Un diumenge de Sant Jordi barroc i lluent

Sant Jordi no es pot convertir en festiu nacional i és millor entre setmana. Molts opinen així i els arguments són de pes. És un dia on busques escapar-te, mirar, revisar, comprar i regalar a qui més estimes. Trencar la rutina, visitar a les àvies quan no s'ho esperen (en realitat sí) o pujar a casa dels pares per fer la sorpresa tot i haver dinat amb ells el dia anterior. Però quan cau en festiu, com és aquest diumenge, també fa goig. No et creues amb nens i nenes de les escoles que surten a veure les paradetes, però sí centenars de famílies i parelles que van a un altre ritme. No hi ha tanta pressa i tampoc és que tinguis molt de marge de moviment: Plaça Santa Anna i La Riera estan a petar.

Ja durant el dissabte va haver-hi moviment entre les parades de llibres, que necessitaven un cap de setmana així després del Sant Jordi passat per aigua de l'any passat, però avui tot estava sobrecarregat intentant mirar les últimes novetats i els llibres més destacats, tot i que això cada vegada té menys sentit: quan es parla dels llibres més venuts, representen només el 5% de les vendes.

Un Sant Jordi barroc i lluent, però no per la quantitat de gent voltant pel centre (com el Cartell de Santes d'enguany, ple de puntets), sinó per la presència notòria d'elements decoratius elaborats i detalls ornamentals amb les que la majoria de parades de roses han decidit guarnir a la flor estrella del dia. Potser només una sensació -d'això es tracta una crònica d'ambient- però els més joves dirien que les parades d'enguany s'ho han currat. No només per les clàssiques espigues, sinó per una gran quantitat de petites floretes de colors (blanques, grogues, liles) que abracen les roses, o els embolcalls variats i elaborats: de colors, amb transparències o inclús de tela. Les roses més senzilles se segueixen trobant -entre 3,5 i 4,5 euros- però avui més que mai lluien peces elaborades, sense arribar a ser un ram, que convertien la rosa en un regal amb cert toc senyorial i fins i tot suntuós. 

És difícil passejar pel centre, ja que hi ha molta gent i es fa complicat transitar per les zones més concorregudes, i tampoc ajuda que els espais de pau com la Plaça de les Tereses no siguin de fàcil accés amb les obres que han aixecat mig carrer Sant Josep i els seus voltants. Però Sant Jordi cau en diumenge i no hi ha pressa, ens diem.

En tot cas, i per acabar de guarnir la Diada, les activitats no s'han aturat a Mataró, amb una gentada inmensa al Llibre Gegant de Contes al Pati del Cafè Nou, d'altres seguint el Drac i el Dragalió mentre sortien de l'Ajuntament a mig matí i els Capgrossos de Mataró no s'han volgut perdre el millor dia de Catalunya i han realitzat diverses torres i pilars davant de l'Ajuntament

Qui sap si a la tarda tot serà més accessible, tenint en compte que hi ha un partit del Barça contra l'Atlético (amb regust mataroní) i la final del Godó. Del partit de Carlos Alcaraz no en parlarem, però dels blaugrana potser molts pensen que millor gaudir de la Diada, que es jugarà amb sol i Xavi Hernández ja va dir que això era inconcebible i terrible. Millor evitar el possible mal tràngol entre llibres i roses. L'alternativa, en tot cas, és atractiva: a les 17h trobada de Gegants a diversos indrets de la ciutat, a les 22h la Fogonada des del Portal de Barcelona i, per acabar, el Ball de Sant Jordi a la plaça de l'Ajuntament a les 23.30h. I ja fins l'any vinent, que caurà en dilluns. Feiner. Tocarà escapar-se de la feina o abans de recollir les criatures per buscar llibres i roses, tal i com ens agrada fer.