“El que he passat no ho desitjo ni al meu pitjor enemic”

Aplaudit pels metges i infermeres que tracten els pacients amb coronavirus. Ell, emocionat, dient-los que són “els millors del món”. Així va marxar de l’Hospital de Mataró en Pere Torner, un mataroní de 57 anys que hi va estar ingressat durant sis dies, sense poder comptar amb el suport presencial de cap familiar ni amic, després d’haver contret el virus covid-19. “A tots els professionals sanitaris els portaré al cor, per sempre més fins a l’últim dia. Em van salvar la vida, són uns àngels”, relata, encara emocionat. Ho fa per telèfon des de l’habitació de casa seva, encara amb febre i aïllat de la seva dona i els seus dos fills fins que passi la quarantena, mentre segueix prenent una dosi interminable de medicaments. Recuperant-se, però encara amb seqüeles d’una malaltia molt dura.  “El que he passat no ho desitjo ni al meu pitjor enemic”, constata. 

En Pere és un dels 53 pacients que, des de l’inici de l’epidèmia, han estat donats d’alta després d’haver estat ingressats a l’Hospital de Mataró a causa del coronavirus. A data de 2 d’abril, hi ha un total de 164 persones en ingrés hospitalari, 23 d’ells a l’UCI, i s’han registrat 29 defuncions. La majoria de pacients, però, superen la malaltia. En Pere, que no tenia cap patologia prèvia que l'inclogués dins dels grups de risc, no té clar com va contraure el virus, però fent càlculs creu que va ser fa unes tres setmanes. 

39 pacients Covid19 ja han rebut l'alta a l'Hospital de Mataró‼️Un d'ells és el Pedro, que va ser acomiadat d'aquesta manera tan emotiva pels professionals que el van atendre ❤️? pic.twitter.com/ERBPIlOs5H

— comunicacio@csdm.cat (@CSdMaresme) March 31, 2020

A partir del 14 de març va començar a trobar-se malament, amb febre i problemes per respirar. Va anar al CAP i el metge li va receptar ibuprofeno i paracetamol. “En aquell moment pensava que era un constipat normal”, explica el mataroní. Però la cosa va anar a pitjor i quan ja no podia aguantar més, amb febre vorejant els 40 graus, va anar a Urgències de l’Hospital de Mataró. “I ja no em van deixar marxar d’allà”, explica en Pere. El TAC va mostrar que tenia unes taques negres als pulmons, senyal d’una pneumònia. “Em van fer les proves i em van acabar trobant el bitxo”, explica. Van passar unes 36 hores entre els tests i l’arribada dels resultats que oficialitzaven la troballa del covid-19. I des d’allà, directament a planta, a la unitat de l’Hospital de Mataró on es troben aïllats els pacients ingressats que han donat positiu. Abans d’accedir-hi, va haver de trucar a la seva dona perquè li portés una muda nova; tota la roba amb la que va entrar a urgències havia de ser destruïda, seguint el protocol establert per l’Hospital per evitar contagis. “T’ho diuen i et quedes en xoc”, diu en Pere.

Tota la roba amb la que va entrar a urgències havia de ser destruïda, seguint el protocol establert per l’Hospital per evitar contagis

El mataroní es va passar sis dies en aquesta unitat, en soledat gairebé absoluta, alterada tan sols per la presència del company d’habitació -un altre pacient amb coronavirus, més gran que ell, amb qui per sort va congeniar- i per les entrades i sortides de metges i infermeres, protegits de cap a peus per evitar contagis i a qui mai arribava a veure del tot la cara. “Vaig estar greu, però estable, no es pot dir que es temés per la meva vida”, explica en Pere. Això no vol dir que fos fàcil. Tres dies amb màscara d’oxigen, amb febrades i un allau de medicaments per aturar el virus. “Tota mena de mentolins, molta cortisona, antibiòtics, paracetamol i no sé quantes pastilles més. He acabat amb l’estómac ben regirat”. 

El problema principal, però, era haver de passar el tràngol en solitari. “Són molts dies sense ningú, sense cap mena de visita, rodejat tan sols de gent que està com tu o fins i tot pitjor. S’acumulen moltes hores tancat en un lloc com aquest, se’t fan les 4 de la matinada i encara ets despert… Se’t passen tota mena de coses pel cap, t’arribes a preguntar si això serà així per sempre més, i si valdria la pena seguir en aquestes condicions, sol com un mussol”. Sort del mòbil, el seu fil d’unió amb l’exterior, amb el qual podia mantenir videotrucades amb la seva dona i els seus fills -que com tots els familiars tenen vetada l’entrada a la zona d'aïllament- i on no parava de rebre missatges dels amics. La televisió de l’habitació de l’Hospital, en canvi, no era de gran ajuda. “L’engegaves i qualsevol canal era monotema del coronavirus, l’havia d’acabar apagant perquè l’angoixa que em generava era bestial”, recorda.

El suport dels professionals de l'Hospital de Mataró

Més enllà de les converses online amb la família, qui va fer-ho tot molt més suportable va ser l’equip mèdic. “Uns àngels, de veritat t’ho dic”, explica en Pere, a qui se li trenca la veu cada cop que recorda a metges i infermeres. “No et deixen mai sol, absolutament mai. Sempre hi són pel que necessitis, encara que hagin acabat de fer tota la ronda, s’hagin tret els vestits de protecció i de cop te n’adonis que t’has oblidat de demanar-los aigua. Enlloc d’engegar-te a dida, es vestien de nou i tornaven cap a tu, sempre amb un somriure”, afegeix en Pere. Tenint en compte les condicions en les que han de treballar, això té doble mèrit, segons relata ell mateix. “Pobres infermeres, suen tota l’estona, s’esgoten. Algunes anaven amb una protecció, si és que es mereix dir-li així, que era poc més que bosses d’escombraries amb forma de vestit. És una vergonya que hagin de treballar amb aquest material”, lamenta el mataroní.  

“A tots els professionals sanitaris els portaré al cor, per sempre més fins a l’últim dia. Em van salvar la vida, són uns àngels”

Poc a poc en Pere va anar millorant, les taques als pulmons van desaparèixer i la febre es va estabilitzar. I al sisè dia va arribar el moment de ser donat d’alta. Quan sortia de la unitat d’aïllament, el personal sanitari el va acomiadar amb una ovació, que es va enregistrar en un vídeo que s’ha fet viral. “No m’ho esperava pas, veig el vídeo avui i encara m’emociono”, explica. Té clar que són els professionals que li han “salvat la vida” i que el tracte que li van donar va ser “el millor que m’hagués pogut trobar”. Des de la seva habitació, confinat però amb la família a l’altre costat de la porta, a on li deixen la safata amb els àpats i des d’on els pot sentir a viva veu i no a través d’un mòbil, en Pere explica tot el que ha viscut com si hagués estat un malson. Poques hores després, però, ha de tornar a l’Hospital, a causa d’una arrítmia que per sort queda en un ensurt. “Els metges m’han explicat que el coronavirus et deixa el cos sense defenses i que per això et pot sortir qualsevol cosa”, constata quan ja ha pogut tornar de nou a casa, on per fi espera refugiar-se fins a fer net del tot. “De veritat que no ho desitjo a ningú. Les he passat molt molt putes”, resol.