Suposo que es deuen d'haver fet proves C14 a les restes per a determinar rotundament que no son d'època visigòtica i si tardo-romana... No se, tot plegat molt sospitós...
Josep Oriol Font Cot Fa 3 mesos
Des del Capgròs farieu bé de no donar per bo aquest conte de la vora del foc. L'empresa arqueològica, a través del seu director, dirà el que calgui per justificar la seva continuïtat laboral, com també ho farà l'arqueòloga municipal. I si com em temo es consuma el vist-i-plau del Servei d'Arqueologia, haurà actuat talment com la guineu vigilant el galliner. Amb la seva possible fumata blanca taparà la infame manipulació incitada des del consorci-consistori. Avui per tu, demà per mi.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive