L'enèsim intent de reurbanitzar el Sorrall: ara va de debò?

Ja fa gairebé 20 anys que l'Ajuntament de Mataró intenta reurbanitzar el sector del Sorrall per dignificar l'entrada nord a la ciutat a través de Cerdanyola. El projecte les ha vist de tots colors, amb canvis en el planejament, aturades, redibuix de plànols, arrencades en fals i sant tornem-hi. De la voluntat inicial de fer 200 habitatges, una torre d'oficines de 9 plantes i un nou institut, presentada l'any 2006, en queda ben poc. Ara som al 2023, i un cop més l'Ajuntament anuncia que ara sí, que ja ho té lligat, i que les obres per fi arrencaran en aquest àmbit de la ciutat. 

En tot aquest temps el planejament previst ha canviat molt al llarg dels anys, en un recorregut francament difícil de resseguir. El planejament actual es va presentar el 2021 i substitueix el del 2014, que va ser anul·lat per un contenciós administratiu. Aquell projecte ja en substituïa un d'anterior, que datava del 2008 i que es va descartar per motius econòmics. Centrant-nos en el darrer que s'ha aprovat, ara de manera provisional al Ple del mes de maig, preveu oferir espai per a un possible hotel, així com per a restaurants, comerços de superfície mitjana, oficines i serveis. Un total de 50.000m2 de sostre edificable repartits en sis illes, dels quals 30.000 seran per a usos comercials.

Els edificis resultants seran construccions de 2 i 3 plantes, a excepció d'un edifici de 6 plantes al final de l'avinguda Josep Puig i Cadafalch. Les plantes baixes de tots aquests immobles es destinaran a comerços. L'objectiu del planejament, segons destaquen des de l'Ajuntament, és sumar activitats comercials i de serveis al barri de Cerdanyola, de cara a compenar l'ús residencial que és majoritari. A banda, hi ha previstes zones verdes per poder proporcionar espais d'esbarjo i lleure, dels quals el barri també en va escàs. 

Un altre dels greus problemes de Cerdanyola és la manca d'aparcament. Per aquest motiu es crearan noves places en superfícies a l'entorn de les activitats comercials, d'equipaments i de serveis. L'altre pal de paller del projecte són les zones verdes, vinculades al Turó de Cerdanyola i a un nou parc linial a la Riera d'Argentona, que han de formar part de la futura anella verda i sumar-se al parc ja estrenat a l'entorn del nou dipòsit d'aigues de Bellavista. 

El que es pretén des de l'Ajuntament és que aquest nou desenvolupament urbanístic (que durà a terme el propi consistori en gran part, ja que és el propietari de la majoria dels solars) és crear una nova porta d'entrada a Mataró des de la riera d'Argentona (amb els accessos renovats en els darrers anys des de la C-32 i la C-60). A més, es vol potenciar l'avinguda Puig i Cadafalch com a eix cívic i comercial del barri. 

Es calcula que l'any 2025, si tot va bé, els primers operadors podran instal·lar-se a la zona. La reurbanització ha de ser aprovada per la Generalitat, la qual ha jugat un paper clau ja que la seva Llei d’Acompanyament dels pressupostos hagi permès el desenvolupament plantejat en aquest àmbit, cosa que fins ara no era possible perquè la normativa vigent no permet destinar a usos comercials els terrenys situats fora de la trama urbana consolidada.