Diablesses en patinet i acabar a quarts de quatre: el 28 torna a ser el 28

En Les Santes del retorn, del com si aquí no hagués passat res, hi ha els grans titulars i actes de masses i també tota la graella inferior. Estan tornant també les estones concretes, els detalls, les tradicions més concretes i acotades. En l’univers que delimiten els actes amb presència de les figures, ja fa temps que hi ha un planeta que va literalment a la seva bola. La república independent del matí del 28.

Anar a la Residència a fer-hi parada i fonda és el motiu nominal i funcional de tot el que hi passa. Se li diu Anada a la Residència, el nom fa la cosa. Però és després de les sardanes i els esmorzars que de cop tot sembla un desvari, un alegre passar-se de la ratlla, una col·lecció de gargots festius. El dia de les colles, per molts, que poden estar relaxades i surten a passar-s’ho bé aparcant una mica la formalitat que marca el registre dels dies anteriors. Aquestes Santes tota aquella col·lecció d’estones, detalls i estampes desenfrenades ha tornat amb força especial. Ha estat de nou la cercavila i la dormida dels ximples. 

I és que si baixés un marcià (o algú de Parpers enllà, on ja comença Europa, que pel cas seria el mateix) i assistís al que s’ha vist aquest matí del 28 podria concloure que a Mataró la gent està xalada. L’argument per pal·liar l’afirmació seria quelcom similar a dir que no del tot, però que el 28 ja ho té això, I que el 28 avui ha tornat a ser el 28.

Les Diablesses anaven en patinet i els seus Tabalers do Maresme duien “pirulus” (em diuen que en català es diu pivots) dels que delimiten el carril bici als seus instruments. Les momerotes ballaven plegades i duien l’acompanyament especial del Nan d’en Miguelete que només surt aquest migdia. Els Nans anaven precedits del pastís dels 100 anys dels Macers i en Patufet i en Robafaves trencava el protocol anant per davant, amb en Maneló. Primer ells, després les importants.

El davant de l’Ajuntament era curull. El 28 és el dia de les colles però també de la molta gent que s’ho vol passar bé amb les figures. La Dormida en sí es fa a la residència pel que a l’arribar a l’Ajuntament, torn per a balls especials. Les dues momerotes ballant el de la Momeroteta en general o l’Àliga amb un ‘Ay Mamá’ amb centenars de persones cantant la cançó de la Rigoberta Bandini. Les dues gegantes han fet el Ball de Grossos i la Banda ha rematat. Eren quarts de quatre.

A banda dels marcians i dels de Parpers enllà, els dels horaris europeus i racionals tampoc ho entendran mai tot això del 28.